UNA ÒPERA DE TRES RALS


Bertolt Brecht va escriure aquesta obra a Berlín el 1928, cinc anys abans de l’arribada al poder dels nacional socialistes, fet que provocà el seu exili. El protagonista de l’obra, Mackie Messer, és força conegut a causa de la famosa cançó musicada y versionada con a Mack the Knife, com totes les de L’Òpera, per Kurt Weil, provocant que fins i tot es coneix el personatge de Messer, un lladre, sense conèixer prèviament l'obra d'on va sorgir ni l'autor que se'l va inventar. Aquest criminal heroi londinenc no estava fitxat per la Policia, ja que el seu cap superior, Brown, era el seu millor amic des que havien coincidit a l'exèrcit.
Weil i Bretch
Les circumstàncies havien fet que tots dos tinguessin èxit, tot i que en camps totalment oposats. El juny de 1963 L’Òpera dels Tres Rals va adquirir a Barcelona -sobretot- un valor simbòlic afegit quan, a punt de ser estrenada després d’haver superat tots els permisos, i justament mitja hora abans de la representació, va ser sobtadament prohibida per Manuel Fraga Iribarne, aleshores ministre d’Informació i Turisme.  
El general Franco es trobava en aquells moments a la ciutat i l’explicació que en va donar Franco es va resumir en dues paraules: “por respeto”. L’obra va poder ser finalment estrenada al Palau de la Música el 12 de novembre del mateix any. Joan Oliver va traduir aquesta obra de Brecht l’any 1963 juntament amb Feliu Formosa.  Quan a la música, hi ha moltes versions de l'obra, les més conegudes a nivell popular són les de Bobby Darin o Frank Sinatra, i a casa nostra la de José Guardiola, però jo em quedaria amb una versió molt espècial de Mack the Nife de Nick Cave, a veure que us sembla. 

¡Despierta, oh vil pecador!
¡Comienza tu diario vivir! 
Demuestra tu picara acción, 
que Dios sabrá hacerte sufrir. 


Comparteix:  

Comentaris

  1. (El arte es el mayor signo de estatus social. Esta era la tesis de Bourdieu, Pierre Bourdieu)

    En el enlace tienes una traducción al español de la ópera de los tres centavos (o de dos peniques), con la verídica y genuina historia de Mackie el Navaja en el prólogo:


    http://static.scribd.com/docs/86xk8ctxksc25.pdf

    Tu yo-intelectual a veces es acusadísimo. Herencia de en Santiago, imagino.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aqui tengo un dilema, de tres centavos, de dos peniques, o de tres rals, ahora se deberia llamar la ópera de los tres céntimos de euro.

      Me leo la traducción. Gracias por el enlace.

      Elimina
  2. La recuerdo por la Orquesta Platería, que hizo una versión muy afín.
    Esta no me desagrada en absoluto

    ResponElimina
    Respostes
    1. La de la Plateria em sembla que era Pedro Navaja de Ruben Blades.

      Elimina
  3. Si, la de la Platería era una versión del "Pedro Navaja" de Rubén Blades.

    Hay que ver como los bajos fondos inspiran a las artes escénicas, creando una imagen que no tiene nada que ver con la realidad.

    La imagen glamurosa que dio Coppola de los "capos" de la mafia, poco o nada tienen que ver con la realidad.

    Cuando los "carabinieri" detuvieron a Salvatore "Totó" Riina, el ultimo gran "capo" siciliano, se encontraron con un cavernícola sucio y descuidado oculto en una casa de campo siciliana alejada de la civilización. Un lerdo ignorante que habia escalado a la jefatura asesinando sin escrúpulos a todo aquél que le hacia sombra.

    Por cierto, palmó en la prisión sin confesar y llevándose los secretos de años sangrientos a la tumba. ¿ Le valió la pena vivir durante décadas como un animal ?.

    Me quedo con el Maki Navaja del malogrado Ivá, el ultimo "choriso", el ultimo profeta.

    ResponElimina
  4. A la Plateria els vaig veure actuar en directe quan començaven, un estiu a Sant Feliu de Codines, i amb ells hi actuava també La Orquesta Mondragon del Gurrutxaga.
    Jo sóc molt del Sargento Arensivia.

    ResponElimina
  5. La Mondragón que viste en aquella época ahora no podría existir. Era "políticamente incorrecta" hasta la médula, sobre todo por la "troupe" de enanos que participaban en el espectáculo.

    Tiempos aquellos.........

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo dels nans era molt fort, pero no varen ser els primers. Tampoc podria existir avui Siniestro Total, o les lletres de Loquillo i tants altres. Amb Franco en alguns aspectes teniem molta més llibertat que ara. Ja sé que fot, però és així.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada