💭A mi no m'ha tocat mai la loteria, ni el cuponsito de l'Once, al què jugo des de fa cinquanta anys cada dia, però tampoc m'ha tocat mai formar part d'una mesa electoral, ni tan sols com a suplent, i ara per edat ja n'estic exempt.

No sé què ha de dir l'algoritme al'respecte, però és una estadística gairebé que impossible. Des d'aquella llunyana convocatòria d'eleccions generals de juny de 1977, en què vaig participar il·lusionat, s'han succeït les cridades a les urnes, sigui al Congrés o al Senat, al Parlament, municipals, europees i referèndums. Sense afany de enumerar-les totes, perquè segur que conte de més o de menys i algú li faltarà temps de corregir-me, em surt una cinquantena de votacions. Tenint en compte que cada mesa electoral té un president i dos vocals i els respectius suplents, i amb la quantitat de taules que hi ha a Sabadell.

Al meu germà Lluís li tocava cada vegada que hi havia eleccions, és el que té el atzar que és atzarós, pero Lluís va morir abans d'hora, no per presidir mesas electorals, sinó per un risc real, l'amiant d'Uralita. D'Haver-me tocat presidir una taula no hauria tingut cap inconvenient, ni abans ni ara en què per ser persona de risc no puc ocupar aquest lloc, encara que em sembla que les persones de risc són les que s'oposen a presidir una mesa electoral en les pròximes eleccions de diumenge. oa ser suplents, són persones de risc de responsabilitat, inmadurasa o polititzades en la majoria dels casoa, encara que sempre hi hagi excepcions com les hi ha hagut en cada elecció, però l'augment de rondinaires actual, no ho entenc, i insisteixo és més polític o oportunista que justificat pel perill de presidir una mesa electoral, quan hi haurà en els recintes electorals més seguretat que en qualsevol supermercat, metro, autobús, o al bar de la cantonada.

On em toca a anar a votar, ho han canviat, i aquesta vegada el local serà el de Can Balsach que és m olt més gran i on ja van vacunar contra la grip inexistent d'aquest any. Doncs res, si falta gent i em deixen, que comptin amb mi per anar a ocupar una mesa electoral, no tinc por i no sóc gens hipocondríac, això queda per als que eludeixen les seves responsabilitats com a ciutadans. Ahir vàrem estar al Taulí per una intervenció menor a la senyora que es va casar amb mi, tot semblava normal, pero pensava que tots aquells metges, infermeres, dones de fer feines que hi havien per allí eren molt més persones de risc que jo i la Nuri, ells si que han estat i segueixen estant a primera fila de les persones de risc, i estic segur que si els ha tocat complir amb la tasca de presidir una mesa o ser suplenys, la majoria cumpliran amb la seva obligació. Perquè és una obligació i un acte de responsabilitat com a ciutadans, fer-ho.

Salvador Macip reflexiona sobre votar en temps de pandèmia, a el periódico.