💭"No ho sabia ni Sonia Sierra". Així expliquen a Ciutadans la sorpresa amb què molts, des del nucli dur dirigent als sectors més crítics amb l'executiva d'Inés Arrimadas, van acollir la notícia de l'abandonament de militància per part de Lorena Roldán i el seu fitxatge pel Partit Popular. Que no ho sabés ni Sonia Sierra era un senyal del secretisme amb què Roldán ha dut aquesta operació, ja que Sierra ha estat considerada una amiga propera seva de fa temps.

Quan la nau s'enfonsa les rates són les primeres en abandonar el vaixell, nomès que al de Ciutadans a penes els hi queden roedors. Consti que vaig avisar fa ja quatre anys del seu final, el final d'un partit sense ideologia, auspiciat per descontents del PSC, i ajudat pels mitjans de la capital. La defunció de C's com la de UPyD és una defunció anunciada, la d'UPyD ja s'ha produït, i a Ciutadans li queden dues eleccions.

Ciudadanos, abans Ciutadans, i després el no res, el silenci. Mentre, el galleret del Pp va pescant d'ací i d'allà

C,S - ABANS CIUDADANOS - 22-11-2017

 

Convé recordar que és C's i d'on ve; fa un tres anys explicava el seu origen en aquest escrit teniu a continuació i que malauradament confirma les meves pitjors previsions de l'engendre dit o nomenat Ciutadans, abans Ciudadanos.

 "El 7 de juny de 2005 es va presentar a Barcelona un manifest titulat «Per la creació d'un nou partit polític a Catalunya», en el qual els firmants es comprometien a impulsar la constitució d'una nova força política d'àmbit català. El manifest va ésser signat per Félix de Azúa, Albert Boadella, Francesc de Carreras, Arcadi Espada, Teresa Giménez Barbat, Ana Nuño, Félix Ovejero, Félix Pérez Romera, Xavier Pericay, Ponç Puigdevall, José Vicente Rodríguez Mora, Ferran Toutain, Carlos Trías, Iván Tubau i Horacio Vázquez-Rial. Després de la presentació del manifest al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el 21 de juny de 2005; Ciutadans de Catalunya va anar estenent-se per Catalunya. El manifest també es va presentar a Bilbao i a Madrid.

L'acte de presentació del procés per constituir el nou partit va tenir lloc el 4 de març de 2006, al teatre Tívoli de Barcelona, amb la presència i suport del filòsof Fernando Savater. L'esmentat procés va culminar en un congrés fundacional, celebrat els dies 8 i 9 de juliol de 2006, on es va definir l'organització i estructura interna, es van elegir els òrgans representatius, es va aprovar el cos ideològic que defineix al nou partit, l'àmbit d'actuació i el nou nom amb què es van presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya del dia 1 de novembre de 2006.

Els dies 8 i 9 de juliol de 2006 es va celebrar al campus de Bellaterra (Barcelona) el seu congrés fundacional, en el qual van participar tres-cents cinquanta delegats procedents de les aproximadament cinquanta agrupacions territorials i sectorials de l'organització. El congrés fundacional va escollir com a president Albert Rivera, un advocat llavors de vint-i-sis anys, i com a secretari general Antonio Robles, ambdós al capdavant d'un Consell General format per trenta-cinc membres procedents de les diverses agrupacions territorials i sectorials, cap d'ells polític professional. Solament un dels fundadors de la plataforma original, Teresa Giménez Barbat, es va integrar a la direcció del nou partit.

Aquest és l'origen de Ciudadanos o Ciutadans, que com a objectiu principal tenia preservar el castellà a Catalunya que segons ells estaba sent anorreat pel català, en certa manera Ciudadanos ca començar sent una mena de UPyD sota el lema Egpaña,Egpaña,Egpaña i poca cosa més. De fet, veient els fundadors del partit ja es veu que hi ha síndrome de Xenius a dojo, molt ressentit, algun resabiat i un filòsof tronat i una mica ximple recolzant-los, després vé Rivera, un simple arribista espavilat, un que va plegar per imputat i Arrimadas que és poca cosa més que un ens desbarrador, ressentit i malcarat pel que s'ha vist, amb un discurs a banda de previsible, tronar i fora de to i lloc. 

 Els estrategues del PP veuen en Ciutadans i la figura d'Albert Rivera un partit que el hi convé promocionar per treure vots a CDC a Catalunya i al PSOE a Espanya, i s'hi volquen, Rivera surt constantment a qualsevol mitjà de Madrid, sigui radio, diaris o televisió, el cuiten, el mimen, el projecten i els acaba sortint - ves per ón - el tret per la culata, perden el control del monstre que varen crear que ha acabat traient vots a ells mateixos, o sia al Pp

 I aquesta gent, aquest eteri concepte polític del no res ha tret 25 diputats al Parlament de Catalunya, i amenaça a treure'n bastants a les espanyoles del desembre. Massa gent s'ha equivocat a l'hora de votar, lo qual demostra que el mite de la saviesa del poble és aixo un mite, i a més han creat un problema al Partir Popular, que ja ha canviat de tàctica, ja no hi ha recolçament vers Rivera ni el partir, ans al contrari, el el colmo del cinisme ara els titllen de partit Catalanista i d'esquerres. Els estrategues del Pp deuen ser exempleats de la TIA, o del CNI que ve a ser el mateix." 

 Amb els últims esdeveniments propiciats per l'aplicació del 155, s'han envalentonat, i s'han acabat de treure la màscara, ahir mateix sense anar més lluny l'impresentable de Rivera afortunadament és va quedar sol en el seu intent d'intervenir l'escola catalana, la seva obssessió malaltissa, l'adoctrinament, etc etc, i malgrat tot sembla que a Catalunya - no ho entenc - tenen força predicament i repetiran els resultats de les últimes eleccions o fins i tot poden pujar una mica més en detriment del Pp, de la cosa aquella de Badalona.

 Ciutadans o Ciudadanos, no és un partit polític, és un ens pertorbador, fruit del ressentiment, la frustració i l'odi, un odi vers tot el que és i representa el fet català, del que en fan bandera sense cap mena d'escrupuls ni miraments, afectats com estan per la síndrome de Xenius que s'ha apoderat d'ells sense remissió. Ja s'ho faran. Els queda poc temps, la caiguda és imminent, com a molt dues eleccions més i serà la seva fi com UPyD, com Joaquin Murrieta.