L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha deixat Twitter, però mantindrà la seva presència en xarxes so­cials mitjançant Facebook i Instagram. La raó és que Twitter amplifica les polèmiques i els discursos d’odi, de manera que acaba per convèncer l’usuari que la humanitat és dolenta, desconfiada i egoista. Per tot això, conclou que s’ha adonat que també ella és millor persona fora de Twitter. És indubtable que Colau s’ha sentit alliberada per la seva decisió, que sens dubte servirà per posar una vegada més damunt la taula l’agressivitat d’aquesta xarxa, que té 350 milions de seguidors. 

Una de les persones més dures amb Twitter va ser Umberto Eco, que va declarar: “Les xarxes socials donen el dret de parlar a legions d’idiotes que abans només xerraven al bar després d’un got de vi, sense mal a la comunitat. Ells eren silenciats ràpidament, però ara tenen el mateix dret a parlar que un premi Nobel: és la invasió dels idiotes”. A Eco li molestava el narcisisme que fomenten i que les xarxes haguessin pres el lloc del mal periodisme, on les informacions flueixen sense control. Però Eco també va reconèixer que possiblement amb Twitter Auschwitz no hauria estat possible, perquè la notícia s’hauria difós viralment. Fenòmens com el # MeToo o el Black Lives Matter li deuen molt a Twitter, però també el populisme i personatges com Trump. Cal saber utilitzar les xarxes socials i sobretot protegir-se’n. És imprescindible domar el nostre altre jo digital. I recordar que qualsevol cosa que diguem queda. Com va dir l’expert Jure Keplic: “El que passa a Las Vegas es queda a Las Vegas, el que passa a Twitter es queda a Google per sempre”.

Ferran Lalueza, professor de comunicació i social mitjana de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en declaracions a la Vanguardia, titlla la decisió de Colau, com molt saludable. Fer balanç entre els beneficis i els inconvenients que ens genera estar presents en una xarxa social és un exercici tan saludable com recomanable, i el més lògic és que quan aquests últims pesen més que els primers s'abandoni l'activitat en aquesta plataforma. No perdem de vista que, dels milers d'anys d'història que té Barcelona, Twitter només ha existit en els últims quinze ".

Per Lalueza el moment escollit per Colau per fer el pas és el més oportú. "Ha triat prescindir de Twitter just en l'equador del seu mandat. És a dir, ni massa aviat, per evitar que sembli que un cop obtingut el poder ja no té interès en interactuar amb la ciutadania; ni massa tard, per evitar que la jugada li passi factura a la propera contesa electoral. S'ha de tenir en compte que Twitter afecta nomès a un 6 o 7% dels ciutadans, és molt més limitat del que es pensen els seus acerrims usuaris, i el seguiment dcinfluencers o personalitats arriba com a molt al 16/17%. Instagram l'està desplaçant o potser el fa tornar al seu lloc, a la idea original de quan va nèixer el 2006.

La primera vegada que en vaig saber de Twitter, va ser a la catosfera Literaria de Granollers del 2009, que va organitzar Marc Vidal, i en deien en aquells temps microblogging.  Era una novetat, i feia patxoca veure com la gent des de casa seva o del mateix centre Roca Umbert de Granollers, escrivia comentaris breus sobre l'acte, que es publicaven a l'instant en unes pantalles. Aquesta era la idea inicial de microblogging quan va sortir, per escriure-hi pensaments, aforismes, contes curts i similars, o sia, bàsicament dedicat a finalitats literaries o del pensament, però des del meu punt de vista ha anat degenerant en un enorme safareig on desbarrar i ballestrejar. No li vaig saber veure la seva utilitat en aquell moment, de fet va tardar gairebé quatre anys a popularitzar-se, però ara, és ja un fet, un fet molt diferent del que va estar dissenyat, i el que no sé, és, si no es renova i reinventa, si li queda molt de recorregut. 

N'hi ha com Joshua Topolsky que fa ja cinc anys anunciaba la desaparició de Twitter, substituit per Instagram o Facebook, més mesurats. Bé de moment encara no ha desaparegut, pero si és cert que Instagram sobretot ha crescut molt en una altra manera de comunicarse menys agresiva. Potser Ada Colau ha estat una visionaria i ha entés a temps que twitter és una eina a banda de tóxica, superada i que cal buscara altres mitjans per comunicar-se. Colau té com un sisé sentit per intuir el camí a seguir en molts aspectes de la política i la seva decisió podria ser el resultat d'aquesta visió de futur, del futur de twitter.