Innovacions com la impremta, el ferrocarril, l'automòbil o l'aviació, que han transformat el món, han estat rebutjades per molts en els seus inicis. Una dimissió del 1875 n'és la mostra més evident. Però ara som al segle XXI i quasi tota la innovació és tecnológica. L'expansió de la tecnologia 5G durant aquest any ha provocat en els últims mesos una alarma minoritària però sorollosa. Internet està ple d'informacions que asseguren que la seva implantació provoca col·lapses respiratoris i fins i tot el culpen de la pandèmia que estem patint. Es alerta que la nova tecnologia provoca càncer, que foscos grups de poder supranacionals la fan servir per modificar el clima o que un govern mundial a l'ombra la fa servir per controlar les nostres ments.
Per què un avanç tecnològic que implicarà una major velocitat de navegació i la possibilitat que més dispositius estiguin connectats ha generat tals reaccions? El filòsof José Antonio Marina s'aproxima a aquests recels col·lectius en el seu llibre 'Anatomia de la por': "A vegades apareix una por especial: la por que la societat en què vivim es desplomi", explica. "I aquest temor està sent fomentat per la globalització actual, que impulsa a molta gent a refugiar obsessivament en les seves creences tradicionals". No es tracta d'alguna cosa exclusiu d'aquest món globalitzat i hiperconnectat de segle XXI. Els grans avenços de la història han estat acompanyats d'arguments oposats als progressos tecnològics, aquests que podien suposar la transformació de l'món existent.
Les reticències davant la generalització d'elements encara no implantats àmpliament en la societat vénen de lluny. No podem dir que l'escriptura fos una novetat en temps de Plató, nascut al segle V a. C., tres mil anys després que a Mesopotàmia es posessin les bases. I, però, encara ens trobem amb la resistència de filòsofs com el cèlebre atenès davant la seva expansió.
Plató posa en boca de Thamus,"sobirà de tot Egipte", la seva opinió sobre l'escriptura: "És obvi el que produiran [les lletres] a les ànimes dels qui les aprenguin, a descuidar la memòria, ja que, fiant-se de l'escrit, arribaran al record des de fora, a través de caràcters aliens, no des de dins, des d'ells mateixos i per si mateixos". És més, Thamus alerta de la ignorància a la que pot conduir l'escriptura en els que l'aprenguin: "Semblarà que tenen molts coneixements, sent, a canvi, en la majoria dels casos, totalment ignorants, i difícils, a més, de tractar perquè han acabat per convertir-se en savis aparents en lloc de savis de veritat".
Amb l'increment de llibres, les idees crítiques contra els poders del rei i la religió van començar a propagar-se. La percepció d'un avanç incomprensible obre un precipici davant els ulls de qui el contempla per primera vegada. Un abisme de por a les conseqüències del que no es coneix, por a perdre l'statu quo per part dels que dominaven els sistemes previs. Ja a l'antiga Roma, Titus Livi cridava a afrontar aquestes incerteses associades a la novetat amb valentia: "La por sempre està disposada a veure les coses pitjor del que són", va escriure.
La invenció de la impremta a mitjans del segle XV va avivar les flames d'aquesta por al desconegut mentre polvoritzava l'esquelet del coneixement desenvolupat fins llavors. Els monjos havien tingut el privilegi de reproduir els textos en manuscrits i havia estat prerrogativa de l'Església la difusió del saber escrit. L'invent de Gutenberg podia democratitzar aquesta estructura. Amb l'increment de llibres, les idees crítiques contra els poders del rei i la religió van començar a propagar-se.
Segons recullen els historiadors Nansa Briggs i Peter Burke a 'De Gutenberg a Internet', cap al 1500, les 250 impremtes que hi havia a Europa havien donat pas a 27.000 edicions, davant el rebuig de molts dels grans intel·lectuals de l'època. A la fi de segle XV, el monjo i erudit alemany Johan Trithemius va fer de la resistència contra la impremta una croada personal. Va afirmar que generaria una menor profunditat dels pensaments i seria un atac a l'ètica per la facilitat de reproducció que implicava. El seu cognom va donar nom amb el temps a una síndrome associat a les dificultats per acceptar el canvi i la recerca de raonaments lògics per lluitar contra ell.
La Revolució Industrial va transformar el paisatge i la vida de milions de persones. La màquina de vapor i les fàbriques van dibuixar un món nou en el qual innombrables individus es van veure arrossegats a les ciutats, on van créixer les bosses de misèria i precarietat. Aquell no era un avanç desitjable per a molts, que van considerar que els nous invents havien deteriorat la seva existència.
