💭En el món actual per a molts podria resultar gairebé impossible imaginar deixar de rebre informació noticiosa en xarxes socials. Però és justament el que va passar el dijous 18 de febrer a Austràlia després que Facebook restringís la visualització i intercanvi de notícies al país, en resposta a la pressió regulatòria que pretén obligar la plataforma a compartir els seus ingressos amb els mitjans de comunicació.

Tot i que la llei encara està a l'espera de ser aprovada, l'empresa de Mark Zuckerberg va complir la seva amenaça, restringint als mitjans locals de compartir o publicar contingut a la plataforma. Les pàgines informatives a la xarxa social simplement estaven buides quan s'intentava accedir-hi des d'Austràlia i milions d'usuaris no podien veure ni compartir notícies de mitjans locals, ni estrangers. Com a resultat, una part significativa de la població gairebé va quedar aïllada de la informació. Un estudi realitzat per la Universitat de Canberra en 2020 va mostrar que el 21% dels australians utilitzen les xarxes socials com la seva principal font de notícies, i el 39% de la població rep notícies de Facebook.

La prohibició va tenir múltiples conseqüències, ja que s'estima que va reduir dràsticament l'audiència d'alguns mitjans de comunicació australians, amb una caiguda del trànsit de fins al 93% el dia després de la seva implementació, segons l'organització NiemanLab. En vista d'això, alguns mitjans locals van començar a promocionar amb èxit la descàrrega de les seves pròpies aplicacions.

La reforma de discòrdia - La llei australiana que pretén obligar a Facebook i Google de Alphabet Inc a arribar a acords comercials amb editors australians o enfrontar-se a un arbitratge, va ser aprovada aquest dimarts a la Cambra de Representants, i dilluns que ve se sotmetrà a el vot del Senat, que es creu que donarà llum verda a la reforma. Des d'un inici els dos gegants tecnològics van amenaçar amb no cedir davant les pressions de Govern australià i restringir en les seves plataformes les notícies dels mitjans de comunicació en aquest territori. No obstant això, Google finalment va optar per concertar acords, valorats en desenes de milions de dòlars.

La prohibició de la xarxa social fins i tot va tallar accidentalment l'accés a algunes pàgines administrades per agències governamentals i departaments de salut estatals, el que va portar a el vicepresident de polítiques públiques de la xarxa social per a la regió d'Àsia i el Pacífic, Simon Milner, a emetre aquest divendres una disculpa per l'error de la plataforma. 

El problema no ha fet més que començar, els Europeus de moment s'ho estan pensant però no han actuat encara, tot i que és qüestió de temps que es posin en marxa. La informació a Internet no serà doncs ni lliure ni gratuita, i cada vegada menys lliure, lluny dels seus principis fundacionals inicials. Consti que estàvem avisats i ens ho temiem, la informació no es pot deixar que voli lliuremente per la xarxa, aquí tots la volen controlar, el que perjudica clarament als usuaris de base. Cornuts i a pagar el beure.