BLOC D'ACTUALITAT


LLIURES LLIBERTICIDES

 


Avui a la tarda sobre les quatre he sortit amb la bicicleta, la mascareta la portava dins la cistella del davant, i clar, en arribar a la rotonda de la carretera de Barcelona una ventada ha fet que sortís volant i ja no l'he pogut recuperar. Crec que no és obligatori dur-la posasa si vas amb la bici, però jo la porto sempre, per si m'haig d'aturar a algún lloc. He fet la resta del recorregut sense mascareta i tot i saber que no és necessària en la situació en que em movia dins zones periurbanes, em sentia culpable, més culpable que lliure.

"Quan es posa verd el semàfor algú travessa el carrer i capta la teva atenció. És diferent. Trigues uns segons a reaccionar: no, no és el seu pentinat ni la seva roba, sinó el rostre. El mostra completament, amb el nas i la boca al descobert. T’estremeix la seva singularitat: sembla un ésser humà complet; disposat que ningú no li robi el privilegi de sentir el sol de primavera sobre les galtes. La indignació brolla llavors com un mandat. Podria ser asmàtic, et dius, però aquell ésser humà respira aire mentre tu continues emboçada, ofegant-te en el teu propi alè. Actives la set de justícia i penses que caldria cridar-li l’atenció. Que hauria de prendre exemple de la hiperresponsabilitat d’Aznar, que fins i tot per declarar des de casa en el judici a Bárcenas es va col·locar la mascareta, no fos cas que pogués encomanar virtualment.

Existeix també una altra modalitat de díscol, el que només es cobreix la boca, amb el nas reflotant sobre el polipropilè. Rebufen, imagines un morro. El seu desafiament a mitges, portant malament la mascareta, produeix més aprensió que si anessin amb la bragueta oberta. Però els més vistosos són els legalistes, que ocupen les terrasses sobre les voreres i riuen i criden a un pam teu a cara descoberta. Asseguts en un bar tenen carta blanca, mentre que a peu dret s’han d’emmascarar. L’alegria madrilenya als bars és el dia. Les uvis remuntant pneumònies bilaterals, la nit.

Torna a xocar el desacord entre la llibertat individual i la responsabilitat social. Els insubmisos i/o negacionistes es rebel·len contra els sistemes de regles –protocols no sempre infal·libles, és cert– que ordenen el comportament col·lectiu a la recerca del bé comú. Se senten marionetes humiliades i anteposen la seva llibertat personal a totes les altres coses. Rousseau afirmava que amb l’acceptació del contracte social perdem llibertat natural però guanyem en llibertat civil, que és sobretot moral i “fa a l’ésser humà veritablement amo de si mateix”. La desobediència és sexi, bé ho sé, però resulta del tot immoral quan hi continua havent tantes vides a la vora del col·lapse". - Joana Bonet - lavanguardia.cat

5 comentaris:

  1. Ayer, en la 2, daban un programa sobre una ciudad de Dinamarca. Dicen que es la más feliz del mundo.
    Dinamarca tiene 6 millones de habitantes, esta ciudad Aarhus, tiene 300.000.
    Ni una salo pintada. Ni un papel en el suelo. Nadie hablando por móvil, nadie en toda una filmación de una hora. Los colegios miden el grado de felicidad cada día de 0 a 10 preguntando a los alumnos uno por uno en la clase que puntuación se pondrían, y si están más bajos de 4 los demás van ha hacerles carantoñas. Los puestos de frutas están en la calle, para que te sirvas tu sólo, con los precios en cada fruta; una vez has hecho la compra pagas depositando el dinero en una caja metálica, a la vista de todos y te vas. Los de la tele hicieron una prueba y dejaron un monedero en la calle de color rojo llamativo; cuatro parejas diferentes depositaron el monedero en un asiento para que se viera sin abrirlo, la quinta pareja se lo quedó....eran turistas.
    Hicieron una encuesta a pie de calle y no hubo nadie que dijera que no era feliz.
    Pagan el 45% de la renta al estado y el estado les responde.

    Nosotros miramos con envidia al pueblo judio, incluso tenemos embajadora oficiosa. Deberíamos mirar de imitar al pueblo danés.
    Salut

    ResponElimina
  2. Dinamarca té quasi 6 milions d'habitants, un milió i mig menys que Catalunya. Caldria que les nostres autoritats es fixessin com funciona aquell país, i intentar aplicar les mesures aquí. No deu ser tan difícil, clar que els primers que haurien d'aprendre a comportar-se som els ciutadans, que estem a anys llum dels danesos. Aixó de ser mediterrani és molt dur.

    ResponElimina
  3. Mi experiencia sobre el tema de las mascarillas es positiva.Cuando salgo en bici,casi cada día, paso por diferentes pueblos y barrios de Barcelona.Me dejo caer también por las playas.Hay que tener en cuenta que los que corren,lo hacen sin ella;igualmente los que están sentados en terrazas de los bares(forman burbuja estática y aireada),en las playas hay suficiente separación entre burbujas.
    Con la bici,paso por lugares(lateral Diagonal),que si hicieran una foto,intencionada,parecería agrupamiento pero no es así hay separación y sobretodo movimiento de las personas,unas corren,otras en bici,patinete.El aire circula,no se fenómeno de formación de aerosol de goticulas estable.Hay civismo,el problema es el tanto por ciento de gente vacunada,si dicen la verdad y llegan vacunas en abril, se notará.

    ResponElimina
  4. Ya lo dice el refrán: en Abril, vacunas mil...

    ResponElimina

...
BLOG DE FRANCESC PUIGCARBÓ