A casa, el confinament no ens va afectar especialment, de fet, llevat de la meva caminada o bicicletada diaria d'hora i mitja, i dinar fora els divendres al migdia, la resta forma part del nostre estat natural en el dia a dia, ja diu la Vanessa en plan  foteta, que el confinament el va inventar sa mare.

Un cop ens varen desconfinar, quan semblava que havien deixat anar a la gent com si es tractés de 'l'encierro dels sanfermines', em sorprenc mirant de lluny alguns edificis i imaginant com van passar els seus veïns els llargs dies de tancament. Com sortien a aplaudir els sanitaris a les vuit de la tarda (naltros també) com se les enginyaven per prendre el sol o l’aire durant uns minuts i conversar amb la resta d'inquilins del bloc. Són imatges que em venen a la ment quan els immobles no tenen balcons o disposen de petites finestres amb façanes nues que no gaudeixen d'elements tan mediterranis com ara una sortida a l'exterior en condicions. 

Quan tenia 7 anys vaig tenir la varicel·la, i seguint instruccions del Dr. Argemí, els pares em varen confinar durant quaranta dies a casa, ves que no sigui per aquest fet que se'n diu quarantena. Un cop acabat el confinament i en sortir al carrer de nou, recordo que les cases, els pisos, tot en general em semblava més alt, més gran i notava més sorolls que abans o aixó em va semblar.

He pensat en aquell confinament durant l'actual, i clar, el problema no es el fet d'estar confinat, sinó de ser incapaç d'estar-ho com sembla que els hi ha passat a bastants, parlaven fins i tot d'estats d'angoixa, d'atacs d'ansietat, i francament no ho entenc. El problema d'estar tancat en una presó, i aixó si que és un problema, és que saps que no en pots sortir fins un dia determinat, però la gent s'hi acaba adaptant, de fet ens sorprendria a que som capaços d'adaptar-nos. 

Expliquen que els presos polítics amb aixó de la pandemia quan tornen de les seves sortides de la presó, s'han d'estar 23 hores diaries a la seva cel·la. Almenys Jordi Cuixart, segons denuncien els d'Omnium Cultural, i aixó ja no és un confinament, aixó és pura maldat, una venjança cruel i despiatada, i voldria recordar que un poble que és capaç de permetre situacions com aquesta, no es mereix la independència ni res que si assembli, o sigui que si us plau, senyors procesistes, deixeu-vos d'utòpiques declaracions, de delirants somnis, d'inùtils manifestacions i reivindicacions, i confineu-vos a casa juntament amb la vostra covardia. 

Diu Jordi Cuixart, 'ho tornarem a fer', innocent! Digui si li plau, senyor Cuixart 'ho tornaré a fer jo', però pensi que rere seu nomès hi ha un ermot. I sé que ho tornarà a fer perquè per damunt de tot, vostè, té molta dignitat.