EL PENSAMENT COMPLEX DE MORIN


Edgar Morin és un filòsof i sociòleg francès. Nascut a París el 1921. El seu nom de naixement és Edgar Nahum. El pensament de Morin, basat en la idea de les tres teories, en la qual, argumenta que encara estem en un nivell prehistòric pel que fa a l'esperit humà i només la Complexitat pot civilitzar el coneixement.
S'hi pot endinsar en el desenvolupament de la naturalesa humana multidimensional, la lògica generativa, dialèctica i arborescent, de el qual quan l'univers és una barreja de caos i ordre; a partir del concepte i pràctica de l'Acte-eco-organització, el subjecte i l'objecte són parts inseparables de la relació autorganizador-ecosistema.
A més introdueix en la ciència, conceptes que estaven en pausa per aplicar-los al seu pensament (aleatorietat, informació en l'ambient i subjecte amb la seva creativitat) i veure els fenòmens integrats en l'èmfasi de les emergències i interaccions i no en les substàncies.

Tot i la similitud semàntica no es pot considerar que les seves idees entronquin amb la matemàtica de la complexitat.

El pensament de Morin condueix a una manera de construcció que aborda el coneixement com un procés que és alhora, biològic, cerebral, espiritual, lògic, lingüístic, cultural, social i històric, mentre que l'epistemologia tradicional assumeix el coneixement només des del punt de vista cognitiu. Aquest nou plantejament té enormes conseqüències en el plantejament de les ciències, l'educació, la cultura, la societat.
En la teoria del Pensament Complex, ideada per Morin, es diu que la realitat es comprèn i s'explica simultàniament des de totes les perspectives possibles. S'entén que un fenomen específic pot ser analitzat per mitjà de les més diverses àrees de coneixement, mitjançant el "Entesa transdisciplinar", evitant l'habitual reducció de el problema a una qüestió exclusiva de la ciència que es professa.
La realitat o els fenomens s'han d'estudiar de forma complexa, ja que dividint-los en petites parts per facilitar el seu estudi, es limita el camp d'acció de el coneixement. Tant la realitat com el pensament i el coneixement són complexos i causa d'això, cal fer servir la complexitat per entendre el món.
Així doncs, segons el Pensament Complex, l'estudi d'un fenomen es pot fer des de la dependència de dues perspectives: holística i reduccionista. La primera, es refereix a un estudi des del tot o totomúltiple; i la segona, a un estudi des de les parts. Actualment la seva obra ha estat promoguda per diferents pensadors, com Adonay Alaminos, a través de les seves contribucions a l'abordatge multidimensional de la realitat.

Frases d'Edgar Morin

"La política és l'art del que incert, el que ens porta a un principi d'incertesa política generalitzada".

"Per si mateixa, l'experimentació científica constitueix una tècnica de manipulació, i el desenvolupament de les ciències experimentals desenvolupa els poders manipuladors de la ciència sobre les coses físiques i els éssers vivents".

"Cal seleccionar, focalitzar en el real, però saber que focalitzem i volem seleccionar... Retallo el que m'interessa d'una realitat i difumino la resta. L'important és saber permanentment recordar que simplifiquem per raons pràctiques, heurístiques, i no per extreure la quinta essència de la realitat "

"Recordem que cap tècnica de comunicació, del telèfon a Internet, aporta per si mateixa la comprensió. La comprensió no pot digitalitzar-se ".

"La mort es va instal·lar immediatament en el meu ser com dolor, horror i secret. Però vaig ocultar el que havia comprès, vaig ocultar el que sentia i ho vaig seguir ocultant al meu pare, a la meva tia, a tots els membres de la meva família".

"La democràcia necessita tant conflictes d'idees com d'opinions que li donin vitalitat i productivitat".

"La comunicació no comporta comprensió. La informació, si és ben transmesa i compresa, comporta intel·ligibilitat, primera condició necessària per a la comprensió, però no suficient".

"La democràcia constitueix per tant un sistema polític complex en tant que viu de pluralitats, competències i antagonismes romanent com una comunitat".


Fa uns dies, Morin va complir noranta-nou anys. A jutjar per la conversa que va mantenir amb Nuccio Ordine en plena reclusió pel coronavirus, ha arribat a tan provecta edat conservant una lucidesa absoluta. Compte amb el seu pastellico... més

VOLEM ACOLLIR!


