💭Gogo, el ximpanzé ‘gamer’, o com funciona una notícia falsa. El projecte Culebras ha estudiat el comportament de les ‘fake news’ posant-ne a circular quatre de creació pròpia per internet - elperiodico.cat

Les serps d’estiu no són rèptils amb debilitat pel sol, sinó l’expressió encunyada per periodistes del segle XIX per designar les notícies exagerades o directament inventades que suplien el buit informatiu dels mesos estivals. D’aquí neix el projecte Culebras. La Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense i la consultora de comunicació Torres i Carrera han batejat així l’estudi que han portat a terme per estudiar el comportament de les ‘fake news’, aquesta moderna serp d’estiu que ja no és només d’estiu, que està per tot arreu i que amenaça la qualitat de les democràcies. El quid de l’assumpte és que, en lloc d’estudiar notícies falses recents, n’han creat quatre i les han llançat a navegar per les equívoques aigües d’internet. Dit d’una altra manera: han donat vida a quatre petits dimonis i els han deixat anar al jardí, a veure què fan.

Quatre falsedats - «La idea és que fossin temes que connectessin amb els interessos de l’audiència, que poguessin funcionar bé en xarxes socials, que tinguessin un component lúdic i que juguessin amb el factor sorpresa. Normalment això correlaciona amb una viralitat més elevada», explica Cristóbal Fernández, un dels responsables de l’estudi per part de la Complutense. Com més coses perpetressin al jardí els petits dimonis, millor: més hi havia per observar. Amb aquests criteris, les notícies falses escollides afirmaven que una actriu espanyola seria la protagonista de ‘Spiderman 3’, que un ximpanzé d’11 anys podia guanyar joves de la seva mateixa edat jugant al ‘Fortnite’, que el reggaeton havia consagrat l’espanyol com a principal idioma musical i que les empreses tecnològiques estaven a punt d’aconseguir llegir la ment dels treballadors. Totes quatre complien la condició sine qua non de qualsevol notícia falsa: la versemblança. «Una de les claus perquè el relat funcioni és que ha de tenir una part aparentment creïble –diu Fernández–. Una part de realitat, o almenys una part que resulti versemblant».

Versemblança - Per exemple, el ximpanzé. Com expliquen els autors de l’estudi a l’informe final, ‘Fortnite’ havia generat grans volums de conversa durant el primer confinament per la pandèmia, i el llançament de la seva nova versió a l’agost, quan tenia lloc l’estudi, semblava propici per difondre la història que hi havia un jove ximpanzé que jugava tan bé com qualsevol humà de la seva edat. Sí, d’aquest nivell són les coses que es colen a la xarxa. Es van crear perfils a Twitter i a Facebook (‘GabrielSegura78’ i ‘Gabriel Segura’) i del no-res virtual va brollar una personalitat d’acord amb el tema: nascut a Espanya i resident a Miami, empleat de la molt real Zoological Wildlife Foundation, Gabriel Segura es dedicava a l’atenció de ximpanzés criats en captivitat i era l’entrenador del ‘gamer’ Gogo. A través dels seus comptes es van difondre continguts que convidaven a la credulitat, de l’estil: «Creen programa de cites per computadora per a primats». ‘Hashtags’ i usuaris amb perfils vinculats al tema van ser identificats per generar conversa. I a nedar.

A l’aigua - Cada falsedat va ser propagada de diferent manera: algunes amb la complicitat d’‘influencers’ i altres amb una petita injecció publicitària pel mig. L’única que no tenia dopatge era la notícia del reggaeton, la qual cosa no va impedir que a posteriori funcionés tan bé com les altres. En el cas del ximpanzé, els responsables van deixar que el relat fes el seu propi recorregut al principi per després passar a una fase d’«estratègia patrocinada», segons diu l’informe. «El tema del ximpanzé està molt vinculat al món dels videojocs, on hi ha gent molt interessada, fanàtics, gent que segueix aquest món amb veritable passió –explica Fernández–. En vetes de mercat concretes d’internet podia funcionar molt bé». La breu vida de la notícia falsa del ximpanzé va arribar al seu punt culminant quan Gabriel Segura va fer una convocatòria pública perquè la gent col·laborés en l’entrenament de Gogo jugant amb ell. L’informe final qualifica aquesta acció com «la més efectiva de tot el procés», «ja que es va posar a prova el relat i es va comprovar que hi havia gent que veritablement s’ho creia». Es van presentar set voluntaris per enfrontar-se al mico i 67 van simpatitzar amb un: ‘M’agrada’.

Falsedats exitoses - La gent s’ho va creure: que el mico jugava ‘Fortnite’, que Lourdes Vázquez protagonitzaria ‘Spiderman 3’, que l’espanyol havia desbancat l’anglès com a llengua musical i que hi havia un projecte en marxa per llegir les ments dels treballadors. «El que m’ha deixat perplex és que amb tan poc impuls econòmic les quatre desinformacions hagin funcionat tan bé», remarca Fernández. «Si amb una inversió de 100 euros multipliques per 10 l’abast orgànic de la desinformació, només cal traslladar això a la realitat i multiplicar per 10 o per 100 aquesta injecció, i veurem que estem davant alguna cosa realment preocupant». «El quart poder en l’era digital comença a distribuir-se entre tota mena d’actors, i el perillós és que arribi a grups de pressió sense ètica ni principis i que tenen propòsits espuris».

Responsabilitat de tothom - Fernández diu que aturar el fenomen és responsabilitat de tothom: de les plataformes, dels Governs, dels mitjans de comunicació i dels individus. Que cal invertir en educació per formar persones amb criteri, gent que no es cregui fàcilment que un mico juga a videojocs. «Cal sumar esforços, hem de reaccionar, com a individus, com a governs, com a mitjans de comunicació. Està en joc la nostra societat», clama.Desmentits pels seus ficticis autors, les notícies falses van morir, com gairebé totes les notícies falses.