INSTRUCCIONS PER NO PENSAR

 


💭La crema de contenidors, els enfrontaments entre grupuscles insurrectes i policies i el saqueig de botigues provoquen dues menes de monocultius en l’opinió i les anàlisis. O la justificació de la revolta atribuint-li una representació generacional que repeteix consignes llargament covades per la falsa comprensió que afalaga la joventut, o una con­demna que ningú no tradueix en cap alternativa concreta d’ordre públic que sigui alhora democràtica, eficaç i factible. En aquest context d’intercanvi incendiari entre propagandes antagòniques i asimètriques, s’agraeix la intervenció de Jordi Graupera, doctor en filosofia, al programa Planta baixa (TV3). El títol de la secció ja convida a la màxima atenció: Instruccions per no pensar .

A primera vista, la idea eleva el debat, igual que els plans de drons a les pel·lícules o als documentals poden arribar a ser un recurs de novetat panoràmica o, si se n’abusa, un lloc comú. Graupera no renuncia a la provocació argumental ni a un to que coqueteja amb certa suficiència saberuda però que té l’al·licient de proposar un esforç moral i mental poc habitual a la televisió. Graupera constata que les discussions sobre les bullangues (és un concepte feliçment deliberat, que recupera la història dels disturbis del segle XIX, amb, entre altres exhibicions espontànies, la crema de convents) nocturnes d’aquests dies confirmen els malentesos sobre la violència. Amb claredat de professor, Graupera afegeix que una violència de baixa intensitat educa en la desesperança i que això degrada la vida pública.

En un àmbit acadèmic, aquesta reflexió funcionaria com a estímul mental contra la mandra i a favor de qüestionar l’au­toritat, és a dir: com una proposta de confrontació, ja sigui des de la discre­pància o des de l’adhesió. A la televisió, en canvi, es transforma en una extrava­gància. Per això cal estar molt atent a què diu Graupera per no confondre la seva ­reflexió, d’una finíssima, sàvia i oportuna tendenciositat intel·lectual, amb els fal-sos experts que deliren sobre fenòmens paranormals terrenals o interplanetaris. - Sergi Pàmies - lavanguardia.

Graupera és un animal polític, amb un discurs dens, tècnic, que fa que moltes vegades no se l'entengui o no se l'interpreti correctament, i ho pateix, com es va veure en les últimes eleccions a l'ajuntament de BCN a les que es va presentar i no va aconseguir ni un regidor. I aixó que era l'ùnic que tenia un discurs lúcid i polític de nivell. Potser és aquest el seu problema, un excés de professionalitat.

Comparteix:  

Comentaris

  1. Veo,el programa,bueno un trozo hasta que paso al vicio(Netflix),le llamo el de las libélulas,chicos que se mueven delicadamente por el plató,con aspecto limpio y deportivas inmaculadas.Alguna chica,aspecto débil,melena rubia de muñeca.Ya digo,libélulas.Un formato interesante.Sus temas actuales y sociales,aparentemente apolíticos.
    Tengo mi propio criterio de esta movida muy alejado de las premisas que nos movían a los estudiantes del 68,pero son otros tiempos,por lo tanto me abstengo de hacer comparaciones.

    ResponSuprimeix
  2. ¡Viva Netflix!. Tienes que ver DETRÁS DE SUS OJOS, hasta el final, es un poco rara, pero tiene su qué.

    ResponSuprimeix
  3. La he empezado,pero es que mi mujer es muy sensible,en cuanto ve esas miradas dice, esto acabará mal y dejamos de verla.Tendre que terminarla solo,algo difícil porque en las circunstancias que vivimos,estamos más juntos que cuando novios.La que me indicaste anteriormente,si que la vimos y nos gustó,mira que matan gente,pero eso no le afecta,la sensibilidad femenina.

    ResponSuprimeix
  4. No me ha dado clases y tampoco he asistido a alguna de sus múltiples charlas que ha dado en la universidad.
    Hoy por hoy tendré que conformarme con verlo por You Tube.
    Salut

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Es que fins fa un parell d'anys Graupera, residia a Nova York. És un obssessiu de la política, la teórica més que la pràctica.


      Salut

      Suprimeix

Publica un comentari