En aquests temps del coronavirus llegir a Conrad és molt il·lustratiu a més de plaent, com ha de ser. Però més enllà de les seves novel·les, convé reflexionar també sobre les circumstàncies de la seva extraordinària vida. Perquè tant l'home com les seves ficcions contenen moltes valuoses lliçons, ja que ara som nosaltres els que ens trobem davant una allau de dilemes morals que no sabem resoldre, igual que els mandataris i experts tan donats a escapolir-se dels grans dilemes morals mitjançant interminables discursos buits o malèfics tuits.
Pregunta: Quan se sap que un polític està mentint? Resposta: Quan mou els llavis. És un vell acudit anglès, però per desgràcia nostra, ja no es tracta d'un acudit sinó d'una realitat a què ens hem anat acostumant. Amb tot, molt abans de la present pandèmia, la política ja s'havia convertit en un combat verbal entre mentiders a sou sense escrúpols. L'única cosa que val és el guió, el fer-se amb el control del relat, que només s'aconsegueix i es manté mitjançant mentides, rumors i insults. A ningú li importa un rave la veritat, ni que sigui empírica. Per arribar fins aquí ha estat necessari anar buidant el llenguatge de sentit, tal com ho va percebre en el seu dia Orwell, precisament per aquestes terres catalanes.
Abunden els estudis i enquestes que demostren que la credibilitat dels polítics està per terra, com la dels periodistes. Quan un es converteix en mentider compulsiu, ja no hi ha marxa enrere, sobretot a les xarxes socials. El que una imatge val més que mil paraules, ha passat a ser: una notícia falsa val més que mil veritats
Pregunta: Quan se sap que un polític està mentint? Resposta: Quan mou els llavis. És un vell acudit anglès, però per desgràcia nostra, ja no es tracta d'un acudit sinó d'una realitat a què ens hem anat acostumant. Amb tot, molt abans de la present pandèmia, la política ja s'havia convertit en un combat verbal entre mentiders a sou sense escrúpols. L'única cosa que val és el guió, el fer-se amb el control del relat, que només s'aconsegueix i es manté mitjançant mentides, rumors i insults. A ningú li importa un rave la veritat, ni que sigui empírica. Per arribar fins aquí ha estat necessari anar buidant el llenguatge de sentit, tal com ho va percebre en el seu dia Orwell, precisament per aquestes terres catalanes.
Abunden els estudis i enquestes que demostren que la credibilitat dels polítics està per terra, com la dels periodistes. Quan un es converteix en mentider compulsiu, ja no hi ha marxa enrere, sobretot a les xarxes socials. El que una imatge val més que mil paraules, ha passat a ser: una notícia falsa val més que mil veritats
Tags:
MÉSLAST
Cuando decimos que no creemos a los políticos, muchas de las personas que leen se enfadan.
¿Cómo creerles?, si en su conjunto te das cuenta que van sólo por mantenerse en el poder. Si no hay, salvo escasas excepciones, un político que tenga la valentía de decir la verdad, y no la dice porque ellos dicen lo que el pueblo, o sea nosotros, queremos escuchar.
Que somos buenos, obedientes, respetuosos y honorables. Nadie te ofrece la verdad y te dice lo que pasará.
Nadie dice : Miren, nos hemos de joder, confinarnos un mes más de la manera que lo estamos haciendo; nos jugamos la vida y no tenemos remedio a la vista. Hay asintomáticos, o sea personas portadoras que traspasan la enfermedad a los mayores y a los delicados de salud. tengamos paciencia, ya iremos atomar cosas con los amigos, intentaremos rescatar la economía...Nadie lo dice, nadie habla claro, porque insisto, los políticos dicen loq ue la gente, o sea nosotros, queremos escuchar...Venga, a la calle, al bar, se acabó el confinamiento...hala...a correr el runnig y a pasear las 24 al perro ¡¡¡ eso es lo que se quiere escuchar...Y NO ES POSIBLE porque cada día, cada día mueren 150 personas de promedio, tal como suena.
com diria l'avi xoriço: SÓN UNA COLLA DE XIMPLES!, I jo afegiria: indecents i immorals.
Tras la irrupción de las redes sociales y después de un corto ten con ten entre gobiernos y medios de comunicación se abrió a nuestros pies el abismo de las tinieblas. Los ciudadanos, antiguos receptores de información, convertidos ahora en emisores, se han transmutado por arte de magia en periodistas. Los millones, billones y cuatrillones de vertidos a la red sin depuración ni constatación alguna nos inundan. Así, mientras unos se atreven a informar sobre lo que jamás han visto ni oído por sí mismos y otros denigran por conveniencia y se manifiestan como decorados inertes de ideas o consignas políticas, a muchos terceros les mueven simplemente motivos arteros y egoístas. Con una credibilidad nula, desde luego -ni más ni menos como la de los políticos- actualmente todos somos periodistas.
Malos periodistas, esto es lo que somos, de hecho periodistas quedan muy pocos, lo que hay es informadores o mejor dicho desinformadores. Conste que Orwell ya nos habia avisado, pero se hace dificil entresacar la veracidad en cualquier noticia que se publique.
¿Cómo está toda tu familia? ¿Y el bebito?
Todos bien. algunos trabajando y otros teletrabajando. El viernes pude ver al pequeñajo, vino mi hija Anna y a una distancia de un par de metros, le pudimos ver. Sabes, me emocioné y rompi a llorar como una Magdalena.
Vosotros supongo que también, no me sé el contenido de tu familia.
Un abrazo.
Cómo no emocionaros ante vuestro cachorrito. Y por todas esas caricias y abrazos que no habéis podido darle, pero sin duda habéis imaginado.
y que lo digas. Sabes, yo soy muy de tocar, de abrazar, y me parece que cuando esto acabe, si acaba, al salir a la calle me abrazaré a toda la gente que me vaya encontrando por el camino.