La Reial Expedició Filantròpica del Vaccí, coneguda com a Expedició Balmis en referència al metge alacantí Francisco Javier Balmis, (encara que seria mes just anomenar-la Expedició Balmis-Salvany), va ser una expedició de caràcter filantròpic que va fer la volta al món i va durar des de 1803 fins a 1814. El seu objectiu era en principi que el vaccí de la verola arribés a tots els racons del llavors Imperi espanyol, ja que l'alta mortalitat del virus estava ocasionant la mort de milers de nens. El rei Carles IV va recolzar i va sufragar amb fons públics al metge de la cort, el doctor Balmis, en la seva idea d'una vaccinació massiva de nens al llarg de l'Imperi, ja que la seva pròpia filla, la infanta María Luisa havia, patit la malaltia. L'expedició va sortir del port de La Corunya un 30 de novembre de 1803. És considerada la primera expedició sanitària internacional de la història.

En 1796 durant el moment de major extensió del virus de la verola a Europa, un metge rural d'Anglaterra, Edward Jenner, va observar que les lleteres adquirien ocasionalment una espècie de «verola de vaca» o «verola bovina» (cowpox) pel contacte continuat amb aquests animals en munyir-los, i que era una variant lleu de la mortífera verola «humana» contra la qual quedaven així immunitzades. Va prendre sèrum d'aquest vaccí i va aconseguir inocular a James Philips, un nen de vuit anys. El petit va mostrar símptomes de la infecció de verola bovina, però molt més lleu i no va morir. La resta dels nens inoculats van respondre sorprenentment bé.

Jenner va publicar finalment els seus treballs el 1798 i ja al desembre de 1800 el vaccí havia arribat a Espanya, concretament a Puigcerdà, de la mà del doctor Francesc Piguillem i Verdacer. Tanta celeritat, en un temps en què les notícies viatjaven a cavall o amb vaixell de vela, dóna una imatge de la gravetat dels fets. Cinc anys després de la publicació d'aquest descobriment, el 1803, el Rei d'Espanya, aconsellat pel seu metge de la cort Balmis, va manar organitzar una expedició per estendre el vaccí a tots els dominis d'Ultramar. A més, el 1805 es promulga una Reial cèdula manant que en tots els hospitals es destinés una sala per conservar el fluid boví.

Un dels principals problemes que es van presentar a l'hora d'idear l'expedició va ser com aconseguir que el vaccí resistís tot el trajecte en perfecte estat. La solució se li va ocórrer al mateix Balmis: portar en el viatge a un nombre de nens, i anar passant cada cert temps el vaccí d'un a un altre, mitjançant el contacte de les ferides.

L'operació es va començar amb el Corbeta María Pita que portava: 22 nens orfes (d'entre 3 i 10 anys) que havien estat inoculats amb el vaccí encara viva en el seu cos; Balmis, un prestigiós cirurgià; 2 metges assistents, 2 pràctics, 3 infermeres i la rectora de l'orfenat Casa de Expósitos de La Corunya, Isabel López de Gandalia. Es pot entendre globalment com «una caravana infantil amb rumb al Nou Món per transportar el vaccí i prevenir les epidèmies de veroles. Donant com a resultat un dels viatges més estranys que té com a protagonista la medicina i la ciència en el segle XIX»

La missió va aconseguir portar el vaccí fins a les Illes Canàries, Veneçuela, Colòmbia, Equador, Perú, Mèxic, les Filipines i Xina. El vaixell portava instrumental quirúrgic i instruments científics, així com la traducció del Tractat pràctic i històric del vaccí, de Louis-Jacques Moreau de la Sarthe, per ser distribuït per les comissions de vaccinació que es fundessin.

L'expedició no va necessitar vaccinar la població de Puerto Rico, atès que el vaccí va ser portat a l'illa des de la colònia danesa de Saint Thomas pel metge català Francesc Oller i Ferrer. Balmis es va traslladar a Caracas on va instal·lar la Junta Central del Vaccí amb el suport de José Domingo Díaz i Vicente Salias abans de marxar a Port Cabell i l'Havana. El poeta veneçolà Andrés Bell fins i tot va escriure en 1804 una Oda a la Vacuna.,

Josep Salvany i Lleopart, el segon cirurgià, es va endinsar en la Nueva Granada (actual Colòmbia) i el Virregnat del Perú (actualment Equador, Perú, Xile i Bolívia).  Van necessitar set anys per recórrer el territori i els esforços del viatge es van portar la vida del propi Salvany, que va morir a Cochabamba en 1810.

En el seu camí de tornada a Espanya, Balmis va aconseguir convèncer a les autoritats britàniques de l'illa Santa Elena (1806) perquè prenguessin el vaccí. - font:viquipèdia.