LA FORMIGA BOJA 19.11.20

La formiga boja, nom popular atribuït -per traducció directa de l'anglès crazy ant- a l'espècie Paratrechina longicornis podria estar expandint el seu territori a Espanya. Les notícies més recents sobre la presència a la península ibèrica d'aquesta singular espècie invasora, potencialment nociva per a l'agricultura i diverses espècies autòctones, arriben des d'Andalusia on han estat localitzats exemplars de formiga boja a Vélez-Màlaga.

Dades de l'espècie, per si us en trobeu alguna a casa vostra.

El cap és allargat i les mandíbules estretes, cadascuna de les quals té 5 dents. Els ulls són grans, el·líptics, molt convexos, col·locats a prop de la vora posterior del cap. Les antenes tenen 12 segments, sense funicle; el segment basal de l'antena o escapo és extraordinàriament llarg, superant l'àpex la vora posterior del cap, una de les seves característiques, com també ho són les seves potes, que són extraordinàriament llargues i primes.

La formiga boja és una espècie omnívora oportunista, depredadora i carronyaire, que consumeix insectes vius o morts, melassa (per això tenen cura de pugons i cotxinilles), llavors, fruits, etc., per aquest motiu també envaeixi els habitatges on dirigeix ​​els seus exploradores als llocs on hi ha restes de menjar. És una espècie molt adaptable, que viu tant en ambients secs com humits, però prefereix ambient càlid, el que explica que hagi prosperat a l'Axarquía. Els seus nius són difícils de localitzar, sovint situats en esquerdes de parets i murs, o simplement sota pedres, freqüentment allunyats d'on se'ls troba.

Com amb altres espècies invasores, la seva introducció devia ser accidental associada a el comerç i transport de mercaderies, i un cop assolit el port (a Espanya es va localitzar per primera vegada al port d'Almeria) mostra una extraordinària capacitat d'expansió, sent actualment cosmopolita al món, destaquen Ecologistes en Acció a la seva pàgina a Internet.

Com a espècie invasora provoca un impacte ecològic, al poder desplaçar a altres espècies de formiga natives, així com a altres invertebrats. També un impacte econòmic, com a plaga agrícola, ja que protegeix a insectes hemípters xucladors, cotxinilles, pugons, ajudant a la seva expansió, etc. I també un impacte social perquè envaeix les llars i causa danys. La mesura de control per reduir en qüestió de dies les poblacions de la formiga boja en un camp i en un moment donat s'aconsegueix amb l'ocupació d'esquers tòxics específics. - lavanguardia.com

El que ens faltava, després de les vaques boges, les gallines turulecas, el Procés, el coronavirus, ara ens arriba la formiga boja. Tot i què, si es tracta d'una espècie, oportunista, depredadora i carronyaire, de comportament erràtic, potser ja és entre nosaltres, ves que no hagi envaït el Parlament i als nostres diputats i diputades.

 ¡Morirem tots i totes!

ARA HO ENTENC, O NO! 18.11.20

Ara ho entenc... escriu Miquel Cartisano al seu bloc. El que entenc es que té raó en el que diu sobre l'objectiu 2030 de l'ajuntament i la gent que dorm al carrer.  Peró, omet en Miquel les 'Colau Solutions'. Voltant per la xarxa he trobat aquesta noticia, una noticia que veurem en que acaba, de moment, la situació actual és la d'aquesta fotografia que encapçala l'escrit.

Barcelona podria convertir els hotels tancats en espais per als sense sostre - Ruben Rozas - elplural.com.

L'Ajuntament de Barcelona estudiar convertir els hotels a equipaments destinats a les persones sense llar. D'aquesta manera, l'alcaldessa Ada Colau estudia portar a terme la proposta que va llançar dimarts passat en forma de prec la regidora d'Esquerra Republicana, Monsterrat Benedí, en el marc de la comissió de Drets Socials de l'Ajuntament. Benedí va recordar que actualment hi ha "36 hotels tancats de la ciutat" i que molts d'aquests "no tornaran a obrir" i va dir que ja havien aparegut diversos interessats en comprar-los (el Gremi d'Hotels ja va alertar el desembarcament de fons voltor al setembre) .

