El racisme és inseparable del nord-americà blanc, sobretot si és anglosaxó i protestant. L'acompanya allà a on va, encara que no sigui racista. Així de clar ho va dir Betsy Hodges fa quatre anys, quan era alcaldessa de Minneapolis i va col·locar al racisme i la mala relació entre la policia i els negres com el principal problema que tenia la seva ciutat.
Diverses dècades abans, l'historiador Arthur Schlesinger reconeixia que "nosaltres, els americans blancs, hem estat racistes en les nostres lleis, en les nostres institucions, en les nostres costums, en els nostres reflexos condicionats, en les nostres ànimes. L'evolució del racisme ha estat el gran fracàs de l'experiment americà, la contradicció flagrant dels ideals americans i la permanent minusvalidesa de la vida americana". Minneapolis reflecteix millor que moltes ciutats nord-americanes la contradicció entre l'ideal democràtic i l'opressió silenciosa dels afroamericans.
El racisme és el pecat original dels EUA El negre i el blanc, per molt que passi el temps, romanen a la mateixa distància de l'esclau i de l'esclavista. Ningú, ni tan sols un president negre com Obama, ha reduït aquesta fractura. 
I nosaltres, els bonistes de sofà, pengem un fons negre a Instagram i nomès ens faltaria el hastag #JotambésocGeorgeFloyd, i ja hem complert. Ai, que bons que som i que solidaris, expliqueu-els-hi als temporers de Lleida, o als de El Ejido, els hi farà molta gracia la nostra solidaritat de cap de setmana. Suposo que no cal recordar que el problema dels temporers de Lleida i el seu maltractament físic i econòmic no és d'aquest any, ve de vell.

No! tots no som George Floyd, més aviat tots som Derek Chauvin, el policia que el va assasinar, un policía que alhora és víctima i botxí.