Escriure, fer literatura, no és més que reflectir la consciència, millor dit l'estat de consciència de l'escriptor, per expressar la seva mentalitat i conviccions, o no necessàriament, hi ha molt de ficció alguna vegada, encara que en el fons escriure és parlar sempre d'un mateix, de recordar o manipular els records.  Escrivim per una necessitat vital de comunicar, d'exhibir - a vegades - impunement els nostres pensaments. Segons Camus, escriure és activar les nostres obsessions. És crear o aparentment inventar-se uns personatges, manipular-los, jugar amb ells, o en algun cas són els propis personatges els que dominen l'escriptor. 

 A vegades, la motivació per escriure pot ser una altra. Quin escriptor no ha somiat alguna vegada viure en un país en què el govern li pagui un sou? Aquest és el cas d'Islàndia, on els escriptors cobren una suma mensual de 2.400 euros.
Al ser un país on fa força fred i les hores de llum són pràcticament inexistents, molts dels seus habitants passen molt de temps a casa seva, i la lectura és una de les seves principals activitats. De fet, el 90% de la seva població consumeix almenys un llibre a l'any i una mitjana de vuit llibres comprats per la meitat dels islandesos en el mateix període de temps.
En aquest context, no és estrany que proliferin escriptors (un de cada deu islandesos ha escrit un llibre alguna vegada) mentre segueixen teclejant noves històries en el seu ordinador per a una població limitada que tot i així pot no compensar tal quantitat d'autors. ¿Solució? Els sous que el govern d'Islàndia concedeix actualment a 70 dels seus escriptors.
El motiu d'aquest sou, ingrés a què s'afegeixen els posteriors beneficis per drets d'autor, complementa la idea que no tots els escriptors poden viure només dels seus guanys per les vendes d'un llibre, especialment en un país en què tot de llegir-se molt la població escassa. Partint d'aquesta base, el més lògic és recompensar les hores invertides en la creació d'un manuscrit.
Qui decideix quin escriptor mereix aquest sou és l'Associació d'Escriptors, després de les deliberacions d'un jurat format per tres catedràtics universitaris que qüestiona el projecte de l'escriptor i el temps que té previst dedicar a la seva obra.