L'ENIGMA CABALIERE 15.9.20

Existeix Rafael Cabaliere, el flamant guanyador del Premi Espasa de Poesia? O és tan sols un parell de fotografies i una sèrie de voluminoses comptes en xarxes socials alimentades a base de bots? És Cabaliere el nou Milli Vanilli de la poesia juvenil? Aquestes són les preguntes que s'han fet alguns internautes que han expressat els seus dubtes al respecte. Tanta repercussió han tinguts aquests dubtes que l'editorial s'ha vist en la necessitat de demanar a Cabaliere, del què en tota la xarxa no existia més que una fotografia, que pengi un vídeo, com així ha fet al Twitter i Instagram aquest dilluns.

El passat 4 de setembre el premi Espasa de Poesia, dotat amb 20.000 euros, va anar a parar a Cabaliere, veneçolà, enginyer i publicista de 34 anys (el límit per presentar-se a el premi és 35 anys) la gran targeta de presentació és tenir gairebé 900.000 seguidors a Twitter i més de 700.000 a Instagram, de manera que els membres del jurat van definir la seva obra com una poesia "amb un tint juvenil, motivador i fresc". El problema és que els comptes de Cabaliere tenen un comportament inusual: molts seguidors, però microscòpica interacció, el que els internautes en diuen 'engagement'. De fet, fins al diumenge a la tarda Cabaliere només va interactuar amb tres persones (el que deixa en bastant mal paper el seu actiu com 'influencer') i a més el seu perfil registra algunes caigudes de vuit mil seguidors que es perden d'improvís sense que se sàpiga per què.

Caldrà veure si l'obra 'Alçant el vol', que es publicarà el pròxim 18 d'octubre, està en la línia d'aquesta nova poesia-receptari, directament, simple i assimilable a l'autoajuda especialment en el terreny amorós (que acaba a les carpetes dels adolescents o bé en la seva pell a manera de tatuatge) que és la que Cabaliere mostra en les xarxes. Que Cabaliere hagi estat distingit pel jurat format per Luis Alberto de Cuenca, Ana Porto, Marwan i Alejandro Palomas, a més de per Ana Rosa Semprún, de part de l'editorial, ja va ser una mica controvertit en blocs i xarxes socials per la "simplicitat" de la seva proposta d'acord amb la seva poesia ja coneguda.

A aquesta primera contestació respecte a la qualitat de l'obra s'ha unit ara el dubte de si Cabaliere existeix o no. A jutjar pel vídeo, penjat aquest dilluns, hi ha algú que respon pel seu nom, encara que en el mateix no faci el menor esment a les suspicàcies despertades, només parla de la felicitat que li ha suposat haver guanyat el premi (10 dies després de haver-ho fet) i lamenta que no podrà venir a Espanya a fer la presentació del poemari a causa de la covid. Membres del jurat, que no va prendre la seva decisió per unanimitat, han declarat que no coneixien anteriorment a Cabaliere i fonts de l'editorial diuen no saber si el nom és autèntic o correspon a un pseudònim, alguna cosa, d'altra banda, molt comú en l'àmbit literari. David Cebrián, director de comunicació i màrqueting d'Espanya, ha dit que el segell s'ha comunicat repetidament amb el poeta.

De moment, hi ha molt d'interès (controvertit) pel llibre. Per si els poemes de la mateixa estaran en la línia dels ja coneguts. Aquí un exemple: "Perquè hi ha dies / que la teva millor opció / és anar-te'n a dormir, / dormint / les coses no pesen, no fan mal, no cansen. Dormir repara". És d'esperar que llavors es coneguin més dades de l'autor, i millori la qualitat de la seva poesia. Tot plegat fa farum de presa de pel, o de campanya publicitaria per vendre més ejemplars dels poemes de Cabaliere.

Millor haver premiat a Salvattore Vergattiesa, que és un enigma més sofisticat.

ELENA HEVIA - EL PERIÓDICO