Si! amiguets i amiguetes, coneguts, saludats, amics, enemics i companys de partit, a casa hem arribat a la conclusió que volem acollir, però no a migrants, temporers o similars, No!, naltros, a lo grande, volem acollir... a l'emèrit, en el cas que el desagraït del seu fill el faci fora de la Sarsuela, per la cosa aquesta de les comissonetes de res dels moros rics de l'Arabia cañi, i la seva generositat amb aquella pobre noia desvàlida, la Corina von Llangonissagoitia, que crec que és aixó el que ha emprenyat a Felip sis, la generositat del seu Papá emerit amb aquesta pobre dona.
Si! Joan Carles Primer, veniu, es estem esperant, la Sofia després no cal que vingui, es veu que la deixen quedar a la Sarsuela, vos veniu, que diuen que un animaló fa companyia i és bo per a la gent gran i nosaltres estem molt sols i ens avorrim, i amb lo campechano que sou vos majestat, segur que ens ho passarem d'alló més bé. No tenim a Sabadell platja com a la República Dominicana, pero la bassa de Sant Oleguer és a deu minuts de casa, i el més important, l'hospital Parc Tauli el tenim a tocar, amb una gran servei de traumatologia.
Tu, perdó, vosté, Majestat emèrita, pot omplir de joia i alegria la tristor de la nostra senectud, si decideix acceptar el nostre humil oferiment i desitja ser acollit, no oblidi portar la màquina de comptar bitllets que té a la Sarsuela, per si de cas, que mai se sap d'on, quan i com pot caure una comissió del cel. Ah! tenim una caixa d'ampolles de ginebra de la Reina Isabel dels fiins de la Gran Bretanya per fer-la petar en les estonetes perdudes o les llargues tardes d'estiu. Volem acollir!.


L'EXPERIMENT DE KENYA


Una de les aportacions interessants de la Vanguardia són les col·laboracions de Xavier Aldekoa amb els seus reportatges sobre l'Àfrica. Aldekoa deixa lliscar la seva mirada sobre la nova realitat africana, una realitat que poc surt als mitjans i ell, des de la Vanguardia ens informa dels avenços socials que més del que ens pensem, es produeixen al continent oblidat.

Així funciona el major experiment de renda bàsica universal del món - XAVIER ALDEKOA - lavanguardia.

Una oenagé nord-americana realitza a Kenya des del 2016 un programa en 295 llogarets rurals per estudiar els efectes d'un ingrés universal sostingut en el temps. Fa dos anys, els paràsits es van dur per davant els esforços d'una vida de Margaret. Veïna d'un llogaret rural de l'est de Kenya, la dona havia construït una humil granja de pollastres que li permetia afrontar, sense excessos, les despeses de la llar i les taxes escolars dels seus fills. Una malaltia intestinal es va propagar en les aus i les va matar totes. "El que ha passat em va convertir en incapaç de mantenir satisfactòriament a la meva família", recorda Margaret. Menys de dos anys després, la seva vida ha fet un gir radical: a més de reiniciar la seva granja de pollastres -té 15 aus adultes i diverses cries- ha llogat un tros de terra per conrear cebes, ha comprat una vaca, planeja fer-se amb diverses cabres i pot pagar sense problemes les taxes escolars. "I he vestit amb roba nova als meus fills", subratlla. La diferència entre aquell panorama gris i el present favorable de Margaret és un experiment: ella forma part del major assaig del món de renda bàsica universal. L'any 2016, l'organització nord-americana GiveDirectly va iniciar un programa a 295 llogarets rurals de l'est de Kenya per estudiar els efectes d'un ingrés universal sostingut en el temps per a gairebé 20.000 persones. Per Caroline Teti, directora d'el programa a Kenya, tot i que la matriu de el projecte és caritativa, l'objectiu és observar els efectes en una població empobrida. "La renda bàsica universal -explica per telèfon- no és només una qüestió de diners, és un canvi de mentalitat. És un sistema que permet despertar la capacitat de la gent de construir el seu futur. Té a veure amb la dignitat o la capacitat de pensar més enllà de la supervivència i imaginar de manera productiva ".

