Una de les aportacions interessants de la Vanguardia són les col·laboracions de Xavier Aldekoa amb els seus reportatges sobre l'Àfrica. Aldekoa deixa lliscar la seva mirada sobre la nova realitat africana, una realitat que poc surt als mitjans i ell, des de la Vanguardia ens informa dels avenços socials que més del que ens pensem, es produeixen al continent oblidat.
Així funciona el major experiment de renda bàsica universal del món - XAVIER ALDEKOA - lavanguardia.
Una oenagé nord-americana realitza a Kenya des del 2016 un programa en 295 llogarets rurals per estudiar els efectes d'un ingrés universal sostingut en el temps. Fa dos anys, els paràsits es van dur per davant els esforços d'una vida de Margaret. Veïna d'un llogaret rural de l'est de Kenya, la dona havia construït una humil granja de pollastres que li permetia afrontar, sense excessos, les despeses de la llar i les taxes escolars dels seus fills. Una malaltia intestinal es va propagar en les aus i les va matar totes. "El que ha passat em va convertir en incapaç de mantenir satisfactòriament a la meva família", recorda Margaret. Menys de dos anys després, la seva vida ha fet un gir radical: a més de reiniciar la seva granja de pollastres -té 15 aus adultes i diverses cries- ha llogat un tros de terra per conrear cebes, ha comprat una vaca, planeja fer-se amb diverses cabres i pot pagar sense problemes les taxes escolars. "I he vestit amb roba nova als meus fills", subratlla. La diferència entre aquell panorama gris i el present favorable de Margaret és un experiment: ella forma part del major assaig del món de renda bàsica universal. L'any 2016, l'organització nord-americana GiveDirectly va iniciar un programa a 295 llogarets rurals de l'est de Kenya per estudiar els efectes d'un ingrés universal sostingut en el temps per a gairebé 20.000 persones. Per Caroline Teti, directora d'el programa a Kenya, tot i que la matriu de el projecte és caritativa, l'objectiu és observar els efectes en una població empobrida. "La renda bàsica universal -explica per telèfon- no és només una qüestió de diners, és un canvi de mentalitat. És un sistema que permet despertar la capacitat de la gent de construir el seu futur. Té a veure amb la dignitat o la capacitat de pensar més enllà de la supervivència i imaginar de manera productiva ".
Per a això, GiveDirectly va dividir als beneficiaris en tres grups: d'una banda, al voltant de 5.000 persones reben 22 dòlars mensuals (20 euros) durant 12 anys, per un altre 7.300 beneficiaris ingressen la mateixa quantitat durant dos anys i finalment un tercer grup de 8.500 persones va rebre la mateixa suma que el segon però en un sol lliurament. Tots els pagaments es realitzen a través del mòbil. Els receptors són adults i, un cop seleccionat un llogaret, tots els veïns reben els diners. Tots poden gastar com vulguin, sense restriccions, a canvi de contestar de manera sincera en els estudis de control que es realitzen durant el procés. Encara que el primer informe de resultats realitzat per una companyia externa es publicarà a finals d'aquest any, Teti avança alguns aspectes.
"La immensa majoria dels receptors van usar els diners per treballar més i generar més ingressos. També hem vist un augment de l'escolarització, una reducció en la violència domèstica i un increment en negocis liderats per dones". Segons les primeres dades, un 90% dels receptors van declarar que havien continuat treballant tant o més com abans de rebre els ajuts, mentre que un 6% havia usat els diners per alleujar la seva situació a l'estar malalt o ser massa vell per treballar. Un altre informe publicat el novembre de l'any passat sobre el projecte kenyà per la Universitat de Califòrnia indicava que la inflació de preus a la regió era pràcticament imperceptible, de menys de l'1%, i que la mitjana d'ingressos en els llogarets s'havien multiplicat per 2,6%.
Tot i ser una organització caritativa, GiveDirectly parla el llenguatge de Silicon Valley. Els seus cofundadors, exestudiants de Harvard i de l'Massachusetts Institute of Technology (MIT), compten amb l'assessorament d'economistes i experts reputats com el conseller Alan Krueger, antic director de el Consell d'Assessors Econòmics de la Casa Blanca durant el mandat de Barack Obama. Els seus bons contactes també han dotat de múscul financer a el projecte, que té un pressupost de 30 milions de dòlars gràcies a ajudes de particulars i especialment a generoses donacions de Google, Facebook, USAid i Good Ventures. Teti adverteix que probablement no es podran extrapolar els resultats a altres països, sí que creu que una renda bàsica universal o altres sistemes similars podrien funcionar. "Els éssers humans som molt semblants, sobretot en situacions desesperades. La pobresa iguala".
GiveDirectly ha iniciat programes similars, encara que menys ambiciosos a Uganda i les zones urbanes de Nairobi, i planeja dur a terme altres al Marroc, Malawi i Libèria. Des de la seva oficina a Kenya, Teti aplaudeix la decisió de el govern d'Espanya d'aprovar a finals de maig un ingrés mínim vital; una prestació adreçada únicament a les persones en situació de vulnerabilitat, a diferència de la universal, que reben tots els ciutadans. "Hem vist iniciatives parcials a Finlàndia, Brasil, Alemanya, Corea de Sud... ara Espanya. Crec que els sistemes de rendes bàsiques estan guanyant pes i tindran aviat un paper privilegiat en les polítiques públiques".
Així funciona el major experiment de renda bàsica universal del món - XAVIER ALDEKOA - lavanguardia.
