UNA TARDOR FREDA

Fins fa poc els  nostres governants ens deien que la disjuntiva era sanitat contra el virus o permetre que l'economia prosperés. Ja hem vist que no s'ha aconseguit ni una cosa ni l'altra, la segona onada avança sens remei i l'economia s'ensorra, i no només la de bars i restaurants. 

Davant la pandemia han quedat demostrades varies coses: No hi ha solucions màgiques, però sí problemes reals irresolubles, i la inoperància dels Governants ha quedat més que demostrada. I és que així no anem enlloc. Cada partit pel seu compte i els de sempre bloquejant i traient rèdit polític de la malaltia, més miserable ja no es podia ser, semblava, però s'ha demostrar que si. 

No pots tancar bars i restaurants d'una dia per l'altre si no tens la manera de compensar-los, no amb la misèria de 40 milions a repartir que és la xocolata del lloro. Fa quinze dies que la Generalitat ja havia previst de tancar bars i restaurants, o aixó es dedueix de les manifestacions d'algun dels experts que els aconsellen. Si porten aquesta avantatja vers la ciutadania, tenien quinze dies per mirar de buscar les soluciones per alleujar el problema que han creat a la restauració, i no esperar a quan ja han creat aquest problema, que afecta a un 20% del PIB català, per cert.  

Podien haver provat de deixar obertes les terrasses i fins i tot restaurants amb aforaments realment reduïts i amb les distàncies entre taules adequades i amb més policia vigilant que es complissin les normes. Podien haver previst la segona onada que de fet no és la segona, sino la pròrroga de la primera, provocada per un desconfinament precipitat i tot per no perjudicar més a l'economia ni al turisme. I aixó demostra que que si no hi ha salut no hi ha economia, per més que si entestin. Tancar bars i restaurants és una mesura de pais ric i aquí som un país de pobres.

Tot plegat és un desori. No és igual tancar els bars i restaurants de Barcelona, que els d'un petit poble que a lo millor té un bar-restaurant i prou. La solució a la pandèmia no necessita ni tan sols de la vacuna, (que sembla que va per llarg) depén només dels ciutadans, que com Messi per el Barça són alhora el problema i la solució. Si són capaços de comportar-se, de seguir les instruccions dels experts mèdics, s'ha posat fre a la pandèmia, així de senzill, fixeu-vos que aquí estem a punt d'arribar als 400 punts de risc de rebrot, mentre que a Alemanya estan en 79. Per què? Si alguna cosa tenen els alemanys és disciplina, mentre que aquí aquesta paraula sona a oximoron. Itàlia i Portugal no arriben als 200, i socialment tenen un comportament igual al nostre. No culpem doncs al Govern o Governs, que ja sabem que són una tropa d'inútils. El culpable en aquest cas és la víctima i qui no ho vulgui entendre així, ja s'ho trobarà.

Venen mesos difícils i aquesta tardor per primera vegada no serà calenta, sinó freda, una tardor com les de la postguerra quan pel temps de les castanyes feia fred de veritat, i l'hivern se'ns farà llarg, llarg i dolorós.