¿Cal difondre trucades privades sense relació amb l'objectiu de la investigació?. Aquesta pregunta se la fa Glòria Serra arran de la difusió de converses privades per part de la Guàrdia Civil de l'Operació Voloh. Planteja un dilema ètic molt interessant, tan interessant com inútil, precisament la difusió de converses privades és el que persegueix la Guàrdia Civil, que es difonguin busca perjudicar els independentistes en l'ombra del Procés. Quan parlem de policia patriòtica i clavegueres de l'estat no cal buscar ètica ni res que se li assembli.

Cal difondre les trucades? ¿Han de comentar i denunciar-se sent trucades privades sense relació amb l'objectiu de la investigació? Cap de nosaltres resistiria l'escrutini públic de les nostres converses més privades, en les que ens desfoguem amb amics i familiars deixant anar pestes que mai diríem en públic o davant estranys. Però una cosa és malparlar de la parella, el cap o un amic i una altra, explicar en veu alta un comportament immoral o il·legal que a sobre afecta diners públics o el funcionament democràtic de les institucions. 

En la prehistòria, 1989, la policia, investigant un cas de narcotràfic que afectava el germà d'un regidor de PP de València, Salvador Palop, va destapar accidentalment la possible finançament il·legal de el partit. Diversos populars van ser processats, com el president de l'PP a València i el tresorer, Rosendo Naseiro. Quan el cas va arribar a el Tribunal Suprem, a l'ésser aforats molts acusats, va ser arxivat perquè les escoltes telefòniques només havien estat autoritzades per investigar el narcotràfic i no el finançament il·legal. Les cintes de les converses van ser destruïdes.

Fa 30 anys, a més de la parcialitat o no del Suprem, ja va sorgir el debat de si les converses privades entre persones investigades per qualsevol sospita poden o no ser difoses i convertir-se en motiu d'una nova causa judicial. Potser la resposta més intuïtiva és que depèn de si ens toca o no de prop ideològicament. S'està veient aquests dies. Mitjans de comunicació i partits que en alguns casos parlen de linxament i d'invasió de la intimitat posen ara l'altaveu a les cintes de l'operació Voloh. Recordem que en aquest cas, que aspirava a demostrar el desviament de fons públics per finançar l'estada de Carles Puigdemont a Bèlgica, el mateix jutge instructor precisa que la Guàrdia Civil no ha aconseguit acreditar els delictes i ho fia tot als registres i als interrogatoris. Però això ja no té importància, el focus informatiu s'ha instal·lat a escoltar com els investigats, sobretot Xavier Vendrell i David Madí, parlen sense embuts d'enemics polítics, del control de TV3 o dels seus negocis amb l'administració pública utilitzant influències, pressions o amenaces entre més sucosos detalls. Que hi hagi intencionalitat reprovable en els enregistraments i en la difusió no pot amagar la pudor de corrupció i porqueria que desprenen molts telèfons patriótics.