Avui Espanya és un 'Sálvame' gegant en el qual la intimitat o 
el respecte són valors en perill d'extinció - Carles Francino.

Tot conductor hauria de saber quina és la distància de seguretat per evitar el xoc amb un altre. Si vas a 80 per hora, necessites 70 metres; si vas a 100 ja puja a 90... però compte perquè si et distreus, per exemple, sintonitzant la ràdio, pots recórrer 200 metres sense prestar atenció a res. Jo diria que Espanya –amb l’embolic de Catalunya en lloc molt destacat– està sintonitzant la ràdio mentre els cotxes circulen a tota pastilla en direcció contrària, carregats d’afronts i retrets, i sense que ningú miri a la carretera.

Potser per entendre –almenys en part– aquest exercici col·lectiu d’imprudència ens hem de remuntar als anys 90, quan el PP d’Aznar es va emborratxar amb les receptes del nord-americà Karl Rove, el gran inventor de la crispació com a arma política. I de la mentida, esclar. Aquesta estratègia de polaritzar la societat ho va tenir bastant fàcil en un país com el nostre, acostumat a resoldre les seves diferències a garrotades, però va marcar un punt d’inflexió que –segons el meu parer– explica bastantes de les baralles que han vingut després. Tot i que tampoc podem oblidar que va ser en aquella mateixa època quan les noves televisions privades van començar a disseminar el sensacionalisme informatiu i el pornoentreteniment com a moneda de curs habitual.

Avui Espanya és un ‘Sálvame’ gegant en el qual la intimitat o el respecte són valors en perill d’extinció, on algunes de les estrelles de l’espectacle són polítics. I també periodistes. Quedi clar que soc un convençut de la política i un apassionat del meu ofici, però no estic cec, ni sord. I l’ardor amb què caven trinxeres uns i altres –no només a la tele– genera un soroll eixordador. I a més fa pudor. Banderes per sobre de persones; tripes i consignes en lloc d’empatia i cervell. De la lleialtat, ni en parlem.

L’altra nit, després del debat tavernari entre Trump i Biden, vaig recordar que aquí s’observen senyals semblants. Perill. Afortunadament no tenim milícies armades ni un brunzit que les impulsi des del poder, però si algú no frena la trompada pot ser descomunal.