Javier Cercas va revelar els seus sentiments i van tremolar els pilars de la civilització. L’escriptor va confessar a Núria Navarro en una entrevista en aquest diari que s’havia sentit més afectat per l’intent independentista unilateral del 2017 que per l’atroç pandèmia del coronavirus. Al punt, es van obrir les portes de l’infern i els dimonis van córrer contra ell... això ho escriu Luis Mauri en un escrit a elperiódico, "La blasfèmia de Cercas"
Javier Cercas no és un blasfem, simplement és un senyor que no ha entés res i preten provocar maldestrament, cert és però que va molt en la seva línia habitual de declaracions de tot el que es refereixi a Catalunya, es veu que l'home està obsessionat, i cert és també que en l'entrevista concedida a Núria Navarro diu moltes més coses. Cercas és intel·ligent i té clares moltes ideés i conceptes, mentre no parli de la Catalunya del procés, aqui l'home s'obnubila, de fet, és l'únic cas que conec d'algú que pateix la Síndrome de Xenius i viu a Catalunya. Potser la culpa ha estat en el titular que ha donat l'entrevistadora.
No es varen obrir les portes de l'infern ni els dimonis varen córrer contra ell. Per començar no existeix l'infern ni els dimonis, el que demostra la ignorància del Sr. Luis Mauri, Luis, que no Lluís, per cert, el que ja ens dona alguna pista sobre el personatge.
No es varen obrir les portes de l'infern ni els dimonis varen córrer contra ell. Per començar no existeix l'infern ni els dimonis, el que demostra la ignorància del Sr. Luis Mauri, Luis, que no Lluís, per cert, el que ja ens dona alguna pista sobre el personatge.
No es varen obrir les portes de res, simplement a la xarxa, gent de diversos colors polítics i ciutadans, indepes o no indepes, varen considerar desafortunades les seves declaracions, perquè ho són de desafortunades en donar més importància a la fallida declaració de la república de Schrodinguer, que a la pandèmia del coronavirus. Francament Scarlett, Cercas i Mauri m'importen un rave, i la suposada fractura social que tan pretenen destacar, ja poden fer el que vulguin, estan perdent el temps, perquè a nivell del carrer no existeix, la gran majoria de la gent està molt per damunt de la miseria moral i ética, dels uns i dels altres i té altres causes mes serioses de que preocupar-se.
Cualquier cosa que yo dijera en ningún caso mejoraría el artículo.
ResponEliminaA mi aquest senyor m'ha semblat sempre un escriptor mediocre però quan va publicar els Soldados de Salamina li van fer molt la gara-gara i gent que conec no feia res més que recomanar-me el llibre, diré que la peli també em va semblar dolenteta i plena de tòpics. El van passejar per ràdios i teles, entre les quals 'la nostra', que sovint promociona més llibres en castellà que no pas en català i no seria greu si es promocionessin coses de qualitat, però, vaja... Era professor d'institut per aquí i no semblava tan passat de voltes, de tota manera, n'hem vist uns quants, de casos d'aquest tipus. No sé si és intel·lgent i tot això, jo el trobo 'normalet', i del 'montón', no és el que ha dit sinó quan, com i on ho ha dit, això no demostra gaire intel·ligència emocional la veritat.
ResponEliminaD'acord amb tu Júlia, amb una salvetat, la intel·ligencia pot ser cursi o idiota, Punset era cursi, Cercas no..., aquí ho deixo.
EliminaNomés per respecte i solidaritat, es tendria que haver callat. Aquest senyor viu en un núvol d'irrealitat.
ResponEliminaCom a escriptor, "Soldats de Salamina" em va semblar fluix com pretès homenatge als exiliats republicans que van lluitar amb unforme francès. Molt sensibler. Ara bé, "Anatomia d'un instant" em va agradar, encara que crec que li sobren unes quantes pàgines.
És una mostra del naufragi de la intectualidad d'aquest país.
D'ell només he llegit Soldados de Salamina, que no estava malament, pero si que em va permetre conèixer la figura de Roberto Bolaño, amb qui va parlar per escriure la seva la novel·la.
ResponElimina