Un article recent de la prestigiosa publicació nord-americana Politico indagava les raons per les quals la dreta té un “avantatge massiu” a Facebook. Per un executiu de la companyia de Mark Zuckerberg que va eludir identificar-se, l'autèntica raó no és que hi hagi un algoritme que beneficia les posicions polítiques conservadores i les faci arribar a més persones. Tot i que la xarxa social assegura que és neutral, el directiu afirma que “el populisme de dretes sempre és més atractiu”. Segur que no podem treure “de dretes” d'aquesta equació i deixar-ho en populisme a seques?

L'executiu de Facebook va donar altres claus. Determinats continguts que triomfen a la xarxa social es refereixen a “una emoció increïblement forta i primitiva” que es refereix qüestions com ara “nació, protecció, l'altre, ira, por”. Segona pregunta en aquestes poques línies: no els sona d'alguna cosa de fora dels Estats Units?

Les falòrnies es mouen molt més ràpid a les xarxes socials que no pas la informació contrastada. Alguns experiments han demostrat que les persones disposades a creure determinades informacions falses, perquè encaixen amb la seva idea de les coses, accepten ràpidament altres falsedats que els arriben. I el pitjor de tot és que aquests algoritmes que fan servir les xarxes, que són fórmules de programació que es dediquen a buscar pautes de comportament de les persones, són capaços de detectar qui creu en determinades coses i, per tant, a qui cal enviar el mateix tipus de contingut espuri.

Els que governen Facebook –si fos un país seria el més poblat del món, amb prop de 2.500 milions d’habitants– saben a la perfecció que aquestes són algunes de les claus que mouen moltes persones. A Zuckerberg i als seus directius no els importen un rave la dreta ni l’esquerra. El seu negoci és vendre publicitat dirigida. I això ho aconsegueixen promovent la interacció dels usuaris dins les xarxes socials. Com més millor.

Ahir mateix Facebook va connectar els usuaris de la xarxa social amb els de l’app de missatgeria Messenger i els d’una altra xarxa de la seva propietat, Instagram. Els que es pensin que això només obre possibilitats de comunicació entre les persones no veuen la fotografia completa. Les vies per les quals arribaran aquestes emocions viscerals a més persones es multipliquen. Els anuncis a Facebook, segons estimacions del mes de gener, arriben a gairebé 2.000 milions de persones. Els candidats a la presidència dels Estats Units ja han gastat fortunes en publicitat a la xarxa social. Donald Trump ja hi havia invertit 109 milions de dòlars (uns 93 milions d’euros), i Joe Biden 64 milions (al voltant de 54 milions d'euros). Encara falta un mes perquè se celebrin les eleccions presidencials. Les informacions emocionals continuen fluint. Última pregunta: a algú li estranya el que va passar en el debat presidencial? - La democràcia visceral - Francesc Bracero (1.10.2020)