💭En les eleccions del diumenge passat, ERC ha aconseguit superar a JxCat amb un diputat i 35.000 vots més, quan el 2017 JxCat només li va treure 13.000. I que ERC lideri l'independentisme és rellevant. ERC és avui menys unilateralista, vol negociar amb el Govern de Madrid (taula de diàleg) i va votar els Pressupostos de Sánchez, mentre que JxCat desqualifica la taula, va votar al costat de PP contra els Pressupostos i flirtejava amb recuperar la DUI si l'independentisme passava de l' 50% dels vots.

La victòria d'ERC és enganyosa, ja que els 77.000 vots del PDECat li haurien pogut donar la victòria a JxCat. Això ha donat peu a teories que culpen a la formació d'Artur Mas de la derrota de Puigdemont, però si recapitulem una mica veurem que la realitat, com sempre, és molt més complexa. Perquè l'origen de la fatal escissió és de fa menys de sis mesos, quan Quim Torra i Puigdemont van decidir fulminar la consellera Chacón i culminar així l'expulsió del PDECat. És a dir, va ser una decisió de JxCat, ideada des Waterloo, i no una conspiració exterior, que a més va obligar a prendre partit a una figura rellevant com Artur Mas, a qui assenyalen ara els que fins fa res li rendien homenatge. Però és que, a més, el rellevant de l'expulsió del PDECat del Govern és que va ser ideològica, perquè recordem que llavors es tractava no només d'assegurar el poder sinó de mantenir la puresa independentista, i Puigdemont creia que Chacón, Mas i companyia eren massa tebis i pactistes.  No és per que si, o una fixació meva, que hagi manifestat en més d'una ocasió que el PDcat és un partit tòxic que ho corromp tot, fins al punt d'enviar a Artur Mas per segona vegada a la paperera de la història. Tal faràs tal trobaràs, diu la dita.