En alguns dels vagons dels Ferrocarrils de la Generalitat, es pot llegir: "tren del silenci", amb minúscules. Forma part de la campanya de l'ATM per reduir la càrrega viral a l'interior dels vagons, ja que és difícil ventilar-los. En boca tancada, no surten virus, ni es transmeten a través d'aerosols.

En el transport públic es fa callar als que de totes maneres tampoc anaven a dir res, així que la megafonía demanant silenci a persones que total no la senten perquè porten els auriculars posats, abduïts pel seu telèfon mòbil i fins n'hi ha algun abstret llegint una novel·la, de que serveix.

Aquesta prevenció amb què actua el Govern fa que paguem la seva incompetència amb els nostres drets i llibertats. En lloc de reforçar serveis sanitaris, educatius i de transport, compliquen el seu ús i el seu desenvolupament. En comptes d'ocupar-se del funcionament correcte i segur dels espais públics, restringeixen la llibertat de cada individu per moure's en ells. És més: ens renyen i transmeten el missatge que aquesta llibertat posa en perill als altres, quan l'autèntic perill està en no preservar-la. En aparença, no costa tant callar, deixar de riure i cantar si hi ha gent a prop.  bé, com els direm als nostres fills o nets que no poden parlar, cantar ni riure fins arribar a casa. Un tren en silenci, és el tren de la mort de la llibertat.