💭L'Audiència Nacional ha condemnat a 122 anys de presó a la que va ser cap de part dels comandos d'ETA en els anys 90, Maria Soledad Iparraguirre Guenechea, àlies Anboto, per ordenar i subministrar els explosius per l'assassinat de l'comandant de l'Exèrcit de Terra Luciano Cortizo, comès el 22 de desembre de 1995 a Lleó. Sota el comandament d'Iparraguirre, la banda va col·locar una bomba adossada al seient del seu vehicle, en què també viatjava la seva filla, que va patir greus ferides. Es tracta del primer judici a què s'enfronta a Espanya després de ser lliurada per França, on ha complert diverses condemnes.

Aquesta notícia és una d'aquestes coses que un no entén; per matar, per assassinar à una persona civil, li cauen a un altre o una altra civil entre 10 i 15 anys de condemna, i parlo de matar, no d'incitar a matar en que la condemna se suposa hauria de ser menor. Llavors ¿porquè per incitar a assassinar un Militar?, li poden caure a algú 122 anys de presó. Això no és justícia, és venjança, la venjança d'un Estat que com diu el seu vicepresident poc té de democràtic. No pretenc justificar l'injustificable, però la justícia hauria de ser i no ho és a Espanya, justa, però és de part, i d'una part més dictatorial que democràtica.

El que crida l'atenció d'aquesta noticia és la història de Cortizo: El comandant Luciano Cortizo Alonso, de 44 anys, estava casat i era pare de dos fills. Era natural de Rúa a Orense i pertanyia des de feia diversos anys a la caserna general de l'Comandament d'Artilleria de Campanya de Lleó, amb base a El Ferral del Bernesga. Portava més de 20 anys a l'Exèrcit, era especialista en psicotècnia militar i en sistemes de direcció de tir i localització d'objectius. El 22 de desembre de 1995, a les 13:25 hores, va esclatar una bomba adossada col·locada per ETA en els baixos del seu cotxe, al semàfor situat entre la confluència dels carrers Renova i Abadia. Luciano va morir a l'acte. La seva filla Beatriz va ser greument ferida a l'abdomen, les cames i els braços. Tres persones més van resultar ferides lleus. Per tant, Cortizo era un militar de l'etapa postfranquista, perquè ens entenguem, i de perfil eminentment tècnic, no era un Melitón Manzanas, que cumplía amb els requisits d'ETA per assassinar a militars represors dins i després del franquisme. I és aquest un detall important, atès demostra que ja al 1995, la banda terrorista havia perdut el sentit inicial d'assassinar a militars involucrats en el franquisme, per assassinar sense manies a qualsevol, civil o militar, producte d'una derivada errónia que els acabaria portant a la seva dissolució. Aixó no treu que la condemna de 122 anys a Anboto,(m'agradaria saber la opinió d'algun jurista imparcial), sigui desproporcionada.

He intentat fer la reflexió des del desapassionament i la fredor purament puntual dels fets, sense ser-ne ni art ni part, que crec és el que hauria de ser i el que li ha faltat a l'Audiència nacional.