ELS BÀRBARS SOM NOSALTRES



El periodista Rafael Vilasanjuan aborda en el seu llibre 'Les fronteres d'Ulisses' com deixar de veure el fenomen migratori amb por per plantejar-ho com una oportunitat de riquesa. - Ferran Nadeu - elperiodico.com

Quan Rafael Vilasanjuan, periodista, va veure per primera vegada la icònica imatge de el cadàver del nen sirià ofegat Alan Kurdi a la riba d'una platja turca va sentir una sensació de repulsa cap a si mateix. Com jo, ciutadà europeu, permeto això, va pensar. Va ser el germen del seu llibre 'Les fronteres d'Ulisses', on dóna les claus per entendre d'on ve la indiferència d'Europa cap al drama migratori de l'any 2015 en les seves costes mediterrànies i per canviar el discurs imperant de la por cap a l'immigrant pel d'oportunitat. 

- En el llibre planteja que mai ens referim a Messi com a immigrant. Per què?

- Perquè, bàsicament, tenim el concepte de l'immigrant com una persona pobra. Ens espanta la seva pobresa, no ens espanta el fet que vingui de fora. Quan parlem d'immigració la resumim com les 60.000 persones que arriben en pastera quan la immigració és un fenomen molt més gran. És aquell procés pel qual una persona canvia de lloc per obtenir unes millors condicions de vida. Ningú voldria sortir del seu lloc si no fos per millorar. Aquest és el gran repte que hem d'assolir, com la utilitzem perquè sigui també una millora per a la nostra societat.

- Argumenta que hi ha múltiples raons per defensar l'entrada d'immigrants i una sola per rebutjar-la. Quins són?

- La principal raó per acollir els immigrants és que la nostra societat, sense immigració, no té futur. És una raó egoista, pragmàtica, de subsistència, de supervivència. Les nostres societats de l'Estat de benestar no podran mantenir durant molt més temps les pensions, l'educació i la sanitat. És el discurs contrari a qual s'estableix a nivell polític. No és veritat que la immigració col·lapsi els sistemes de salut com no és veritat que la immigració només ve a utilitzar els serveis socials. El veritable efecte crida és el de l'company que li diu "vine, aquí hi ha feina". I hi ha una sola raó per rebutjar-la, la por. Aquesta por és el que cal treballar perquè hi ha molta gent que el manipula i utilitza.

- ¿Por a què?

- A que no sapiguem integrar aquesta immigració, que ens agafi els nostres llocs de treball, que porti inseguretat.

- Per què la classe política ens està venent aquest discurs?

- Perquè tenen por. Fonamentalment tenen por de no ser elegits i és molt fàcil agitar el fantasma del fenomen de la immigració com el que genera tots els nostres mals. Hi ha, lògicament, capes de la població que, castigades per la crisi econòmiques, estan pagant unes conseqüències duríssimes i, en un moment donat, se sentin desprotegides i pensin, o algú els faci pensar, que el problema ve de fora i no que el seu problema està dins. El discurs ultranacionalista ha anat guanyant terreny, hem estat molt covards. Els dos únics països que van veure no només raons de solidaritat i ètica sinó raons pragmàtiques per acollir immigrants van ser Alemanya i Suècia.

- Però Merkel no va aconseguir atreure els socis comunitaris cap a aquesta política.

- Mai es va entendre el discurs d'acollir els immigrants com un discurs de futur social; és a dir, el que estem incorporant és gent que necessitem. Aquesta concepció implica els seus riscos. No podem dir que obrir les fronteres és un fenomen magnífic que ens portarà riquesa si no invertim en què obrir aquestes fronteres comporta tot un seguit de contraprestacions. L'any 2020, els refugiats sirians a Alemanya van aportar més diners a les arques que el que va sortir de les arques per atendre'ls. Alemanya s'ha enriquit per haver obert les fronteres, nosaltres no. La por a la immigració ens està fent pobres.

- Diu en el llibre que el rei d'Ítaca ens escopiria a la cara si veiés com aquesta abordant Europa el fenomen migratori. Destil·la enuig i decepció cap a les institucions europees.

