La ficció ens guia en l’expedició a les cicatrius del terrorisme. ETA va deixar de matar fa deu anys i es va dissoldre en fa dos, però el tabú persisteix. Les sutures del gran trauma són tendres. L’exploració literària, televisiva o cinematogràfica pot arribar a causar dolor, però és necessària per verificar la curació de les costures. La ficció desbrossa un camí cap al coneixement i la normalització. És el desballestament del tabú. L’exorcisme de l’horror. - Luis Mauri - elperiodico.

En l’arena política també es ressegueixen les cicatrius, però sovint amb més interès nociu que afany guaridor. L’alineació de Bildu amb la còmoda majoria parlamentària que va recolzar els Pressupostos del Govern en el seu primer tràmit sembla haver obert les portes de l’infern. Fumaroles de sofre ardent inflamen l’aire. ¿Què hi ha rere tant d’escàndol? El tabú. Les sutures que encara dolen, per descomptat. I tones de cinisme polític. Des que va començar aquesta legislatura, tots els grups han votat repetidament amb Bildu. D’un total de 37 iniciatives legislatives aprovades, el PSOE i Podem han votat en 15 ocasions amb els ‘abertzales’. El PP ha fet el mateix 14 vegades. I Ciutadans, 16.

Aquestes associacions no són excepcionals ni noves. En el mandat municipal 2011-2015, l’alcalde de Vitòria, Javier Maroto, avui portaveu del PP al Senat, va negociar amb els ‘abertzales’ els pressupostos de la ciutat. I el 1993, llavors la sang encara regava el carrer, el president navarrès Juan Cruz, de la conservadora UPN, va tractar els comptes autonòmics amb Herri Batasuna.

¿Per què s’obren ara amb tant d’estrèpit les portes de l’infern? El PP venja i intenta difuminar la seva derrota i la seva solitud en la primera situació del Pressupost, sis mesos després d’haver calculat que la força devastadora de la pandèmia enfonsaria el Govern de Sánchez i Iglesias. Fueteja Arrimadas  per la seva infidelitat al jurament de Colom. I posa sal sobre altres ferides que mai acaben de cicatritzar, les de Sánchez amb alguns barons del PSOE. Aquesta és la realitat. Per sort, sempre ens quedarà la ficció.

Iñaki Gabilondo ha expressat la seva opinió aquest dilluns a la Cadena Ser referir-se a l'assumpte que durant els últims dies ha centrat el discurs polític i ha obert esquerdes, fins i tot, entre representants socialistes: el suport de Bildu als pressupostos generals de l'Estat i, en conseqüència, a la presència de el partit abertzale al Congrés. 

El periodista ha recordat les vegades que tots els dirigents d'un i altre signe van demanar al nacionalisme basc radical "donar l'esquena a la violència" i defensar les seves idees amb la paraula. Gabilondo ha parlat en aquesta línia, fins i tot, de "les grans glòries de el partit" com Felipe González o Alfonso Guerra, que ara critiquen els pactes de Bildu amb el que va ser el seu partit. 

D'aquesta manera s'ha referit Iñaki Gabilondo a la complexitat de la Cambra i a la necessitat d'acceptar-la: "Sumen més d'un terç de la càmera i ens està costant entendre que el nostre país és així. I o bé acceptem aquesta complexitat, i m'incloc pel que fa a Vox, i aprenem a gestionar-la, o millor serà que ens deixem de donar-hi voltes i decretem l'obligatorietat del bipartidisme", ha dit contundent. També s'ha referit a l'encerclament de presos d'ETA que al seu dia ja va dur a terme el Govern de José María Aznar, que va apropar a més de 100 presos de la banda terrorista. La memòria de Pablo Casado és fràgil o potser interessadament fràgil.