💭El que més sorprèn després de travessar les portes del 'Maxi Dia' de l'avinguda d'Europa a Alcorcón (Madrid) és que la línia de caixes de la botiga ha desaparegut. Bona part d'aquest espai l'ocupen ara palets de llet i aigua (els productes més demandats en línia). No hi ha aparadors amb productes ganxo, ni els habituals cartells anunciant ofertes. I és que la botiga està tancada al públic. Aquí els únics que fan la compra són els empleats, equipats amb una tauleta i un escàner que els guien per la botiga i els ajuden a registrar amb rapidesa els productes amb què preparar les comandes. "Tot està pensant i organitzat per facilitar als empleats que completin les comandes amb la màxima rapidesa i atendre així la demanda, que durant el confinament es va triplicar", explica Diego Sebastià Erice, director d'e-commerce de Dia, sobre aquest concepte de magatzem que en l'argot de el sector es coneix com 'dark store'. Un terme anglosaxó que en definitiva fa referència a la reconversió de botigues en magatzems per satisfer en exclusiva la demanda de comandes en línia.

Dia ha estat la cadena de distribució que més ha apostat per aquest model amb la posada en marxa de 14 dark stores (tres d'elles a la província de Barcelona), 12 de les quals segueixen funcionant, amb capacitat per satisfer uns 400 comandes diàries. En menor mesura, altres grans cadenes com Bonpreu, Eroski o Consum van tirar també de dark stores per respondre a l'increment de la demanda. També El Corte Inglés va apostar per tancar la seva botiga Bricor a Alcalá d'Henares, un municipi als afores de Madrid capital, per en tot just dues setmanes transformar-la en una dark store amb capacitat per atendre 1.000 comandes diàries, seguint tots aquests negocis la manera operativa d'Amazon.

Apostar per aquest concepte no és fàcil: tancar una botiga a el públic exigeix ​​tenir una altra prou a prop com per no perdre la clientela que acudeix en persona habitualment. Per això la versió que més triomfa a Espanya és un híbrid entre botiga oberta a el públic i dark store. "En grans ciutats com Madrid o Barcelona, ​​els micro 'fulfillment center' (centre logístic) funcionen bé perquè amb uns pocs ben situats al voltant de la ciutat es poden cobrir àrees grans. Les 'dark stores' són una bona opció per a àrees de menor densitat, com capitals de província, on el volum de comandes és menor i no compensa fer inversions tecnològiques per a la preparació de comandes ", explica García Lombardero. En la seva opinió, "no hi haurà un model guanyador", sinó que conviuran diferents opcions en funció de la demanda.

La pandèmia, el confinament passat i el que està per venir han propiciat aquesta nova orientació del negoci, i de pas han beneficiat al supermercat de barri i botigues de pakistanesos. En canvi amb aquesta nova orientació comercial es certifica la desaparició dels Grans Centres Comercials a les afores de les grans urbs, que aquesta pandèmia ha deixat tocats de mort. A servidor, que més de 30 minuts en un centre comercial enorme d'aquests curull de gent, el posen dels nervis, pas previ a la histèria, ja li sembla bé. Llarga vida a el comerç de barri i a les Dark stores, que no sé perquè no se'ls diu 'Botigues fosques', sempre amb la mania de posar-li un nom en anglès a totes les novetats, i després es queixen que el castellà està amenaçat a Catalunya; si que ho està, però per l'anglès. Yes.