Escriure, fer literatura, no és més que reflectir la consciència, millor dit l'estat de consciència de l'escriptor, per expressar la seva mentalitat i conviccions, o no necessàriament, hi ha molt de ficció alguna vegada, encara que en el fons escriure és parlar sempre d'un mateix, de recordar o manipular els records. Escrivim per una necessitat vital de comunicar, d'exhibir - a vegades - impunement els nostres pensaments. Segons Camus, escriure és activar les nostres obsessions. És crear o aparentment inventar-se uns personatges, manipular-los, jugar amb ells, o en algun cas són els propis personatges els que dominen l'escriptor.
A vegades, la motivació per escriure pot ser una altra. Quin escriptor no ha somiat alguna vegada viure en un país en què el govern li pagui un sou? Aquest és el cas d'Islàndia, on els escriptors cobren una suma mensual de 2.400 euros.
Al ser un país on fa força fred i les hores de llum són pràcticament inexistents, molts dels seus habitants passen molt de temps a casa seva, i la lectura és una de les seves principals activitats. De fet, el 90% de la seva població consumeix almenys un llibre a l'any i una mitjana de vuit llibres comprats per la meitat dels islandesos en el mateix període de temps.
En aquest context, no és estrany que proliferin escriptors (un de cada deu islandesos ha escrit un llibre alguna vegada) mentre segueixen teclejant noves històries en el seu ordinador per a una població limitada que tot i així pot no compensar tal quantitat d'autors. ¿Solució? Els sous que el govern d'Islàndia concedeix actualment a 70 dels seus escriptors.
El motiu d'aquest sou, ingrés a què s'afegeixen els posteriors beneficis per drets d'autor, complementa la idea que no tots els escriptors poden viure només dels seus guanys per les vendes d'un llibre, especialment en un país en què tot de llegir-se molt la població escassa. Partint d'aquesta base, el més lògic és recompensar les hores invertides en la creació d'un manuscrit.
Qui decideix quin escriptor mereix aquest sou és l'Associació d'Escriptors, després de les deliberacions d'un jurat format per tres catedràtics universitaris que qüestiona el projecte de l'escriptor i el temps que té previst dedicar a la seva obra.
Tags:
* DESTACATS
Posiblemente allí estén preparados para hacerlo de la manera que explicas. Ya sabes que aquí sería imposible, aunque de todas formas, no hay una sola comunidad que no pague de una forma u otra a los escritores que hacen comba con los que están apoltronados en el mando de dicha plaza.
Tampoco tienen que ser escritores de pluma fina. Haylos ninotaires, haciendo dibujos que siempre caricaturizan a los de la oposición, sea esta cual fuere.
Otros se denominan periodistas y van a columnas en página derecha pagadas a precio de oro, subvencionadas estas por el partido que manda.
También existen redactores y guionistas, que siempre encuentran espacio entre bambalinas de las televisiones públicas, regadas siempre a cuenta del erario, sin que nunca les falte un rincón para sucar de la teta.
Para que carajos ir a Islandia. Allí si que se morirían de hambre. tendrían que escribir, y eso no está al alcance de todos.
Un abrazo y salut
Vilaweb en seria l'exemple, i recordo a un jove periodista que vàrem conèixer a Omnium cultural: Marc Vidal, Toni Ibañez, en Salvadorl Sorrosal i servidor, que ha fet prou carrera: en Saül Gordillo.
aquest si que no s'està d'hosties, m'encanta:
https://lopezbulla.blogspot.com/2020/08/pablo-casado-endosa-sus-patologias-los.html
Ya sabes que lo tengo a la derecha de Tot...de este tipo de aprende.
Un abrazo
el fet d'escriure, tan difícil de descriure, i tan personal
Tu ets una prova de la tossuderia d'escriure, consti que em passo per casa teva cada vegada que publiques al bloc, el que succeeix es que sóc un desastre a l'hora de deixar comentaris. Abans es podia donar un clic al google m'agrada i en quedava constància, però el varen treure.
La mitjana del consum de llibres no em sembla res de l'altre mon, la veritat.
He pensat el mateix, un a l'any la majoria i sis o set els rarets és possible que sigui la mitjana d'aquí.
Aquí també es subvenciona d'una manera menys directa a alguns que escriuen, sense un jurat qualificat, i amb interessos inconfessables,
Tenim escriptors i periodistes que si haguessin de cobrar pel valor intrínsec de la qualitat del que produeixen, s'haurien mort de fam ja fa temps
i en tenim molts Rodericus, més dels que sembla.
Escribir, para mi, es saber contar historias, reales o ficticias, anhelos e ilusiones. Cuando uno lo hace bien y a la gente le gusta, se convierte en escritor. Hay algo de egocentrismo en todos los escritores, ese querer perdurar mediante sus obras... esa lucha contra el tiempo..
Un saludo
Y no es fácil, Daniel, no hay tantos que sepan contar historias bién.
Dejo por una vez que la imagen que transmites hable por ti. La describo sin palabras.
Recuperada ya mi capacidad de expresión e incidendo de lleno en la cuestión de la escritura (de la que nunca debería haberme salido), lo que yo te pregunto es si esa ingente cantidad de escritores/as que carecen de profesionalidad, ingenio, talento y gusto, y que escriben pensando que los lectores acabamos de caernos de un guindo, son conscientes o no tanto de lo primero como de esto último.
Francamente, es dificil contestar a esta pregunta, habrá un poco de todo, digo yo, aunque un escritor autèntico no deberia pensar en sus lectores, escribe solo para él mismo.