En la seva proposta, la regidora també va instar que els treballadors d'aquests establiments, ara molts en ERTE i altres tants acomiadats, puguin tornar com més aviat millor a el mercat de treball. La comissionada d'Acció Social, Sonia Fuertes, va recordar que durant la primera onada ja van posar "un hotel a disposició de dones, un hotel i un alberg de salut", però que acceptava el prec dels republicans.

MOI AGRADECIDO A LEO MESSI 18.11.20

En temps en què el planeta futbol es debat sobre qui es pot asseure a la taula de Messi, era l’astre argentí el que estava convidat cada dia a compartir estovalles amb la família de Juan José Mariño Padín. I és que així era ell. Una persona que va posar un pòster del «millor jugador del món» a la seva cuina per alimentar cada dia la seva devoció futbolística i, de passada, rendir homenatge al que contribuïa fermament a la seva felicitat enmig d’una malaltia que va acabar per vèncer-lo.

La seva passió pel FC Barcelona i per Messi en particular el va portar a compartir portades i minuts amb el seu ídol, precisament el dia que la seva vida es va apagar. De manera còmplice amb la seva dona, María Teresa, va voler que a la seva esquela, amb el consentiment dels seus fills, quedés plasmat el seu agraïment etern al geni nascut a Rosario amb una frase que resumeix la seva admiració: «Natural de Vilaxoán e moi agradecido a Leo Messi por facelo desfrutar durante os seus derradeiros anos de vida».

Així era Juan José. Una persona de les que assaboria el futbol i que el dibuixava amb una destacada habilitat per a la tertúlia i la sornegueria. Algú que va començar a mostrar la seva preferència pel blaugrana en la seva infància, que va disfrutar i va patir a parts iguals amb els vaivens culers i a qui l’arribada de Johan Cruyff en la seva etapa de jugador al Camp Nou li va suposar un idil·li futbolístic de joventut que després trobaria en Messi la certificació de la veritable idolatria.

Com no podia ser de cap altra manera, el futbol va ser el seu esport de capçalera a l’hora de jugar. No va destacar per tenir grans dots i potser per això el va portar a valorar encara més la facilitat de Leo Messi per marcar les diferències sobre el terreny de joc. Però fins i tot molt abans que Messi arribés al món, Juan José s’escarrassava que els nens poguessin disfrutar del plaer de practicar futbol. Ell va ser un dels que més fort va apostar per la creació de les categories de base al San Martín del seu Vilaxoán estimat. També va ser un participant assidu en competicions d’aficionats, ja fossin de futbol sala o de futbol. Jugava de davanter i d’allà la seva debilitat pels grans que ocupaven aquesta posició, sobretot si vestien de blaugrana, però també per un que li prova el celeste i que respon al nom de Iago Aspas.

Amb els seus fills Xoán i Roi, sempre que el FC Barcelona s’acostava a Galícia no dubtava a acudir als seus partits. Va disfrutar al màxim amb els equips de Guardiola i fins i tot va poder veure l’equip estimat al Camp Nou en un partit de Champions League acompanyat de la seva família. Eren moments de felicitat per a ell enmig d’una malaltia que va enfrontar amb el futbol com un dels seus recolzaments i amb Messi com a referent absolut. Explica el seu fill Xoán com «ho tenia superestudiat. Sabia ja si jugaria bé o malament amb veure’l escalfar-se. Veia tots els seus partits i els disfrutava moltíssim. També els de l’Argentina. Li encantava veure futbol, però amb Messi era una debilitat especial». Futboler nat, també tenia en el Pontevedra una altra de les seves debilitats. Un club del qual va ser soci tota la vida i del qual va rebre la seva última samarreta, la del retornat Charles, regalada per la seva família el 2 de novembre, dia en què va celebrar el seu 64è aniversari.

Segur que l’haurà agafat de sorpresa tot l’enrenou que ha causat el seu sincer comiat. Ha sigut la seva família la que ha fet front a la voluntat de Juan José amb l’orgull de veure com l’agraïment del seu pare s’ha fet sentir i segur que ha arribat al mateix coneixement de Leo Messi, al qual, a partir d’ara, Vilaxoán no li sonarà estrany gràcies a un ambaixador d’excepció com Juan José. - Diego Doval - elperiodico.cat/ca/ 

ACORD AMB BILDU? PER QUÈ NO 17.11.20

 

En aquests dies en que patim tant acalorament sobre els recolzaments als Pressupostos, el secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha escrit una interessant reflexió sobre el tan criticat, particularment per part del PP i els seus mitjans afins, vot d’EH Bildu als comptes públics. «Que l’esquerra ‘abertzale’ pugui recolzar uns PGE sense renunciar als seus objectius polítics és una mostra de normalització que només els més optimistes podien preveure fa 10 anys, ni remotament podíem somiar en fa 15», ha escrit en el seu blog qui com a basc i persona d’esquerres es va significar des de jove en contra de la violència d’ETA.

