La discussió sempre incompleta sobre la peremptorietat d'una federalització d'Espanya ha quedat enrere i la pandèmia està reescrivint el funcionament de l'Estat de les autonomies per la via dels fets polítics. Al marge dels reclamats canvis orgànics en la naturalesa del Senat -per la seva anhelada conversió en una càmera certament territorial que afegeixi un eix autonòmic al poder legislatiu- i de les reformes dels estatuts d'autonomia, el quefer polític està marcant solcs nous. I si la coordinació sanitària ha estat la pionera a reinventar els ressorts de l'engranatge de les sobiranies estatals i autonòmiques, l'aplicació dels fons europeus porta camí d'accelerar i consolidar aquesta creativa i sobrevinguda federalització i dibuixar un funcionament polític i administratiu nou, que en lloc de basar-se en un redisseny institucional descansa al tradicional adagi que són els passos -eficientes, desviats o atropellats- i no els enginyers de camins dels que obren camí. Una cosa així com una federalització consuetudinària.... 

Federalització per coronavirus és un article de Pedro Vallín a 'elperiódico.com' que podeu llegir sencer aquí...

Potser perquè hom està ja escarmentat o perquè sap que la història va sempre en la mateixa direcció, molt em temo que aquests fets provocats per la pandemia ens duran a una nova retallada a les autonomies, amb l'excusa que el control de la pandemia que el Govern de la nació els ha delegat no ha funcionat, i que cal recuperar el comandament d'alguns ministeris entre ells el de Sanitat, vista la ineficiencia de les autonomies en la seva gestió de la pandemia, i 140 mil milions són molt llaminers per deixar que els administrin les autonomies. Estem doncs més a la vora d'una nova LOAPA que de la federalització. 

A la fotografia podeu veure a la dreta al conseller Urkullu del país basc, a ell aixó li és igual, com ja té la independència econòmica no el preocupa. Clar, el país Basc és el 6% del PIB Espanyol i Catalunya el 19%, aquest és el nostre problema i el perquè mai podrem ser independents, la resta es fer volar coloms. No sé, el temps ho dirà, però a cada crisi que es produeix a Espanya, almenys a Catalunya, hi perdem més d'un llençol a la bugada.