AMIGUES DEL PASSAT




I morir deu ser deixar d'escriure, deia Fuster. Josep Maria Espinàs ja fa un parell d'anys que ha deixat d'escriure, o almenys de publicar el seu article diari a 'el periódico'. Espinàs té 94 anys, i ja no s'en parla d'ell, no existeix. Envellir també és ser oblidat. Avui el vull recordar, rescatar-lo de l'oblit amb aquest senzill article tret del seu petit observatori.

AMIGUES DEL PASSAT

"Les agulles d’estendre roba són, per a mi, unes amigues que em porten al passat. ¿Quants anys fa que de tant en tant surto a la terrassa per ajudar a penjar en un filferro uns pantalons o una camisa? Acostuma a fer una mica d’aire i els llençols voleien. M’agrada mirar les terrassetes dels balcons que tinc al davant, on una dona apareix de tant en tant a regar uns testos i se’n torna pis endins. Sóc un antiquat que estima la lentitud, que fa possible passejar la mirada. 
A vegades penso que sóc com els gossos que ho escorcollen i remenen tot, buscant coses menudes i, amb molta sort, una trufa. Jo no busco ni trio res. Només espero descobrir petits senyals de vida."



JOSEP MARIA ESPINÀS
PETIT OBSERVATORI
Comparteix:  

Comentaris

  1. Tengo varias entradas en honor a las pinzas de tender la ropa, que a mi parecer es un invento insuperable e imperecedero.
    Salut

    ResponSuprimeix
  2. Un invent molt útil i senzill alhora.

    ResponSuprimeix
  3. -Passejar la mirada-,tranquilamente,sin apuros y prisas,sólo al alcance de los que estamos jubilados,entre tramo y tramo en bici,en un banco de los muchos que disfrutamos en Barcelona,en el Área Metropolitana.La foto,mejor,con la ropa tendida hacía dentro,no cuesta trabajo y se airea igual.
    Hoy,día de la mona,ya empecé ayer.Continuara hoy,cada nieto quiere que pruebe la suya.Se impone dejar un hueco en el estómago. De las fiestas más catalanas,Me gusta

    ResponSuprimeix
  4. De la mona, a mi me gustaba la palmera en la que habia un mono que mediante una cuerda subía y bajaba, creo que ya no hay. Claro que soy padrino de una moza de 35 años y dos críos.

    ResponSuprimeix
  5. De forma inevitable tot s'oblida i ens obliden, per molt pes específic que hagis tingut durant anys, Espinàs ha fet un munt de coses de forma sempre discreta i sense estridències, cantar, escriure, viatjar, entrevistar... Però les generacions passen i tot just encara gràcies si mors de vell i et dediquen quatre ratlles.

    ResponSuprimeix
  6. ...i tot just encara gràcies si mors de vell i et dediquen quatre ratlles. Llevat que la palmis a l'agost que ni aixó. El 2001 va publicar Temps afegit, un recull d'histories curtes en la línia d'aquesta que he publicat.

    ResponSuprimeix
  7. Hoy es mi último día de vacaciones, ha sido la primera vez en 20 años (desde mi luna de hiel) que he desconectado totalmente del trabajo, totalmente, no he atendido llamadas (he apagado el tfo de la empresa) y no he mirado el correo electrónico. La primera vez en 20 años, he estado en mi casa, disfrutando me mi jardín, de mi vida, de mis hijos... y entiendo muy bien lo que dice este señor.

    Un saludo.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La felicidad está en las cosas pequeñas, en esas nimiedades que a veces las tenemos delante y no las sabemos ver ni disfrutar.

      Salut

      Suprimeix
  8. Estendre roba és una acte de pulcritut. Fixar la mirada en la roba estesa, en les pinces d'estendre o en la dona que ho fa és una cte de reconeixement, de tafaneria i de plaer.
    Espinás sap com dir les coses.
    I consti que envellir és un acte de persistència, perseverància i gaudi. Però també d'oblit. Que no ens arribi mai la última part.

    Salut, Francesc.

    Anna Babra

    Salut, Francesc.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El més difícil és envellir amb dignitat, si t'ho deixa fer la vida, clar.

      Suprimeix
  9. Avuì en dia es cada cop mes difìcil tenir aquesta mirada calmada sobre el que ens envolta.

    ResponSuprimeix
  10. Espinàs l'ha tinguT sempre aquesta mirada, ah! i no oblidem que és l'autor de la lletra de l'çaimne del Barça, Barça, Barça...

    ResponSuprimeix

Publica un comentari