UN ANTULL TEÒRIC PARANOIC

 

💭Cada vegada estic més convençut que la ignorància mou el món i que un home d'èxit és, bàsicament, un ignorant amb sort. Quan es contempla la història des d'aquesta perspectiva, s'enyoren les teories conspiratives, perquè suposen un món governat per malvats, sí, però per malvats molt intel·ligents i, per tant, el resultat seria un equilibri de poders forçat per les grans intel·ligències conspiratives repartides pel món.

Quan llegeixo a un analista polític -cada vegada de manera més ocasionalment sospito que ha reduït la complexitat de la realitat a la seva conveniència, per posar de manifest la seva intel·ligència analítica. El lector acaba el seu article convençut que aquest analista li ha desentranyat alguna de les claus ocultes de la realitat, però en realitat no ha fet més que manipular-la realitat fins a convertir en pedestal del seu ego... o millor, en pedestal del seu ego comú, atès que cada vegada més els mitjans donen més relleu a aquella part del que va passar que despertarà l'empatia del lector. Com més empatia lectora mobilitzin, més anunciants cridaran a les seves portes.

Quan sento a un polític... em sona tot tan repetit, tan reiterat, tan cacofònic, que sento una mica de pena per ell.

Pel que fa a mi, ignorant convençut, atès que la ignorància és tan reticent a la lògica, sé que em moriré sense haver comprès res realment rellevant de tot aquest gran teatre de món, en el qual l'autèntica realitat són els actors que porten tant de temps amb les màscares posades que ja han oblidat qui són realment sota les màscares. De fet, si se les traguessin possiblement no es reconeixeria. ¿I què som tu i jo, sinó espectadors emmascarats que es neguen a acceptar que ho són?

O potser sí hagi comprès una cosa: que la política pot suportar sense problemes la ignorància, però és incapaç de digerir el cinisme. - Gregorio Luri - El cafè d'Ocata