Trens rigorosament vigilats  és una pel·lícula txecoslovaca de 1966 dirigida per Jiří Menzel i considerada com un dels exponents i films essencials de la nova ona txecoslovaca. La pel·lícula està basada en una història de l'escriptor txec Bohumil Hrabal i tracta sobre la vida d'un jove txec empleat en una estació de tren a la Txecoslovàquia ocupada pel règim nazi durant la Segona Guerra mundial. La pel·lícula va ser filmada als estudis de cinema Barrandov (Praga) i va disposar de l'estreta col·laboració del mateix Bohumil Hrabal. L'excel·lent treball entre el popular escriptor txec i Jiří Menzel va donar com a fruit una pel·lícula catalogada d'obra mestra per la crítica i que es va emportar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1967.
Dels trens rigorosament vigilats haurem passat als trens rigorosament silenciosos, una distopia que mai haviem arribat a imaginar que veuriem, vagons sencers plens de gent amb les seves mascaretes sense obrir la boca, en una imatge que nomès imaginar-la fa feredat. Mentre a l'obscé temple presumptament expiatori de la Sagrada Familia es reuniren 600 persones per beatificar a Joan Roig i Diggle, l'ùnic mèrit del qual consisteix en que va ser ser assassinat als 19 anys pels republicans, com ho varen ser centenars de joves catalans que no seran beatificats per la secta. No se si val la pena viure en una societat del silenci i d'hipòcrites, almenys a mi que no m'hi busquin, que no m'hi trobaran.