NO ESTEM BOJOS, ENCARA

💭La pandèmia de la qual aviat celebrarem el primer aniversari del primer confinament, ha alterat alguns actes quotidians, i no ho dic per portar tot el Santro dia posada la màscara, sinó perquè amb la pandèmia hem après a viure en una cua permanent. La cua com a part de la nostra vida. Cues per demanar la tanda a la xarcuteria de supermercat, per accedir a metro, per comprar el pa, fins i tot per comprar el diari. De la nit al dia, una societat rebel a les cues es mostra submisa a elles, i sense protestar. Les files en ordre i distància adequada s'estan convertint en un costum social. No recordo haver fet tantes cues des que vaig fer el servei militar, encara que aquestes eren en horitzontal norm alment, Fins i tot per recollir menjar d'ajuda social s'han de fer les cues de la fam, com els hi diuen els mitjans, que posen nom a tot.

Josep Pla solia afirmar que el més important de la vida és continuar, sigui com sigui, cada vegada tinc més clar que del que es tracta és - seguint la màxima de partit a partit de Simeone - de viure dia a dia, vagi el 'carpe diem' de tota la vida. i això, a viure que són dos dies, ¿o tres ?.

Encara no se'ns ha anat l'olla amb tant confinament perimetral, comarcal, horaris diferents etc, i per si de cas, caldria aplicar l'exemple a seguir d'un vell acudit d'un presumpte boig que cada dia s'enfilava a una estàtua als jardins del Sanatori on estava reclòs, cridava l'home: sóc pasta per a la sopa, i es tirava. Com ja ho sabien tenien una xarxa preparada i l'agafaven sa i estalvi. Un dia, el director de centre, cansat ja de tanta tonteria va decidir no posar la xarxa ni ningú que l'ajudés, l'home va pujar com cada dia a sobre de l'estàtua i a el veure que no hi havia ningú va dir: Ostres, avui és dijous, toca arròs, i va baixar sense tirar-se de la susdita. No estem bojos, encara, i sabem el que volem.

16 Comentaris

  1. car res

    Que bueno,lo listos que suelen ser los locos.El arroz del jueves,no se puede perder,siempre hay algo que nos puede motivar y disfrutar la vida.En mi casa,del arroz me encargo yo,pero el lunes.El próximo con una cola de rape que tengo en el congelador.Muy simple,la fritada con pimiento rojo,verde,tomate,cebolla;un buen caldo de la cabeza del rape y los trozos de rape.Todo unido y respetando los tiempos.
    Que tengas un buen domingo.

    Reply Delete 21 de febrer, 2021
    1. Francesc Puigcarbó

      Bon diumenge, i bon profit!

      Reply Delete 21 de febrer, 2021
  2. Tot Barcelona

    Joooooooooooooooooooooooooooooo¡¡¡ CAR RES....que pasada¡¡¡¡ En mi próxima reencarnación te pido matrimonio ¡¡¡¡
    Bon día, FRANCESC PUIGCARBó...avuí toca tontainers en Plaça Espanya...tot preparat ¡¡

    Reply Delete 21 de febrer, 2021
  3. Francesc Puigcarbó

    Res és mesquí
    la cua de rap és isarda
    i el que se la cruspirà
    no convida a menjar-la.

    Brutal.

    Reply Delete 21 de febrer, 2021
    1. Anna Babra

      Brutal. No convida.

      Sabem què volem? Segur Francesc Puigcarbó?

      Si no perdem la bogeria, sí. Podrem mantenir el CARPE DIEM! o a "vivir que son dos días.

      Anna Babra

      Reply Delete 21 de febrer, 2021
  4. Francesc Puigcarbó

    En Car res en aixó és molt català, o sia garrepa. Et fa la boca aigua i després no et convida a dinar.
    Si que sabem el que volem, i és molt senzill...., viure, però es tan dificil fer-ho sense manual d'instruccions.

    Reply Delete 21 de febrer, 2021
  5. Tot Barcelona

    El CAR RES...és un garrepa¡¡¡aleeeeeeeeeeee aleeeeeeeeeeeeee¡¡¡ quien no convida tiene un sapo en la barrigaaaaaaaaaaaaaaaaaa ¡¡¡ale, aleeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee

    Reply Delete 21 de febrer, 2021
Més recent Anterior