💭Una borrasca molt profunda, de nom Filomena, situada sobre l'Atlàntic nord, penetrarà a partir d'avui dijous a la Península. Però els seus efectes es deixaran sentir a partir d'avui mateix amb un temporal de vent, mar i pluges que s'iniciarà a les Canàries i s'estendrà a sud peninsular. La interacció entre aquest flux d'aire humit i relativament càlid amb la massa d'aire molt freda que ens acompanya des de Nadal propiciarà els propers dies precipitacions de neu en cotes baixes en àmplies zones de l'interior peninsular.
No qui és l'encarregat o encarregada de posar-li nom a les borrasques, però dubto que hagi estat un home el que li hagi posat a aquesta que ens arriba demà, de nom: Filomena. No he pogut evitar recordar a un curiós personatge de la novel·la de Don Gonzalo Torrent Ballester: 'Filomeno a mi pesar'. La borrasca ha estat batejada Filomena, i diuen que ens porta fred i neu.
Filomeno, gallec d'origen portuguès per part de mare, és un personatge d'incerta i complexa personalitat, la qual cosa es reflecteix en un nom de pila indesitjat que sona a ridícul i en l'ús habitual de les seves diferents cognoms segons la situació i el país en que es troba. Després d'estudiar Dret a Madrid, es trasllada a Londres per treballar en un banc, és corresponsal d'un diari portuguès a París i, després de residir a Portugal durant la guerra civil espanyola, acaba tornant a la Galícia on va néixer. En el curs d'aquests viatges, i mentre la història d'Europa es va enfosquint progressivament, Filomeno té experiències de tot gènere que el fan madurar i s'enamora diverses vegades. Aquest itinerari personal forja la personalitat del protagonista, i constitueix un profundíssim retrat que en la ploma de Gonzalo Torrent Ballester s'enriqueix amb suggestius matisos d'observació i ironia. Extraordinària novel·la en la qual el real i el misteriós, la tragèdia i l'humor, el curs d'una atzarosa vida i la trama de la història contemporània es barregen en una harmoniosa síntesi d'art narratiu i veritat humana per donar-nos una de les grans obres mestres del seu autor. «El Filomeno Freijomil que es desdobla en Ademar de Alemcastre per disfressar el seu desassossec, no és sinó expressió d'aquest joc de màscares en el qual l'home modern necessita refugiar-se per afrontar el dolor de la seva pròpia inconsistència»(Juan Manuel de Prada). Molt recomanable la seva lectura.
Ok.
ResponEliminaGràcies.
SALUT
Así, de repente, el invierno enmascara la dura realidad y deviene en glaciación. ¿Pues no decían que avanzábamos a pasos agigantados hacia la desertización?
ResponEliminaComo con la pandemia, con eso del cambio climático, los supuestos expertos tampoco tienen ni idea. Y los miles y miles de insectos y formas de vida variada que desaparecieron antes del primer humo industrial?. Y la cuarta luna que acabó con los dinosaurios? Y el hombre nuevo?. Somos ocupas de unos cuerpos débiles, lo que no sabemos es por cuanto tiempo.
EliminaUoooouh!
Elimina