A Catalunya comencem a estar acollonits. Ho escric així, sense filtres de correcció política, perquè s'entengui bé. No puc parlar per tots, però intueixo que som molts els que compartim la sensació de vertigen davant la propera envestida del bou. Què serà el pròxim? En aquest moment, un altre punt crític, resulta tan temible la gestió de la Generalitat com el virus.

L'autoritat moral de Govern presenta enormes vies d'aigua. Seria un assumpte menor -o simplement objecte del veredicte electoral- el trontoll d'un executiu si no fos perquè en aquest vaixell hi anem tots. Si falla l'autoritat moral, falla la credibilitat, i aquí es localitza el problema ara. Això pot condicionar-ho tot, també el comportament o el que es coneix com a deure cívic.
A la tarda d'ahir em remeto. Divendres 12:30hores: es confirma el que va avançar La Vanguardia i el Govern reclama que aquells que visquin a Barcelona i la seva àrea es quedin a casa. Com que no poden obligar-nos perquè aquesta mesura només pot imposar-se per la via d'un estat d'alarma, no passa de recomanació. L'avís, però, porta una amenaça explícita. L'actitud dels tres consellers compareixents recorda a la d'aquell professor dolent dels contes que assota amb un regle de fusta als nens que no es porten bé. Senyores, senyors, electors tots, semblen dir-nos Budó, Vergés i Buch, que tinguin clar que l'alternativa a no complir és... "un segon confinament total!". La paraula "total" ens colpeja el cap amb la força d'un martell.

N'hi va haver prou que el Govern recomanés al migdia no sortir, aquest cap de setmana i en els propers 15 dies, perquè la gent fugís espaordida a la tarda autopista que t'estimo. Pregunteu al seu entorn i comprovaran com tots coneixen a algú, una, dues, tres famílies que van carregar maletes, criatures, a la iaia i el que fes falta i van fugir de Barcelona.
Tornant al símil taurí: cal saber utilitzar la crossa per burlar el toro. "Si el virus s'està transmetent, vol dir que s'està transmetent", ha sentenciat la consellera Alba Vergés. Ole!. Dóna la sensació, i torno a generalitzar, que la ciutadania està fugint de les decisions de la Generalitat. No defenso que sigui el més correcte, complim, solament que tenim dret a estar enfadats.

A la constant improvisació que ha suplantat la planificació prèvia que s'hauria d'haver fet, se li ha sumat el despropòsit d'una estratègia de comunicació que ha afegit més confusió si cap a l'embolic de les xifres de contagis. Més confusió igual a més pànic. O més confusió igual a més relaxació. Depèn.
D'acord que cal apel·lar a la responsabilitat individual. És clau, sobretot amb tant grup de bípedes de la nostra espècie que no han assimilat els conceptes contenció i risc. Però d'aquí a descarregar a la gent la culpa -i des d'ahir el remei- de l'avanç d'aquesta epidèmia dista una galàxia. Si us plau, l'arrogància sobra.
Avui, 18 de juliol, la població de Barcelona i altres tretze municipis de l'entorn metropolità, a més el Segrià i la Noguera, estan en autoconfinament i amb restriccions que agreujaran encara més la crisi. És així tot i que aquest Govern ens va dir que a l'estiu tindria la situació sota control. Ah, deviem entendre'ls malament. - Susana Quadrado - lavanguardia.