-- Tinc un gran enuig amb la UE perquè tenim una reforma pendent. Això no se soluciona amb proclames polítiques i que la ultradreta segresti el discurs de la immigració. Necessitem un marc migratori. Necessitem a Europa entre 5 i 10 milions d'immigrants anuals d'aquí a l'any 2050 perquè les nostres societats segueixin funcionant. Estic dolgut encara que Europa és una realitat que viu immersa en diferents processos. Les tensions són fortes i ens falten líders. Només hi ha hagut un líder, Angela Merkel, i veurem si n'hi ha d'altres que prenguin el relleu.

- Dius que Europa, experta en organitzar i finançar grans projectes d'ajuda humanitària, ha fracassat estrepitosament quan el drama estava en les seves costes.

-- És claríssim en el cas dels refugiats. Europa ha finançat a un país veí -Turquía- perquè ells es portin tota la càrrega. A Líbia, el que s'està finançant són els que són part del conflicte, clans i màfies. És molt greu. Europa està finançant un molt lucratiu negoci criminal amb els nostres impostos. El sistema de quotes també va fracassar estrepitosament per la falta de solidaritat. Hem de pensar en sistemes que estan funcionant relativament bé. El canadenc, per exemple. Té un bon model d'arribada i un millor model d'integració. Europa necessita un model que evitaria la desesperació i el tràfic humà. Cal tenir grans polítiques i claredat en la integració.

- Com ha alterat el coronavirus el tauler de la crisi migratòria?

-- Ha fet encara més vulnerable a tota aquesta població, especialment als refugiats. El virus a servit per criminalitzar encara més a aquesta població perquè pot convertir-se en transport de virus. Per temor a la covid encara s'han extremat més les mesures per tancar-la

- Per què han de ser les oenagés i no les institucions públiques les que salven vides a la Mediterrània?

-- Aquesta és la gran incògnita. Un espai com l'europeu, que defensa els drets humans, el dret a la vida, però què deixa morir la gent al mar. La pregunta és per què no ens fa por el fet que un nen de cinc anys pugui morir ofegat quan el podem salvar. Per què? Si li passés a un nen europeu estaríem horroritzats. Què passa? Ens hem convertit en xenòfobs de sobte? ¿Les seves vides no valen? És un preu just pagar això pel temor al que pot generar la immigració?

- Què podem fer a nivell individual, si és que es pot fer alguna cosa?

-- Moltes coses. La primera és qüestionar-nos si el discurs que tenim sobre la immigració està ben informat o no. Com a ciutadà, has de plantejar-te el que t'arriba i preguntar-te per què. Més enllà de les raons ètiques, no anem a funcionar si no busquem una sortida a la immigració. I per descomptat no anem a funcionar si aquesta sortida és tancar les portes. I qüestionar; ¿Per què estem així? Cal trencar el discurs actual i muntar-nos en un de nou.

Comparteix:  

Comentaris

  1. La palabra está escrita en el texto, se llama miedo, y de ese miedo se alimentan los políticos.
    Salut

    ResponSuprimeix
  2. Tot el que ens és desconegut produeix en nosaltres una sensació de desconcert i por; per aixó tots som racistes, es tracta tan sols de procurar no exercir i tractar de comprendre l'altre. L'altre som nosaltres pel desconegut.

    ResponSuprimeix
  3. Una vez en una habitacion que habia una orgia de siete mujeres y dos hombres se escucho varias veces a gritos la palabra:

    ¡¡¡¡ORGANIZACION!!!!, ¡¡¡ORGANIZACION!!!!

    Al acudir el personal del hotel a las voces salio un hombre diciendo: Estamos siete mujeres y dos hombres y es la segunda vez que intentan darme por culo.
    Pues eso, organización, no se trata de prohibir la emigración, se trata de organizar la inmigración más allá de la lagrimita fácil, la limosna autocomplaciente y ONG que solo saben dejar a personas en los puertos, para que después vaguen por las ciudades como almas en pena (o no).
    No se puede permitir que entren miles de personas a vagabundear por las calles o a buscarse la vida por ahí, organización. No es lo mismo un refugiado de países en conflictos que un tio que viene de Marruecos con tfo móvil , no es ni parecido...
    Un saludo.

    ResponSuprimeix
  4. Eso que propones es lo razonable y lo que se deberia hacer, pero no les interesa a los políticos. es demasiado trabajo, mejor criminalizar a los inmigrantes mientras dejan que se ahoguen en el Mediterráneo.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari