Qualsevol litigi polític sembla merèixer més escàndol que els estralls causats en la sanitat pública per les retallades de l'última dècada. ¿El benestar, l'equitat i la justícia social no són la pàtria? ¿Què és la pàtria, llavors? - Luis Mauri - elperiodico.
¿Els sonen els noms de Laura Tarrés, Jorge Valls, Juana Fernández i Josep Bruch? Els quatre van ser presentats als lectors de 'el periódico' per la reportera Beatriz Pérez el cap de setmana passat. Tots ells tenen diverses coses en comú. Viuen a Catalunya, basculen entorn de la setantena, la seva condició socioeconòmica és modesta. I són víctimes. Víctimes, perjudicats, damnificats, diguin-ho com prefereixin, de la jivarització de la sanitat pública.
Després tornarem amb ells. Trasbalsat, la tardor bull en una olla a pressió. Espanya, epicentre europeu de la segona onada de la pandèmia. L’hipocentre és a Madrid, el moll del poder convertit en museu de l’horror polític. Guerra de trinxeres cavades a sòl judicial. La clau parlamentària dels Pressupostos de l’Estat, en l’aire. L’escàndol de Joan Carles I i la renovada dialèctica monarquia-república afegeixen un compte més al rosari de crisis: sanitària, econòmica, política, social, institucional també.
L’extrema dreta escalfa davant el trampolí de la moció de censura. L’independentisme irredempt busca esquerdes per debilitar l’Estat i demonitza els girs cap a la realpolitik. El cataclisme econòmic adquireix proporcions bíbliques. L’amenaça de bloqueig a la UE posa en perill el calendari dels fons de reconstrucció. No s’obrin encara les venes: d’aquí a tres setmanes, els EUA poden corregir a les urnes el desvari de l’elecció de Trump i, si no ensopeguen totes les investigacions en marxa, en tres mesos hi podria haver una vacuna eficaç contra la Covid.
I aquí tornen Tarrés, Valls, Fernández i Bruch. Els quatre són o han sigut víctimes d’unes llistes d’espera sanitàries inacceptables en un Estat social i democràtic de dret, així defineix Espanya la Constitució. El país és un aspre escenari dominat per la querella política perpètua. La banda sonora, un estrèpit majúscul de vaixelles trencades. Però es diria que qualsevol litigi mereix més escàndol i més escarafalls que els estralls causats en la sanitat pública per les retallades de l’última dècada.
¿Què és la pàtria?
¿On són els patriotes? Caldrà preguntar-ho una vegada més. Totes les que sigui menester. ¿On són tots els que cavalquen amb tant terrabastall a cavall de la pàtria, la nació, el poble, la terra? ¿On són les grans manifestacions de país convocades per revertir les retallades que van deixar nua la sanitat, l’educació i el benestar social? ¿El benestar, l’equitat i la justícia social no són la pàtria? ¿Què és la pàtria, llavors?
Catalunya és la comunitat amb més malalts en espera per cada 1.000 habitants. Ja ho era el desembre de l’any passat, abans de la pandèmia, o sigui, absteniu-vos de pretextos oportunistes. Amb la Covid, el temps d’espera ja inadmissible de fa un any en la sanitat catalana s’ha redoblat amb increments del 60%, el 70%, el 80% i el 90%, segons el tipus d’intervenció quirúrgica. No es tracta d’operacions trivials: l’espera per un càncer de pell augmenta un 104%. Aquesta és l’era del patriotisme sense quiròfans.
.png "English"){kind=small}
7 Comentaris
¿On són els patriotes? Caldrà preguntar-ho una vegada més. Totes les que sigui menester. ¿On són tots els que cavalquen amb tant terrabastall a cavall de la pàtria, la nació, el poble, la terra? ¿On són les grans manifestacions de país convocades per revertir les retallades que van deixar nua la sanitat, l’educació i el benestar social? ¿El benestar, l’equitat i la justícia social no són la pàtria? ¿Què és la pàtria, llavors?
ResponEliminaCago en todo ¡¡¡, ¡qué razón lleva ¡¡¡
¿Dónde las manifestaciones por el recorte sanitario que se nos ha llevado miles de vidas, miles, si, directas...y muchísimas indirectas porque no se les ha podido detectar a tiempo el linfoma, o la biopsia se ha dejado para tres meses más tarde, cuando todo era ya inevitable.
Dirán que es demagogía, si, pero es la puta realidad de los que salen al grito de cualquier premisa dictada al orden de tuitter, pero mira si son canallas, uno y otro bando, porque aquí no se salva nadie, y hablo de Catalunya donde el hijo de Satanas de Boi Ruiz esquilmó lo nuestro, pero ni CiU, ni los neos, ni los de la Cup, ni los Jovenes de la república, ni los capullos peperos, ni los de Izquierdas (¿qué coño es eso de izquirdas se preguntarán?), ni nadie, sacó a sus huestes a cortar la Meridiana, ni a quemar tontainers por la sanidad, por las vidas, insisto.
Tenemos lo que nos merecemos, por eso nuestros gobernantes van en A8, pisan moqueta, tienen jubilaciones de 100.000 euros anuales, les ponen guardias de seguridad y secretaria más el coste de un inmueble en Paseo de Gracia, mientras nosotros, simples mortales, haciendo cola detrás de un convento, cantamos al grito de llibertat, la última misiva tuittera de una próxima convocación, y los idiotas del agulicho se frotan las manos pensando en los votos que sacarán, mientras, a nosotros, que nos jodan, que para ellos si habrá un hueco en el hospital cuando esto se ponga maduro, sólo tienen que decir ¿qué hay de lo mío?
Recorda Artur Mas i Boi Ruiz amb les seves retallades, 'con ellos empezó todo'
EliminaTe dejo un recorte de EL PAIS, del 2017, sabes que todo lo sanitario lo sigo por cuestión familiar.
ResponEliminaNo podremos tildar a El Pais de ser El Alcazar, y aunque así fuera, los datos seguirían siendo los mismos, pues no son errados, son los mismos que leí al sindicato de la SATSE, una esquilmación total de plantilla, de camas y de medios.
https://elpais.com/ccaa/2017/12/10/catalunya/1512922676_645414.html
Aquí el problema ya está identificado, por lo menos para mi, el ingente gasto superfluo que hay para alimentar egos políticos, la vagancia (si, vagancia y dejadez supinas de los gestores) y como consecuencia de ello, la búsqueda de culpables más que de soluciones. Y eso no pasa solo alli, aqui tambien e imagino que de manera muy similar. Mi madre con más de 81 años esperando una resonancia desde hace casi un año y mi hermana con cáncer vive un auténtico rosario de esperas y atrasos. Pero también hay algo con lo que soy muy crítico, es con el personal que trabaja en las instituciones, pero mucho, no con todos, desde luego, pero ves actitudes y aptitudes que te enervan , cuando todos estamos haciendo esfuerzos para salir de esta crisis ves cosas que te sacan de quicio. Pero la culpa casi siempre responsabilidad del general, más que de la tropa, pienso yo.
ResponEliminaUn saludo.
Ya lo dice el refrán, Daniel:
EliminaEn Burgos o Barcelona, nada ya adelantarás.
Si no te dan por delante, te la darán por detrás.
Es lo que decia ayer, mucha parte de la culpa es de la tropa, sobre todo porquè la tropa hace ya tiempo que dejo de amotinarse com en la Bounty.
ResponEliminaLa patria de casi todos que la nombran, aquí y en la China, es el chanchullo.
ResponEliminaTodos mienten. Sin parar. Sin compasión.