En aquests temps del coronavirus  llegir a Conrad és molt il·lustratiu a més de plaent, com ha de ser. Però més enllà de les seves novel·les, convé reflexionar també sobre les circumstàncies de la seva extraordinària vida. Perquè tant l'home com les seves ficcions contenen moltes valuoses lliçons, ja que ara som nosaltres els que ens trobem davant una allau de dilemes morals que no sabem resoldre, igual que els mandataris i experts tan donats a escapolir-se dels grans dilemes morals mitjançant interminables discursos buits o malèfics tuits.

 Pregunta: Quan se sap que un polític està mentint? Resposta: Quan mou els llavis. És un vell acudit anglès, però per desgràcia nostra, ja no es tracta d'un acudit sinó d'una realitat a què ens hem anat acostumant. Amb tot, molt abans de la present pandèmia, la política ja s'havia convertit en un combat verbal entre mentiders a sou sense escrúpols. L'única cosa que val és el guió, el fer-se amb el control del relat, que només s'aconsegueix i es manté mitjançant mentides, rumors i insults. A ningú li importa un rave la veritat, ni que sigui empírica. Per arribar fins aquí ha estat necessari anar buidant el llenguatge de sentit, tal com ho va percebre en el seu dia Orwell, precisament per aquestes terres catalanes.

 Abunden els estudis i enquestes que demostren que la credibilitat dels polítics està per terra, com la dels periodistes. Quan un es converteix en mentider compulsiu, ja no hi ha marxa enrere, sobretot a les xarxes socials. El que una imatge val més que mil paraules, ha passat a ser: una notícia falsa val més que mil veritats