Per a això, GiveDirectly va dividir als beneficiaris en tres grups: d'una banda, al voltant de 5.000 persones reben 22 dòlars mensuals (20 euros) durant 12 anys, per un altre 7.300 beneficiaris ingressen la mateixa quantitat durant dos anys i finalment un tercer grup de 8.500 persones va rebre la mateixa suma que el segon però en un sol lliurament. Tots els pagaments es realitzen a través del mòbil. Els receptors són adults i, un cop seleccionat un llogaret, tots els veïns reben els diners. Tots poden gastar com vulguin, sense restriccions, a canvi de contestar de manera sincera en els estudis de control que es realitzen durant el procés. Encara que el primer informe de resultats realitzat per una companyia externa es publicarà a finals d'aquest any, Teti avança alguns aspectes.

"La immensa majoria dels receptors van usar els diners per treballar més i generar més ingressos. També hem vist un augment de l'escolarització, una reducció en la violència domèstica i un increment en negocis liderats per dones". Segons les primeres dades, un 90% dels receptors van declarar que havien continuat treballant tant o més com abans de rebre els ajuts, mentre que un 6% havia usat els diners per alleujar la seva situació a l'estar malalt o ser massa vell per treballar. Un altre informe publicat el novembre de l'any passat sobre el projecte kenyà per la Universitat de Califòrnia indicava que la inflació de preus a la regió era pràcticament imperceptible, de menys de l'1%, i que la mitjana d'ingressos en els llogarets s'havien multiplicat per 2,6%.

Tot i ser una organització caritativa, GiveDirectly parla el llenguatge de Silicon Valley. Els seus cofundadors, exestudiants de Harvard i de l'Massachusetts Institute of Technology (MIT), compten amb l'assessorament d'economistes i experts reputats com el conseller Alan Krueger, antic director de el Consell d'Assessors Econòmics de la Casa Blanca durant el mandat de Barack Obama. Els seus bons contactes també han dotat de múscul financer a el projecte, que té un pressupost de 30 milions de dòlars gràcies a ajudes de particulars i especialment a generoses donacions de Google, Facebook, USAid i Good Ventures. Teti adverteix que probablement no es podran extrapolar els resultats a altres països, sí que creu que una renda bàsica universal o altres sistemes similars podrien funcionar. "Els éssers humans som molt semblants, sobretot en situacions desesperades. La pobresa iguala".

GiveDirectly ha iniciat programes similars, encara que menys ambiciosos a Uganda i les zones urbanes de Nairobi, i planeja dur a terme altres al Marroc, Malawi i Libèria. Des de la seva oficina a Kenya, Teti aplaudeix la decisió de el govern d'Espanya d'aprovar a finals de maig un ingrés mínim vital; una prestació adreçada únicament a les persones en situació de vulnerabilitat, a diferència de la universal, que reben tots els ciutadans. "Hem vist iniciatives parcials a Finlàndia, Brasil, Alemanya, Corea de Sud... ara Espanya. Crec que els sistemes de rendes bàsiques estan guanyant pes i tindran aviat un paper privilegiat en les polítiques públiques".






SENSACIÓ DE DESÀNIM



Parlava avui a 'Tot es mou' el periodista Josep Corbella de la importància de la humilitat a l'hora de gestionar la lluita contra el coronavirus. No és una casualitat. Igual que l'empatia, la humilitat s'entén com l'admissió d'una imperfecció humana que, en teoria, hauria de connectar millor amb els ciutadans que la vanitat. Dic imperfecció perquè, a la pràctica, s'entén que la humilitat no només consisteix a treure importància a les virtuts que puguem tenir sinó, sobretot, en admetre els propis defectes i errors. Per fer-ho gràfic:  Trump, Bolsonaro i Johnson mai seran un exemple de dirigents humils mentre que Angela Merkel i António Costa probablement si.
El panorama que dibuixava Corbella és molt negre, amb un Govern que ara que té competències posa en relleu la seva incompetència, enmig de les lluites pre electorals entre ERC i jxCat, no ajuda en res i la sensació de desànim davant l'evidència del descontrol de la gestió es palpava en l'ambient.
La ciutadania està desconcertada i en el cas de Lleida emprenyada davant el desgavell actual amb ordres i contraordres i decisions contradictòries i controvertides a última hora. No dic que no hi posin interés, però a l'hora de gestionar la pandemia i després de reclamar les competències han demostrat la seva ineficiència, la mateixa que deien que demostrava el Gobierno de España.

