💭Ahir, primer dia d'hivern i primer dia també de les noves normes per al gremi de restauració, A dos quarts de vuit el bar de sota de casa ja podia servir esmorzars. Abans s'hi podia anar fins i tot a les 6, perquè obre a aquesta hora, fins i tot es pot comprar pa i bolleria industrial. Però ara només pot fer-ho de les 7:30 a les 9:30, després hja de tancar i si fa dinars de una a dos quarts de quatre pot tornar a obrir. El bar de sota de casa, com el Frankfurt, com a els de la resta del barri, està regentat per xinesos, llevat de l'Urgell que són del país, i el de Rafi que és de Bangla Desh.

A les 10 del matí, si m'he aixecat tard o simplement si tinc ganes d'un altre cafè, se suposa que no m'ho poden servir, perquè a les 9.30 han tancat, però tinc opcions, al menys al meu barri els bars serveixen el cafè, begudes o entrepans com abans quan estaven tancats, posen una tauleta a la porta de l'entrada i des d'allà et serveixen. No sé si és legal o no, però així funcionen al barri, això si, les taules de les terrasses tenen les cadires apartades perquè ningú s'assegui en elles. Ningú?, No!, el 'neng', estava aquest matí prenent-se un cafè a la terrassa assegut en una cadira, millor dit, en una cadira superposada sobre dues mes. Però el 'neng' és molt 'neng', se'l coneix ràpid per la seva manera de caminar balancejant-se com el neng de Buenafuente. El neng, és aparentment inofensiu, i el millor dels tres germans, dels altres dos, a un no el deixen sortir mai de casa i a l'altre en comptades ocasions, els tres són esquizofrènics, i al pas que anem més d'un cafeter va a acabar igual, i tot per no poder prendre's un puto cafè a les 10 del matí, com si en qualsevol despatx d'oficina no es pogués tenir una cafetera, encara que sigui de Nespresso.

Els matins són per prendre cafè i la contemplació, diu el policia de Stranger thinks en el primer episodi de la sèrie 'La noia rara del carrer Marple'. Però això era abans del coronavirus, i ara només ens faltava la cepa anglesa del virus per acabar-ho d'adobar. Que lluny estem dels temps en què al Brasil els trens anaven amb cafè, o en plovia al camp. Potser haurem de canviar per una temporada la manera de prendre el café del matí.