En aquest entorn sorgeix el ludisme, moviment contrari a la destrucció de l'ocupació artesanal generat per la industrialització. Entre 1811 i 1816, múltiples grups ataquen i destrossen milers de màquines. Seguint el seu exemple, el 2 de març de 1821, més d'un miler de jornalers dels pobles circumdants van acudir a la ciutat alacantina d'Alcoi i van destruir 17 màquines. Associat a la Revolució Industrial, un invent s'erigeix en punt culminant de la nova època: el ferrocarril. Aquest enginy que circulava amb vertigen i acomiadava amenaçadores columnes de fum va ser considerat per part de la població com un instrument diabòlic. Fins i tot els mitjans i científics més reputats alertaven dels efectes de fer ús d'ell. "El pas excessivament brusc d'un clima a un altre produirà un efecte mortal sobre les vies respiratòries", destacava l'Acadèmia de Ciències de Lió en 1835. I anava més enllà: "Per a una dona embarassada, el viatge la conduiria inevitablement a un avortament amb totes les conseqüències ".
La gent temia, a més, els accidents. No hi havia ajudat molt la cerimònia d'inauguració de la línia Liverpool-Manchester. El 15 de setembre de 1830, l'acte va reunir la flor i nata de la política i la indústria britàniques de moment. Entre els convidats es trobava el parlamentari William Huskisson, qui va tenir l'infortuni de baixar del seu vagó i topar-se de front amb una locomotora que el va atropellar, deixant-ho malferit. Va morir als pocs dies. Tràgica targeta de presentació per l'invent.
No va ser menys intens el temor a l'electricitat, que es va estendre pel món quan va començar a formar part del món domèstic. Segons explica l'historiador britànic Graeme Gooday a 'Domesticant l'electricitat', aquesta fòbia es va fer especialment patent entre les empleades de la llar que treballaven a la fi del XIX i principis del XX a residències dotades d'instal·lació elèctrica. Temien que, com havia passat amb les calderes de vapor o el gas, les cases explotessin sobtadament.
El segle XX va venir carregat d'invents que van canviar la vida i l'oci de les societats avançades. L'arribada de cinema semblava fer realitat els relats de ciència ficció. Aquesta trencadora aparició de figures en moviment va despertar alhora la sorpresa i l'esglai dels primers espectadors. És conegut l'atac de pànic que va desencadenar la projecció de L'arribada de el tren a l'estació, dels germans Lumière, el 1896 (encara que hi ha qui posen en dubte que s'arribés al punt d'arrencar a córrer de la sala). A partir d'aquí, tota la centúria va esdevenir una incansable escalada tecnològica. La ràdio, la televisió, la propagació dels electrodomèstics i, a la fi de segle, la revolució total: Internet. Cèlebre és la frase crítica amb els avenços que inclou George Orwell en la seva novel·la distòpica 1984: "El progrés tecnològic es permet només quan els seus productes poden aplicar-se d'alguna manera a disminuir la llibertat humana".
Avui circulen per Internet milers de teories de la conspiració que destaquen a la pròpia xarxa com a instrument en poder d'un exèrcit secret de manipuladors que volen dominar els nostres comportaments, determinar les nostres actituds i canviar la nostra psicologia. Curiosament, el púlpit des del qual prediquen les seves alertes és el mateix Internet. No deixa de ser cert que, en mans de certs grups, Internet i les xarxes socials poden esdevenir una eina destinada a soscavar valors i institucions democràtics, però aquests temors estan allunyats de les teories conspiratives.
Tot avanç aclapara. L'ultraconexió tecnològica i la velocitat dels canvis associats a ella han generat un nou patiment en part de la societat. El psiquiatre Craig Brod li va posar nom: tecnoestrès. En el seu llibre Technostress: The Human Cost of the Computer Revolution definia el fenomen com un patiment adaptatiu "causat per la falta d'habilitat per tractar amb les noves tecnologies de l'ordinador de manera saludable". Diversos autors han recollit aquest concepte i analitzat els seus efectes en els últims vint anys.
La sensació de no entendre alguna cosa nova de gran complexitat tècnica, com va poder ser en el seu moment l'electricitat, com ho són avui Internet o el 5G, poden trobar el rebuig com a resposta. Aquest repudi a les innovacions implica, en certa manera, mostrar-se alerta davant possibles atropellaments, però la por pot estar per sobre del que és raonable. "El dia que jo vaig néixer, la meva mare va parir dos bessons: jo i la por", va escriure al segle XVII el filòsof anglès Thomas Hobbes. - lavanguardia.com
