💭L'oci implica la necessitat d'un entreteniment mental. O, dit d'una altra manera, únicament estem ociosos de debó quan sentim aquesta necessitat. L'oci, doncs, suposava (al paradís) - suposa - la immunitat respecte al treball, però també la manca d'inquietud moral i de molesties físiques. L'oci ens empeny cap l'avorriment encara que sembli una paradoxa. Si fins i tot Homer Simpson, s'avorreix.
L'avorriment no deixa de ser una de les caracterìstiques d'una vida raonable i comoda, per això hi ha una certa tendencia a distreure's amb tot alló que signifiqui sortir-se de les regles del joc. L'avorriment, en el cas d'una societat superficial i decadent com la nostra ens porta a situacions estranyes i paradoxals, i encara bo que només es aixó. I és què no tothom és capaç d'avorrir-se; el tedi exigeix una técnica refinada i una predisposició personal ben particular, en essència: cal tenir molta imaginació, esgotar-la, i després sentir-ne l'enyorament. Potser, en última instància, l'oci autèntic és només la mort. - Joan Fuster.