El poema "Les set edats de l'home" és una part de l'obra "Al vostre gust", on Jacques fa un dramàtic discurs en presència de l'duc en l'acte II, escena VII. A través de la veu de Jacques, Shakespeare envia un missatge profund sobre la vida i el nostre paper en ell.

Shakespeare, les set edats de l'home

 El món és un escenari:
els homes i dones són jugadors
només; tenen entrades i sortides;
i l'home en el seu temps fa molts papers,
amb set edats per actes. Primer en braços
de la dida miola, perboca i rondineja;
després estudiant, amb la cartera
i rostre matinal, se’n va a l'escola
com un cargol, a contra-cor. Amant,
després sospira com un forn, fa versos
tristos sobre les celles de l'amiga.
Soldat d'estranys renecs després, i amb barba
de lleopard, gelós d'honor i prompte
a batre's, cerca fama, que és bombolla,
fins a la boca del canó. Ja jutge,
amb gran ventre folrat de bons capons,
té greus els ulls i una severa barba,
molts exemples moderns i sàvies dites:
i així fa el seu paper. L'edat sisena
el torna un bufó prim i amb sabatilles,
du ulleres i les galtes li fan bossa;
mitges de jove són un món massa ample
per a la cama prima; i la veu forta,
tornada barboteig d'infant, flauteja
i xiula en els seus sons. L'última escena,
que clou aquesta història tan moguda,
és segona infantesa i simple oblit,
sense ulls, ni dents, ni gust, sense cap cosa.

En aquest drama de la vida, cada un de nosaltres té set funcions diferents. Aquestes set funcions comencen amb el naixement i acaben amb la mort, que segons Vinyoli, és purament un canvi més...  Shakespeare va classificar en set les edats de l'home, que van de la infància a la mort. La tercera edat era, segons ell, la "dels amants que sospiren com un forn». La setena, «la del simple oblit, sense dents, sense ulls, sense gust i sense res". Penso que en temps excepcionals, passar de la tercera a la setena és una cosa que es pot fer en un vist i no vist.