El lector és possible que sàpiga la meva devoció per les citacions literà­ries, escriu Màrius Carol a la Vanguardia. Si és així, que sàpiga que n’acabo de trobar una de John Steinbeck, molt estimulant per als temps que corren, al llibre Claves de la innovación, de Matt Ridley: “Les idees són com els conills. Si n’aconsegueixes un parell i aprens a fer-los anar, aviat en tens una dotzena”. És una mica el que necessita el columnista, picotejar d’aquí i d’allà, i al final aconsegueix arribar a l’última línia un dia rere l’altre sense repetir-se gaire.

Ridley escriu sobre la innovació, que, de tant que se n’omplen la boca els polítics, està a punt de perdre el sentit. Però s’ha de reconèixer que l’efecte devastador de l’aturada de l’economia mundial a causa del coronavirus hauria estat moltíssim pitjor si s’hagués produït fa vint anys, quan les persones grans no podien fer vi­deotrucades als nets, les reu­nions virtuals eren impossibles i no hi havia botigues digitals que poguessin portar a casa qualsevol producte que necessitéssim.

L’autor del llibre està convençut que la pandèmia provocarà un torrent d’innovació, no només en la mobilitat, en la feina o en els nostres hàbits, sinó també en la salut, que ens permetrà assistir a innovacions impensables. Diguem, abans de prosseguir, que Ridley és un escriptor científic que col·labora a The Daily Telegraph , The Economist o The Wall Street Journal , alhora que pertany al comitè de Ciència i Tecnologia de la Cambra dels Lords. Però el més important: no és un malastruc que entreveu la fi del món, sinó un optimista convençut. La seva obra de més èxit és El optimista racional , per bé que el títol pugui semblar un oxímoron.

Però del seu llibre val la pena quedar-se amb una advertència: “La manera més segura, amb diferència, de recuperar un creixement econòmic veloç i d’ajudar els més neces­sitats consistirà a analitzar les dilacions i les barreres regulatòries que deixem de banda per esperonar la innovació”. I afegeix que en aquesta crisi molts empresaris i científics s’han frustrat amb les traves innecessàries que introdueixen certs tràmits burocràtics: “El problema de l’empresariat, que veu minvar la ­seva innovació al mercat, no és tant que les autoritats diguin que no, sinó que triguin una eternitat a dir que sí”. A la UE, en som especialistes. I així no hi ha manera que els conills de Steinbeck es reprodueixin.