"El problema de la humilitat és que no pots presumir d'ella". Estem acostumats a sentir a personalitats que, amb una falsa modèstia es proclamen humils. fastigosament humils, i d'això en sap un munt el Govern de l'activista Quim Torra. El delegat de Puigdemont a càrrec de la Gestoria de la generalitat de Catalunya ha quedat ben retratat, tant reclamar les competències al Gobierno de España, i ara que les té ha quedat atrapat en la seva incongruent incompetència. Sol passar als bocamolls fatxendes, i Torra en aquest camp és mou com peix a l'aigua, un peix Joturus pichardi.

CAL PREOCUPAR-SE?


Cal preocupar-se pels nous rebrots?. S'ho pregunta Salvador Macip al seu blog i a elperiódico...

"En un congrés, fa unes setmanes, vaig veure un model matemàtic que predeia que si el confinament s’hagués mantingut a Espanya almenys fins a mitjan juiol, els casos de covid-19 haguessin arribat pràcticament a zero. Llavors, amb el país “net”, s’hagués pogut tornar a fer vida normal (almenys mentre les fronteres estiguessin tancades). El govern va optar per no fer cas a aquesta i altres previsions i arriscar-se a començar la desescalada abans d’hora, prioritzant les raons econòmiques per sobre l’epidemiologia. Aquesta és l’arrel del problema que tenim ara: els rebrots. La situació no és inesperada. És, per tant, inexcusable que no ens hàgim preparat bé per fer-hi front...

És d'agrair que algú ens informi acuradament d'on som, com estem i que ens espera amb la pandèmia, perquè tenim molta saturació d'informacions diverses i disperses i Salvador Macip centra el tema, i el problema ja no ho és tant un cop estem ben situats e informats. Normalment, els ciutadans ens solem preocupar quan el Govern ens etziba algun dels seus alts representants que davant d'algun problema, aquest ens diu que no ens preocupem, que ho tenen tot controlat, ara, no gosen dir ni aixó, estan massa acollonits i desbordats.

ESPIA COM PUGUIS


El mòbil del president de Parlament, Roger Torrent, i els de 150 personalitats més haurien estat espiats durant l'any passat al més pur estil claveguera de l'Estat, segons revelen en exclusiva els diaris El País i The Guardian.
La investigació de la Universitat de Toronto assenyala el programa israelià Pegasus de l'empresa NSO, al què només tenen accés els governs i forces de seguretat per lluitar contra el crim i el terrorisme. Segons aquestes fonts, el telèfon de Torrent va ser atacat l'any passat i qui ho va fer va poder monitoritzar la seva activitat.
El president Torrent ha acusat el Govern espanyol i en concret als seus serveis d'intel·ligència d'estar darrere d'aquesta operació. Òbviament el Govern per boca de la ministra Montero ho ha negat, com no podia ser d'una altra manera.

Ho he explicat en altres ocasions, però convé recordar-ho: Fa ja uns quants anys, al Parlament Britànic varen interpel·lar a Margaret Tatcher demanant-li explicacions sobre una acció violenta amb el resultat de dos morts, que les S.A.S. havien fet a Gibraltar d’uns pressumptes militants de l‘Ira. La resposta de Margaret Tatcher fou concloent: el Govern de Sa Majestat Britànica no te serveis secrets i si en te no ho sap, puig són secrets... i aquí es va acabar la interpel·lació parlamentaria, que és el mateix que passarà amb el cas de l'espionatge llevat que la Universitat de Toronto, pugui demostrar que el govern Español ha utilitzat el programa Pegasus, de fet un exempleat de la companyia NSO Israeliana ha declarat a Vice que Espanya es client d'aquesta empresa desde 2015. Com el País anirà filtrant informacions durant uns quants dies, caldrà estar amatents.
De totes maneres, la palma se l'emporta l'emèrit i la seva màquina de comptar bitllets que tenia a la Sarsuela. Més que campechano el que és l'emèrit és cutre salsitxero.

más...
CRÒNICAS DE GAZA - THE ELECTRONIC INTIFADA


DESTACADAS

B L O C S
COMENTARIS
-