.png "English"){kind=small}
💭O estem per la censura discrecional o estem per la llibertat d'expressió - Juan Soto Ivars
- Mentre el raper Pablo Hasél s'atrinxerava a la Universitat de Lleida, es difonia el vídeo d'una manifestació neonazi a Madrid. A Hasél l'han tret a ròssec per portar-lo a la garjola condemnat per injúries a la corona i enaltiment d'un terrorisme que ja no existeix. Semblant destí li espera, si apliquen l'article 510 de el codi penal amb tant rigor com el 578, a una altra nostàlgica de monstres extints: la neonazi de Madrid. Vestida amb camisa blava que la minyona va brodar en vermell ahir, exclamava campanuda que el jueu és "el culpable" i "el nostre enemic". "Heus aquí a la veritable Feminazi!", va cridar algú.
No és el mateix dir lladres a reis, o fills de puta a polítics, o cagar-se en la policia que difamar els jueus o un altre grup ètnic que passi per allà. Tampoc és igual fer cançons o posar tuits de pronunciar arengues en aquelarres neonazis, però jo em pregunto si el motiu pel qual tanta gent defensa la llibertat d'Hasél i exigeix que a la neonazi la empaperin, és aquest. ¿Ara no és un atenuant el radicalisme de joventut? I si l'atenuant no és aquest, sinó dir les teves bestialitats cantant, qui va defensar a el grup de rock neonazi Batalló de càstig, també empaperat "per cantar" coses com "Sieg Heil"?
El debat sobre la llibertat d'expressió ha de conduir-nos a carrerons sense sortida o l'estarem plantejant malament. A mi, per exemple, no m'han convidat a signar el manifest a favor de Hasél perquè tinc fama de fatxa per als qui els fan circular, però ho hagués signat i que consti en acta. No obstant això, em pregunto on s'amaguen aquests defensors d'una llibertat artística davant un altre atropellament recent: la condemna al col·lectiu Homo Velamine per la web satírica del "Tour de la manada". El Tribunal Suprem els ha imposat una multa desorbitada i pena de presó, i no he vist ningú esquinçar-se les vestidures. Jo tampoc hauria signat el manifest a favor de Hasél, ni entenc els aldarulls d'ahir, Hasél és l'excusa i prou per una violència gratuita que explota massa sovint a Catalunya. O estem per la censura discrecional o estem per la llibertat d'expressió.
La finalitat de l'art en qualsevol de les seves branques, és incomodar, transgredir, i sense incomoditat, per cert, difícilment podrem parlar de llibertat d'expressió.
Mira FRANCESC, esto está cada vez más polarizado.
ResponElimina¿Donde termina la libertad de expresión?, sería la pregunta, y aquí cada uno tiene su respuesta.
Sucede que todo es lo que parece. Así, la incongruencia de estar un año y medio sin promulgar una Ley en Catalunya. Un gobierno central con medradores dentro que despotrican de sus socios delante la cámara. Un partido independentista que odia a el otro partido independentista porque le hace sombra. UN 24% de paro y a más, en todo el conjunto del estado. Unos científicos españoles que inventan vacunas y que nos hablan siempre desde universidades lejanas. Unos 80.000 muertos en nuestra casa peninsular...unos 20.000 de mi quinta...menos. Unos políticos impresentables que se creen que vendiendo su casa se olvidarán de las tropelías cometidas. Unos próceres patrios en libertad sin cargos, con todo un capital esquilmado a buen recaudo en esas islas bananeras.
Unos crios que reclaman libertad a costa de quemarte tu moto en la calle. Todo es lo que parece, y de tanta maldad nos parece increible. Por eso es que se nos hace todo soportable.
Salut
La llibertat d'expressió comença i acaba segons ens afecta a nivell personal. Es alló de, de Felipe era un defensa porc i destraler, perquè jugava al Madrid, Migueli era noble, anava al xoc, perquè era del nostre equip.
ResponEliminaSalut
Justo, justo, justo.
ResponEliminaLuis Enrique era un cabrón vistiendo de blanco; un heroe de blaugrana...Marcial el mejor jugador periko...menos cuando marchó por 15 millones, salvó al club de la quiebra y vistió quien mejor pagó por sus servicios, entonces fue un traidor.
La libertad de expresión siempre es circunstancial.
Salut
Jo no he entès mai que per protestar s'hagin de cremar coses, trencar vidres de bancs, cremar esglésies i la resta, el problema és que quan 'la causa' ens sembla adient els riem molt les gràcies als autors, els quals, per cert, mai no se sap ben bé qui son, d'on venen, ni on militen. A nivell més gruixut i tràgic, per això no entenc la lluita armada ni el terrorisme quan els qui reben -ara i abans- son els qui menys culpa tenen.
ResponEliminaEs allò de Madame Roland 'llibertat, quants disbarats i crim es cometen en nom teu'.
Són agitadors professionals, bretols, que igual cremen contenidors ahir, com si el Barça guanya la champìons (guanyava), o qualsevol altre manifestació, es alló de llibertat o llibertinatge.
ResponElimina