Ser tertulià no vol dir ni de bon tros ser periodista i ser periodista no obliga a ningú a ser tertulià. El tertulià és una professió en si mateixa que poc o gens té a veure amb el periodisme. No vol dir això, ni molt menys, que grans periodistes no siguin també bons tertulians, però són una minoria que acaba convertint-se en la tempesta perfecta d'aquesta classe mitjana professional dominant que, dirigida per aquest o aquell partit a mitges amb determinades ràdios i televisions, converteix les graelles en una maquinària d'agitació i propaganda a el servei del millor postor.

A la manera de Julio Cortazar que ens va deixar instruccions per plorar, per pujar una escala, o per com comportar-nos en les vetlles, Begoña Gómez Urzaiz ens deixa les instruccions per opinar. Prenguin nota si volen vostès dedicar-se a la cosa aquesta d'opinar o de dedicarse a tertulià de guàrdia.

"Si està vostè pensant en fer-se opinador, ja sigui com a tertulià, columnista o tuiter, sàpiga que hi ha una línia monetizable a curt i mitjà termini que consisteix en escandalitzar-molt per coses que cinc minuts abans de saber-les no li importaven gens ni mica. Per exemple: quins quadres hi ha en un museu de Baltimore, qui és la nova directora de Teen Vogue, com és el pla d'estudis en els estudis musicals a la Universitat d'Oxford.

1) És important no informar-se molt sobre aquesta o qualsevol altre qüestió, o, si decideix fer-ho, llegir només el que diuen altres opinadors de la seva corda sobre el tema, perquè si investiga una mica més a fons la mateixa, se li desmunta la columna o la intervenció o el fil de Twitter i ja tenim un problema. Per exemple, podria vostè assabentar-se que a Baltimore no han censurat als artistes blancs, sinó que han venut fons, com fan moltes institucions, per poder comprar més peces d'artistes infrarepresentats, que a l'exdirectora de Teen Vogue no la van fer fora només per uns tuits que va escriure als 17 anys, que a Oxford no deixaran d'ensenyar a Beethoven, sinó que uns pocs professors creuen que estaria bé ampliar el currículum a músics aliens a la tradició europea.

2) Amb aquesta informació filtrada i probablement mal traduïda que vostè té, el següent és elevar l'anècdota a categoria i concloure que tot està molt malament, que ja no es pot dir res i que a Shakespeare avui li haguessin muntat un piquet a la seva editorial.

3) Paraules bonus que li donaran un bon SEO i un airet resultón: neopuritanisme, precensura, autocensura, censura a seques, cancel·lat. Si participa vostè de la línia Canallita: agafar-sela amb paper de fumar. És horrible, però funciona. També funciona, fer-se trampes al solitari, o ... jo no sóc un expert, però com ciutadà de a peu crec que .... Parlar del que és políticament correcte i de manera ambigua sobre els migrants o el racisme, segons convingui. Donar la culpa Catalunya o al Govern de torn sempre funciona, i per descomptat negar que en anteriors ocasions s'hagués opinat el contrari al que s'està sostenint en aquest moment.

4) Sort i al toro, o no sabieu que ara els toros són subversius?"