ELS THREE PERCENTERS

 


💭El fil que va dedicar el sociòleg Biel Cases a les banderes enarborades en l'assalt al Capitoli va descobrir l'existència dels Three Percenters (¿els de el 3%? ¿Els trespercentistes?), Que fins ara havien passat desapercebuts. Una de les moltes faccions d'extrema dreta que es van concentrar aquell dia. Aquests sense banyes però amb tirada, encara més si és possible, per les armes de foc. L'acudit fàcil està servit. Els de el 3%, us sona?

Explica Ernest Alòs que aquests Three Percenters poden dir que mai han sentit parlar d'Andorra sense haver de xiular i mirar al sostre prenen el seu nom de la idea, sembla que no necessàriament ajustada a la realitat, que les Tretze Colònies varen aconseguir la seva independència tot i que només el 3% de la població va prendre activament les armes. Que n'hi ha prou amb una minoria organitzada i mobilitzada per arrossegar els tebis. Una idea que no és exclusiva de l'extrema dreta precisament però que, per més que es conjugui en termes leninistes o nacionalistes, de democràtica, poc.

Tot i l'apel·lació al respecte a la voluntat expressada a les urnes, en l'independentisme hi conviu un trespercientisme capaç, és cert, de mobilitzar a un treintaporcientisme en termes de cens electoral, tot i que en mobilització en xarxes socials potser aquest 3% calgui; encara que els que aritmèticament es van acostar més als Three Percenters varen ser per sota els del PDECat i per amunt el PP) que 'va' tan poc de democràcia com el 'ni-amb-un-cent-per-cent' que té davant. I que s'ha expressat cada vegada que la capacitat de reunir masses al carrer es considerava element de legitimitat, quan es considerava que un referèndum de part atorga un mandat democràtic, quan unes eleccions convocades amb ànim plebiscitari deixen de ser-ho si no s'arriba al 50% i altres guanyades amb la DUI embeinada passen a ser plebiscitàries al superar el 50%. Si és que l'independentisme ha tingut fins i tot els seus moments soviètics. Quan s'ha considerat que un Consell integrat només per l'avantguarda del 'Procés' podia substituir a estones a un Parlament, o que uns Comitès de base podien encapçalar la lluita de carrer. Cada episodi soviètic s'ha desfet com la nata muntada d'un tortell a la calor d'una foguera. Però tornem-hi. ¿Quin tant per cent va votar el 14-F per tornar, amb data fixa i signat al peu, al mambo?. El Mambo té el seu origen a Cuba, 'Mambo, que rico el mambo, mambo que rico és, vengo a despedirme, mañana me voy, cantaven els del procés. però no s'en van, segueixen entre nosaltres com el dinosaure, mentre, el negro zumbón cantaba alló de... tengo ganas de bailar el nuevo compas.., negre si que ho està el procés. però em temo que ja se li ha passat l'arrós i les ganes de ballar, de fet ja no els hi balla ni l'ou.

Comparteix:  

Comentaris

  1. Estoy cansado de bailar al son que me ponen.
    Ya nos vale. Que se pongan a trabajar.
    Por cierto, ya que estamos, ahora es el momento de juzgar al emérito, no a su hijo, pero al emérito si, y que lo dejen pelao...y a vivir con la Sofía...ostras, es capaz de pagar lo que sea con tal de no ir con ella...por ahí si que se le pilla...y paga..y tanto que paga..

    ResponSuprimeix
  2. ANTES EN LA TRENA QUE CON LA REINA SOFRITA.


    Salut

    ResponSuprimeix

Publica un comentari