💭Ningú va dir que gestionar un govern de coalició fos fàcil. Dit això, tampoc acabo d'entendre que un vicepresident de Govern de l'Estat Espanyol pugui considerar que el seu país no té plena normalitat política i democràtica. Encara que no li faltin raons per a aquest tipus de declaracions extemporànies, un vicepresident això no ho pot manifestar en públic. Si realment considera que Espanya no és un estat plenament democràtic el que ha de fer és conseguir que ho sigui o sinó dimitir del seu càrrec. Com no farà cap de les dues coses, el millor que podria fer és quedar-se calladiet i no ficar mes la pota que per aixó ja tenim a Josep Borell.

A tot això, el Ministeri de Justícia ha anunciat la intenció de plantejar una reforma de el Codi Penal perquè els delictes d'opinió no impliquin penes de presó, i casualment ho fa a pocs dies del 14-F i a punt d'entrar el raper Pablo Hasél a la presó. Que la mesura fa olor a electoralisme, és evident. De fet, poc importa si aquest o un altre cantant expressen art o només vomiten ràbia, si l'ombra de l'arbitrarietat no només nia en el feixisme que delaten, si hi ha més niciesa que pensament. Una democràcia no pot permetre que un músic o qualsevol artista, sigui empresonat per expressar la seva opinió, i seria bo recordar que Espanya ostenta el dubtós rànquing de ser el país número 1 del món amb artistes empresonats, superant fins i tot a Turquia.

Veurem en què queda aquesta presumpta reforma de la llei mordassa, aquesta mordassa insuportable perpetrada el 2015 pel Partit popular, amb la oposició de tots els partits. Realment, un Estat que té una llei com aquesta, poc té de democràtic, té doncs raó Pablo Iglesias, encara que no hagi estat molt oportú en les seves declaracions, perquè en el fons, de la mateixa manera que la mesura del Ministeri de l'Interior, les seves intencions també són polítiques, abjectament polítiques.