Si! amiguets i amiguetes, coneguts, saludats, amics, enemics i companys de partit, a casa hem arribat a la conclusió que volem acollir, però no a migrants, temporers o similars, No!, naltros, a lo grande, volem acollir... a l'emèrit, en el cas que el desagraït del seu fill el faci fora de la Sarsuela, per la cosa aquesta de les comissonetes de res dels moros rics de l'Arabia cañi, i la seva generositat amb aquella pobre noia desvàlida, la Corina von Llangonissagoitia, que crec que és aixó el que ha emprenyat a Felip sis, la generositat del seu Papá emerit amb aquesta pobre dona.
Si! Joan Carles Primer, veniu, es estem esperant, la Sofia després no cal que vingui, es veu que la deixen quedar a la Sarsuela, vos veniu, que diuen que un animaló fa companyia i és bo per a la gent gran i nosaltres estem molt sols i ens avorrim, i amb lo campechano que sou vos majestat, segur que ens ho passarem d'alló més bé. No tenim a Sabadell platja com a la República Dominicana, pero la bassa de Sant Oleguer és a deu minuts de casa, i el més important, l'hospital Parc Tauli el tenim a tocar, amb una gran servei de traumatologia.
Tu, perdó, vosté, Majestat emèrita, pot omplir de joia i alegria la tristor de la nostra senectud, si decideix acceptar el nostre humil oferiment i desitja ser acollit, no oblidi portar la màquina de comptar bitllets que té a la Sarsuela, per si de cas, que mai se sap d'on, quan i com pot caure una comissió del cel. Ah! tenim una caixa d'ampolles de ginebra de la Reina Isabel dels fiins de la Gran Bretanya per fer-la petar en les estonetes perdudes o les llargues tardes d'estiu. Volem acollir!.
Tu, perdó, vosté, Majestat emèrita, pot omplir de joia i alegria la tristor de la nostra senectud, si decideix acceptar el nostre humil oferiment i desitja ser acollit, no oblidi portar la màquina de comptar bitllets que té a la Sarsuela, per si de cas, que mai se sap d'on, quan i com pot caure una comissió del cel. Ah! tenim una caixa d'ampolles de ginebra de la Reina Isabel dels fiins de la Gran Bretanya per fer-la petar en les estonetes perdudes o les llargues tardes d'estiu. Volem acollir!.
.png "English"){kind=small}
6 Comentaris
jejeje
ResponEliminaja te'l deixaré algun cap de setmana, o per setmana santa.
ResponEliminaVes amb cura amb el que demanes, que igual t'ho endossen. I a l'hora de menjar, aquest no es conforma amb el Do Simon com a vi de taula.
ResponEliminaAra, si col·labora amb cent mil euros al mes a l'economia familiar, ja és una altra cosa
tot és negociable.
ResponElimina¿El acogimiento familiar de SS. MM. (caso de producirse un dos por uno), os convertiría por decreto a la Nuri y a ti en padres putativos? ¿Compartirás con el ínclito sus aficiones cinegéticas? ¿O le convencerás para que te ayude a eliminar todo tipo de aves insalubres y molestos pajaritos? ¿Será, finalmente, según parece, un asunto altamente retribuido? Bueno, en el peor de los casos, siempre podrás recítale esto al oido:
ResponElimina“I could be bounded in a nutshell, and count myself a king of infinite space"
HAMLET 2.2
(Yo podría estar encerrado en una cáscara de nuez y sentirme rey del espacio infinito)
uy, esto se me complica, tendré que replantearme la acogida. Aunque bien pensado, podria echarme una mano a borrar del paisaje palomas y cotorras, eso se le da bien al emérito.
ResponElimina