Una oenagé nord-americana realitza a Kenya des del 2016 un programa en 295 llogarets rurals per estudiar els efectes d'un ingrés universal sostingut en el temps. Fa dos anys, els paràsits es van dur per davant els esforços d'una vida de Margaret. Veïna d'un llogaret rural de l'est de Kenya, la dona havia construït una humil granja de pollastres que li permetia afrontar, sense excessos, les despeses de la llar i les taxes escolars dels seus fills. Una malaltia intestinal es va propagar en les aus i les va matar totes. "El que ha passat em va convertir en incapaç de mantenir satisfactòriament a la meva família", recorda Margaret. Menys de dos anys després, la seva vida ha fet un gir radical: a més de reiniciar la seva granja de pollastres -té 15 aus adultes i diverses cries- ha llogat un tros de terra per conrear cebes, ha comprat una vaca, planeja fer-se amb diverses cabres i pot pagar sense problemes les taxes escolars. "I he vestit amb roba nova als meus fills", subratlla. La diferència entre aquell panorama gris i el present favorable de Margaret és un experiment: ella forma part del major assaig del món de renda bàsica universal. L'any 2016, l'organització nord-americana GiveDirectly va iniciar un programa a 295 llogarets rurals de l'est de Kenya per estudiar els efectes d'un ingrés universal sostingut en el temps per a gairebé 20.000 persones. Per Caroline Teti, directora d'el programa a Kenya, tot i que la matriu de el projecte és caritativa, l'objectiu és observar els efectes en una població empobrida. "La renda bàsica universal -explica per telèfon- no és només una qüestió de diners, és un canvi de mentalitat. És un sistema que permet despertar la capacitat de la gent de construir el seu futur. Té a veure amb la dignitat o la capacitat de pensar més enllà de la supervivència i imaginar de manera productiva ".
Per a això, GiveDirectly va dividir als beneficiaris en tres grups: d'una banda, al voltant de 5.000 persones reben 22 dòlars mensuals (20 euros) durant 12 anys, per un altre 7.300 beneficiaris ingressen la mateixa quantitat durant dos anys i finalment un tercer grup de 8.500 persones va rebre la mateixa suma que el segon però en un sol lliurament. Tots els pagaments es realitzen a través del mòbil. Els receptors són adults i, un cop seleccionat un llogaret, tots els veïns reben els diners. Tots poden gastar com vulguin, sense restriccions, a canvi de contestar de manera sincera en els estudis de control que es realitzen durant el procés. Encara que el primer informe de resultats realitzat per una companyia externa es publicarà a finals d'aquest any, Teti avança alguns aspectes.
"La immensa majoria dels receptors van usar els diners per treballar més i generar més ingressos. També hem vist un augment de l'escolarització, una reducció en la violència domèstica i un increment en negocis liderats per dones". Segons les primeres dades, un 90% dels receptors van declarar que havien continuat treballant tant o més com abans de rebre els ajuts, mentre que un 6% havia usat els diners per alleujar la seva situació a l'estar malalt o ser massa vell per treballar. Un altre informe publicat el novembre de l'any passat sobre el projecte kenyà per la Universitat de Califòrnia indicava que la inflació de preus a la regió era pràcticament imperceptible, de menys de l'1%, i que la mitjana d'ingressos en els llogarets s'havien multiplicat per 2,6%.
Tot i ser una organització caritativa, GiveDirectly parla el llenguatge de Silicon Valley. Els seus cofundadors, exestudiants de Harvard i de l'Massachusetts Institute of Technology (MIT), compten amb l'assessorament d'economistes i experts reputats com el conseller Alan Krueger, antic director de el Consell d'Assessors Econòmics de la Casa Blanca durant el mandat de Barack Obama. Els seus bons contactes també han dotat de múscul financer a el projecte, que té un pressupost de 30 milions de dòlars gràcies a ajudes de particulars i especialment a generoses donacions de Google, Facebook, USAid i Good Ventures. Teti adverteix que probablement no es podran extrapolar els resultats a altres països, sí que creu que una renda bàsica universal o altres sistemes similars podrien funcionar. "Els éssers humans som molt semblants, sobretot en situacions desesperades. La pobresa iguala".
GiveDirectly ha iniciat programes similars, encara que menys ambiciosos a Uganda i les zones urbanes de Nairobi, i planeja dur a terme altres al Marroc, Malawi i Libèria. Des de la seva oficina a Kenya, Teti aplaudeix la decisió de el govern d'Espanya d'aprovar a finals de maig un ingrés mínim vital; una prestació adreçada únicament a les persones en situació de vulnerabilitat, a diferència de la universal, que reben tots els ciutadans. "Hem vist iniciatives parcials a Finlàndia, Brasil, Alemanya, Corea de Sud... ara Espanya. Crec que els sistemes de rendes bàsiques estan guanyant pes i tindran aviat un paper privilegiat en les polítiques públiques".
Creo que tienen otra concepción de la vida. Han vivido en la miseria, saltar de esta a la pobreza es un triunfo. Se conforman (ojo que la palabra puede llevar a error) con lo suficiente, que eso no quiere decir que es poco, siendo lo suficiente el poder comer, dormir a seguro y llevar a sus hijos al colegio.
ResponEliminaLos préstamos son pequeños, y ellos/as se ponen al frente de lo que quieren llevar a cabo. Por poco que funcione, ya es más de lo que tenían, y eso es el 100%.
En nuestra sociedad sería imposible, porque nuestro sistema lo hace inviable. Sólo en infraestructuras (local, permisos, logística...) hace falta un puñado de casch para empezar y eso lleva a intereses.
Son concepciones, creo, muy diferentes, válidas para allí, eso si.
Lo del ingreso mínimo vital es otra cosa, me parece, y se tendrá que vigilar mucho, pues somos dados a la picaresca desde mucho antes que el lazarillo del Tormes.
Salut
si, vaig pensar el mateig de l'ingrés mínim vital, algun espavilar hi haurà, pertany a un altre tipus de miseria, la moral.
ResponElimina