Bertolt Brecht va escriure aquesta obra a Berlín el 1928, cinc anys abans de l’arribada al poder dels nacional socialistes, fet que provocà el seu exili. El protagonista de l’obra, Mackie Messer, és força conegut a causa de la famosa cançó musicada y versionada con a Mack the Knife, com totes les de L’Òpera, per Kurt Weil, provocant que fins i tot es coneix el personatge de Messer, un lladre, sense conèixer prèviament l'obra d'on va sorgir ni l'autor que se'l va inventar. Aquest criminal heroi londinenc no estava fitxat per la Policia, ja que el seu cap superior, Brown, era el seu millor amic des que havien coincidit a l'exèrcit.
Weil i Bretch
Les circumstàncies havien fet que tots dos tinguessin èxit, tot i que en camps totalment oposats. El juny de 1963 L’Òpera dels Tres Rals va adquirir a Barcelona -sobretot- un valor simbòlic afegit quan, a punt de ser estrenada després d’haver superat tots els permisos, i justament mitja hora abans de la representació, va ser sobtadament prohibida per Manuel Fraga Iribarne, aleshores ministre d’Informació i Turisme.  
El general Franco es trobava en aquells moments a la ciutat i l’explicació que en va donar Franco es va resumir en dues paraules: “por respeto”. L’obra va poder ser finalment estrenada al Palau de la Música el 12 de novembre del mateix any. Joan Oliver va traduir aquesta obra de Brecht l’any 1963 juntament amb Feliu Formosa.  Quan a la música, hi ha moltes versions de l'obra, les més conegudes a nivell popular són les de Bobby Darin o Frank Sinatra, i a casa nostra la de José Guardiola, però jo em quedaria amb una versió molt espècial de Mack the Nife de Nick Cave, a veure que us sembla. 

¡Despierta, oh vil pecador!
¡Comienza tu diario vivir! 
Demuestra tu picara acción, 
que Dios sabrá hacerte sufrir.