El líder de la ultradretana Lliga, l'exministre italià de l'Interior Matteo Salvini, serà jutjat a Itàlia per un suposat delicte de segrest de persones en el cas Open Arms, per deixar bloquejats al mar durant més de 20 dies a uns 150 migrants rescatats per aquesta organització a l'agost de 2019. Així ho ha decidit avui un jutge de Tribunal de Palerm, després que la Fiscalia demanés processar i la defensa Salvini al·legués que la decisió va ser presa per tot el Govern i no només per l'extitular d'Interior. El judici se celebrarà a partir del 15 de setembre, segons han informat els mitjans locals. 

L'odissea d'aquestes persones va concloure la nit del 20 d'agost de 2019, quan la Fiscalia va permetre el desembarcament a Lampedusa dels 83 immigrants que quedaven a bord, ja que molts havien estat evacuats abans i fins i tot s'havien tirat a l'aigua per arribar nedant a la costa. "Em jutgen per això, per haver defensat al meu país? Vaig amb el cap ben alt, també en el vostre nom. Primer Itàlia. Sempre", ha escrit Salvini en un missatge a les xarxes socials.

Populista fins l'ùltim moment, el judici a Salvini és un exemple de com s'ha de combatre aquest populisme barroer i mesquí, i ja es veurà el resultat final del judici, però el fet en si és ja important. Clar que Salvini més que populista, és clarament un feixista.

El populisme és una de les acusacions més habituals als partits extrems, siguin d'esquerra o dreta. Tot i que és àmpliament utilitzat, no hi ha un consens sobre el que realment significa el terme. Mentre alguns acadèmics, especialment els economistes, l'associen amb polítiques macroeconòmiques que generen inflació i dèficit fiscal, altres el fan servir per referir-se a polítics que busquen generar un ampli suport de les masses per arribar a el poder, dient a la gent excactament alló que espera escoltar. Havent estat utilitzat com a sinònim de lideratge polític personalitzat, com a evidència de partits polítics febles no institucionalitzats, com a prova de la manca de consolidació democràtica o com a demostració de la precària institucionalitat política que existeix a la regió, el terme populisme gaudeix de tanta popularitat en part perquè ha estat fàcilment adaptat per definir diferents realitats, en ocasions fins i tot algunes contraposades.

L'única forma de combatre'l, és amb Partits polítics seriosos, perquè els populistes han diagnosticat correctament els problemes; saben que l'electorat percep més desigualtat, més inseguretat, injustícia social. Encerten en el diagnòstic, però erren amb les solucions: xenofòbia, antiimmigració, proteccionisme, nacionalisme, cap de les quals ha de resoldre els problemes. Llevat que els grans partits s'espavilin i afrontin aquests problemes d'una forma més radical i efectiva, els populismes seguiran avançant. La millor manera d'aturar-los, no és a través d'un cordó sanitari sinó rebatent els seus arguments fal·laços, les seves falsedats una per una, amb dades i donant exemple d'honestedat i eficiència en la gestió política. Només la debilitat i la mediocritat de la vella política permet l'auge d'aquests partits ultradretans que han fet del populisme la seva bandera, i no cal riure'ls les gràcies com fa Joaquin Luna amb la candidata Ayuso, perquè el resultat de la política d'aquesta gent no té cap gràcia.