14 d’abril de 2021

LES IDEES SÓN COM ELS CONILLS

 


El lector és possible que sàpiga la meva devoció per les citacions literà­ries, escriu Màrius Carol a la Vanguardia. Si és així, que sàpiga que n’acabo de trobar una de John Steinbeck, molt estimulant per als temps que corren, al llibre Claves de la innovación, de Matt Ridley: “Les idees són com els conills. Si n’aconsegueixes un parell i aprens a fer-los anar, aviat en tens una dotzena”. És una mica el que necessita el columnista, picotejar d’aquí i d’allà, i al final aconsegueix arribar a l’última línia un dia rere l’altre sense repetir-se gaire.

Ridley escriu sobre la innovació, que, de tant que se n’omplen la boca els polítics, està a punt de perdre el sentit. Però s’ha de reconèixer que l’efecte devastador de l’aturada de l’economia mundial a causa del coronavirus hauria estat moltíssim pitjor si s’hagués produït fa vint anys, quan les persones grans no podien fer vi­deotrucades als nets, les reu­nions virtuals eren impossibles i no hi havia botigues digitals que poguessin portar a casa qualsevol producte que necessitéssim.

L’autor del llibre està convençut que la pandèmia provocarà un torrent d’innovació, no només en la mobilitat, en la feina o en els nostres hàbits, sinó també en la salut, que ens permetrà assistir a innovacions impensables. Diguem, abans de prosseguir, que Ridley és un escriptor científic que col·labora a The Daily Telegraph , The Economist o The Wall Street Journal , alhora que pertany al comitè de Ciència i Tecnologia de la Cambra dels Lords. Però el més important: no és un malastruc que entreveu la fi del món, sinó un optimista convençut. La seva obra de més èxit és El optimista racional , per bé que el títol pugui semblar un oxímoron.

Però del seu llibre val la pena quedar-se amb una advertència: “La manera més segura, amb diferència, de recuperar un creixement econòmic veloç i d’ajudar els més neces­sitats consistirà a analitzar les dilacions i les barreres regulatòries que deixem de banda per esperonar la innovació”. I afegeix que en aquesta crisi molts empresaris i científics s’han frustrat amb les traves innecessàries que introdueixen certs tràmits burocràtics: “El problema de l’empresariat, que veu minvar la ­seva innovació al mercat, no és tant que les autoritats diguin que no, sinó que triguin una eternitat a dir que sí”. A la UE, en som especialistes. I així no hi ha manera que els conills de Steinbeck es reprodueixin.


SHARE THIS

5 comentaris:

  1. Brillante, es un articulo con el coincido totalmente. En Europa sufrimos un exceso de burocracia que le quita agilidad a todo, un laberinto de administraciones cuya principal actividad es justificar su existencia.
    Lo pagaremos.
    Y yo también soy optimista porque hay muchas personas que disfrutan y se realizan haciendo cosas nuevas, gente que no tiene temor a equivocarse.
    Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ideas y ganas de hacer cosas hay y muchas, sólo falta que la Administración eche una mano.

      Elimina
  2. Es tremenda la diferencia, entre la adaptación de la economía americana a las circunstancias de la pandemia, con la lentitud de la europea. En la primera, las ayudas a las empresas y a los particulares ya se han aplicado y están en pleno desarrollo, el dinero fluye. Mientras en Europa, todo sigue en promesas, pero aún no se han aplicado. Las veces que Sanchez promete dinero, pero no llega.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo curioso, es tal el dinero que llega a manos de los particulares americanos, que mucho de ese dinero se emplea para comprar acciones de Tesla, Amazon... Bit coin, que suben y suben.

      Elimina
    2. Los americanos lo tienen muy claro: América First, y lo llevan a la práctica.

      Elimina

BLOG DE FRANCESC PUIGCARBÓ