Deixar a una ciutat sense bars ni restaurants és com deixar-la sense sistema operatiu. És així a tot Espanya, també a Catalunya. Podem desitjar que el progrés econòmic discorri per altres vies, la digitalització o la cultura per exemple, però no sembla el moment de posar-nos fantàstics. El sector de l'oci aporta el 20% del PIB, unes sigles que defineixen el nivell de riquesa (o pobresa) d'un país i condicionen quant haurà d'aportar l'Administració per garantir l'Estat de benestar, ara en plena crisi. 

La dràstica decisió de la Generalitat ha causa perplexitat, més encara quan fa just una setmana aquest Executiu es debatia entre permetre o no l'obertura de les discoteques. Va rectificar a temps. Però si ens hi fixem, la gent no es contagia a les Escoles, ni a la feina, ni al Supermercat, ni en el teatre o el cinema, i no queda clar si al metro o a l'autobús, bàsicament es contagia en els 'botellons' que es celebren arreu, actitud que hauria de controlar la policia, es contagia en les reunions familiars i sobretot en l'oci, bars i restaurants on la gent s'amuntega sovint sense mascareta i per força temps. Que la majoria de restauradors han complert rigorosament les restriccions que hi havia fins ara és cert, menys el Frankfurt de sota de casa que netegen les taules de la terrassa quan plou i prou. Sembla clar que bars i restaurants constitueixen focus de contagi, encara que cert és que més aviat el problema rau en les conductes de risc dels que no respecten les normes en els mateixos, no en la dels perjudicats. 

Voldria recordar que a Paris s'ha declarat un toc de queda de 21:00 a 06:00, que és molt més greu i restrictiu que les normes aplicades per la Generalitat. El virus ha envaït el programari, toca fer un reset, apagar i encendre l'ordinador. De vegades funciona millor. D'altres, no serveix de res, es tracta de prova error, prova error, fins encertar en el diagnòstic. Una cosa així suposa tancar negocis per obrir-los en quinze dies, que mai són quinze. Sí sabem què fer amb un ordinador inservible, tirar-lo, però a veure què fem amb els milers de treballadors i autònoms que es queden vivint de l'aire. A França el Govern de Macron ha promès ajudes als afectats, aquí la Generalitat parla de congelar els lloguers mentre estiguin els comerços tancats i poc mes. Seguim sense entendre, sense comprendre la magnitud de la tragèdia, així que als restauradors els aconsellaria menys indignació i mes comprensió, les coses són com són, no com voldrien que fossin, a més, siguem clars, si alguna cosa sobra, si n'hi ha en excés entre altres tipus de comerç, són bars i restaurants, de la mateixa manera que hi ha un excés de perruqueries, barbers (marroquins), i de tot en general, amb o sense turisme. 

Addueixen els restauradors que si els obliguen a tancar 'és la ruïna'. Els recordaria que en aquest país s'han arruïnat definitivament entre 50 i 60 mil persones. I sobre el toc de queda decretat a França, recordar la frase del veí i les barbes: "quan vegis la barba del veí tallar posa la teva a remullar". Doncs això.