La banda armada va cessar les seves activitats el 2011 i es va dissoldre per complet fa dos anys. No ha aconseguit cap dels seus objectius, ni la independència ni el referèndum d’independència. No obstant, escriu Sordo, s’està parlant de «claudicació davant el terrorisme, de venda de Navarra, catalogant de marmessors d’ETA parlamentaris que mai de la vida van militar a HB, Batasuna o Sortu, o que fins i tot van formar part activa del rebuig dels atemptats. És igual. Tot s’hi val, fins i tot agitar el miratge d’ETA quan no hi ha ETA, amb tal de contaminar la vida política i la convivència no ja a Euskadi sinó en el conjunt del nostre país».

Crispar és el que està fent la dreta política amb uns arguments que són fal·laços perquè acostar presos d’ETA al País Basc no té a veure res amb els objectius polítics de l’extinta banda criminal. Costa entendre què té d’escandalós que es posi fi a l’estratègia de dispersió i allunyament d’aquests presos, que seguiran privats de llibertat només que més a prop de les seves famílies, quan ETA ja no existeix perquè va ser derrotada per l’Estat.

La política és pacte i no hi poden haver línies vermelles ni cordons sanitaris contra ningú. Tampoc cap a Vox, és clar. ¿Com es pot exaltar el caràcter inclusiu de la nostra transició democràtica i injuriar ara els pactes en democràcia? El problema no és amb qui es pacta sinó què es pacta. Els continguts. Que a Andalusia el popular Moreno Bonilla se sostingui gràcies a l’extrema dreta no pot ser un anatema com es fa des de l’esquerra. Dependrà de què li costi aquest recolzament en termes programàtics (i democràtics) al PP i també a Cs. Insisteixo, els continguts.

La nostra democràcia no és militant i per tant hi ha partits que tenen dret a no sentir-se reconeguts a la Constitució. L’únic innegociable per poder acordar amb ells és que respectin sempre les regles democràtiques i les lleis. Amb tot, el preocupant ara mateix no és que el Govern de coalició tregui els Pressupostos amb el bloc de la investidura, sinó que Unides Podem estigui imposant la seva estratègia sectària de fer fora Ciutadans de la geometria de recolzaments variables que voldria el PSOE. Aquí els interessos dels dos pablos, Iglesias i Casado, són coincidents. Pedro Sánchez corre el risc de caure presoner d’aquesta lògica de fronts quan cedeix –en benefici d’ERC i enuig del PSC– a l’eliminar la vehicularitat del castellà a l’ensenyament. No feia falta.- 

Un article de Joaquim Coll a 'el periodico', per cert, gents sospitós d'independentista, ans al contrari, Coll és un flagell d'independentistes, fins a un punt que a vegades fa ràbia tot i hom no ser-ho.

EL HOMRANI DEMISIÓN 17.11.20

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha impulsat una renovació del seu departament per encarar el tram final de legislatura amb el cessament de dos pesos pesants del seu equip. En concret, abandonen les seves responsabilitats el seu fins ara número dos, el secretari general de la conselleria, Josep Ginesta, que també s'encarregava de les competències en l'àmbit de treball, i el secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesias.

Al seu lloc, el fins ara secretari d'Igualtat, Migrans i Ciutadania, Oriol Amorós, exercirà de secretari general del Departament. Les responsabilitat de l'àrea de treball passaran a mans d'Enric Vinaixa, actual director general de Relacions Laborals, Treball Autònom, Seguretat i Salut Laboral. Finalment, la nova secretària d'Afers Socials i Famílies serà Marta Cassany, actualment directora del Serveis Territorials de Treball, Afers Socials i Famílies a Tarragona.

