💭Que Iñaki Gabilondo hagi decidit deixar de comentar l’actualitat a la SER, com feia des d’un temps pretèrit per als seus oients és doblement significatiu, i pertorbador. Tant per al periodisme com per a tot allò que se serveix d’aquesta professió a fi d’abastar el seu actual objectiu: que la ciutadania sàpiga ja no què passa, sinó com i més concretament per què succeeix. En paraules molt més senzilles, explicar a la gent allò que passa a la gent. Diu Josep Cuní que diu Iñaki Gabilondo que ara hi ha molta gent que té opinió fins i tot sense necessitat d’informació, que de fet és una actualització d’una frase de Josep Pla, segons la qual, com que és més difícil descriure que opinar, tothom opina. I com a Gabilondo el que l’ha convertit en referent és la seva capacitat d’explicar, davant un paisatge d’extrems que provoca fer-se el desentès, «posar-se al mig de la polarització i la radicalitat a través d’un comentari diari obliga a entrar al centre de la disputa, de la bronca». Com a conseqüència, la seva incomoditat ha anat creixent fins a empatxar-lo. De fet el que s'hauria de dir és que el que hi ha molta gent que en comptes d'opinar, intoxica i pontifica directament sense necessitat d'informació, i ho fa depenent de quina má li dona de menjar. 

Amb la retirada de Gabilondo se'n va un dels últims referents de la opinió política en llibertat. Com li cantaria Chabela: Ojalá que te vaya bonito, que conozcas personas más buenas.