Al Conseller el Homrani no li deu agradar el futbol, atès sabria que quan hi ha una crisi es fa fora l'entrenador, més que res perquè és més fàcil fer-ne fora un que a tots els jugadors. Ell no, ell ha cessat a dos pesos pesats del seu departament, en comptes de cessar-se ell mateix, o sia dimitir, plegar, anar-se'n. El Conseller el Homrani ja va ser apartat de la gestió dels geriàtrics abans no deixes Catalunya sense avis i avies, però no el varen cessar. Com demanaria enravenat l'ìnclit Josep Lluís Nuñez, el Homrani demisión. A més, el Conseller té una manifesta incompatibilitat laboral en posar la veu a Rebeca Gregal l'esbojarrada dona del temps de la competencia al programa dels Oscar's a Rac1.

L'EXORCISME D'ETA 16.11.20

La ficció ens guia en l’expedició a les cicatrius del terrorisme. ETA va deixar de matar fa deu anys i es va dissoldre en fa dos, però el tabú persisteix. Les sutures del gran trauma són tendres. L’exploració literària, televisiva o cinematogràfica pot arribar a causar dolor, però és necessària per verificar la curació de les costures. La ficció desbrossa un camí cap al coneixement i la normalització. És el desballestament del tabú. L’exorcisme de l’horror. - Luis Mauri - elperiodico.

En l’arena política també es ressegueixen les cicatrius, però sovint amb més interès nociu que afany guaridor. L’alineació de Bildu amb la còmoda majoria parlamentària que va recolzar els Pressupostos del Govern en el seu primer tràmit sembla haver obert les portes de l’infern. Fumaroles de sofre ardent inflamen l’aire. ¿Què hi ha rere tant d’escàndol? El tabú. Les sutures que encara dolen, per descomptat. I tones de cinisme polític. Des que va començar aquesta legislatura, tots els grups han votat repetidament amb Bildu. D’un total de 37 iniciatives legislatives aprovades, el PSOE i Podem han votat en 15 ocasions amb els ‘abertzales’. El PP ha fet el mateix 14 vegades. I Ciutadans, 16.

Aquestes associacions no són excepcionals ni noves. En el mandat municipal 2011-2015, l’alcalde de Vitòria, Javier Maroto, avui portaveu del PP al Senat, va negociar amb els ‘abertzales’ els pressupostos de la ciutat. I el 1993, llavors la sang encara regava el carrer, el president navarrès Juan Cruz, de la conservadora UPN, va tractar els comptes autonòmics amb Herri Batasuna.

¿Per què s’obren ara amb tant d’estrèpit les portes de l’infern? El PP venja i intenta difuminar la seva derrota i la seva solitud en la primera situació del Pressupost, sis mesos després d’haver calculat que la força devastadora de la pandèmia enfonsaria el Govern de Sánchez i Iglesias. Fueteja Arrimadas  per la seva infidelitat al jurament de Colom. I posa sal sobre altres ferides que mai acaben de cicatritzar, les de Sánchez amb alguns barons del PSOE. Aquesta és la realitat. Per sort, sempre ens quedarà la ficció.

Iñaki Gabilondo ha expressat la seva opinió aquest dilluns a la Cadena Ser referir-se a l'assumpte que durant els últims dies ha centrat el discurs polític i ha obert esquerdes, fins i tot, entre representants socialistes: el suport de Bildu als pressupostos generals de l'Estat i, en conseqüència, a la presència de el partit abertzale al Congrés. 

El periodista ha recordat les vegades que tots els dirigents d'un i altre signe van demanar al nacionalisme basc radical "donar l'esquena a la violència" i defensar les seves idees amb la paraula. Gabilondo ha parlat en aquesta línia, fins i tot, de "les grans glòries de el partit" com Felipe González o Alfonso Guerra, que ara critiquen els pactes de Bildu amb el que va ser el seu partit. 

D'aquesta manera s'ha referit Iñaki Gabilondo a la complexitat de la Cambra i a la necessitat d'acceptar-la: "Sumen més d'un terç de la càmera i ens està costant entendre que el nostre país és així. I o bé acceptem aquesta complexitat, i m'incloc pel que fa a Vox, i aprenem a gestionar-la, o millor serà que ens deixem de donar-hi voltes i decretem l'obligatorietat del bipartidisme", ha dit contundent. També s'ha referit a l'encerclament de presos d'ETA que al seu dia ja va dur a terme el Govern de José María Aznar, que va apropar a més de 100 presos de la banda terrorista. La memòria de Pablo Casado és fràgil o potser interessadament fràgil.